L’eix que durant moltes dècades havia estat la principal artèria de Berga en l’àmbit comercial, avui té un de cada 3 negocis tancats. El carrer Major té un 34% d’establiments no actius, nou punts més que en tot Berga.
El 2021 Berga comptava amb 893 establiments, dels quals 226 eren no actius (un 25%). Al carrer Major, el nombre d’activitats comercials tancament és de 17 del total de 50 establiments, que representa un 34%. A més, aquest eix concentra un 5,6% dels negocis de tot Berga i un 7,5% dels establiments tancats. L’Ajuntament de Berga, Berga Comercial i els botiguers comparteixen la preocupació per la situació de declivi, que es pot certificar a simple vista passejant-hi.
En la primera part del carrer Major, des de la Plaça de les Fonts fins a l’alçada del carrer dels Menorets, dominen clarament els negocis oberts. En canvi, des d’aquest punt fins al final del carrer, arribant a la Plaça de Sant Pere, hi ha preponderància de locals buits.
A Berga, de les 667 activitats comercials actives el 2021, 275 (41,2%) eren de comerç al detall, 335 (50,2%) eren serveis i 57 (8,6%) eren activitats d’associacions, d’oci, activitats industrials i de la construcció. Són dades extretes d’un estudi de l’empresa Focalizza per l’Ajuntament de Berga. Les zones amb una major presència d’activitats són el carrer Major, el carrer del Roser, el passeig de la Plau, la plaça de Viladomat i el passeig de la Indústria, si bé hi ha diferències importants entre el tipus de negoci de cada eix.
D’una banda, al carrer Major i el carrer del Roser, les artèries que inicialment s’han escollit per implantar el projecte de l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que ha de revitalitzar l’activitat comercial, s’hi concentren les botigues més antigues, tradicionals i de caràcter familiar. En canvi, el Passeig de la Indústria i el de la Pau són eixos més nous; on hi conviuen comerços al detall i activitats més lligades als serveis.
La regidora de Promoció Econòmica de Berga, Roser Rifà, comenta sobre el projecte de l’APEU que ara s’està treballant el pla d’acció que hauran de votar propietaris i botiguers dels dos eixos. L’edil prefereix no mullar-se sobre quan podria estar elaborada la proposta, ja que estan sorgint dificultats i dubtes propis d’un projecte pioner a Catalunya com aquest.
Berga és un dels deu municipis de la demarcació de Barcelona (Badalona, Berga, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet, Sabadell, Sitges, Terrassa i Vilanova i la Geltrú) que des del 2021 participen en el programa pilot impulsat per la Diputació per desenvolupar una APEU. Entre aquestes poblacions, a més, la capital berguedana és de les més ben posicionades per fer realitat la proposta.
Tot i que el projecte compta amb la implicació del consistori, i que els grups municipals hi podran dir la seva en un ple, serà l’entitat formada pels botiguers i propietaris la que haurà de liderar la implantació de les accions que es proposin, sempre i quan ells mateixos abans les hagin votat.
Perquè el pla tiri endavant, haurà de ser recolzat per més del 50% dels botiguers, tinguin oberts o no els seus negocis. En aquest sentit, sorgeix el dubte de què passarà amb aquells que tenen els seus locals buits. Rifà aclareix, però, que si hi ha majoria no podran desentendre’s del projecte. En cas que les propostes no s’aprovessin, l’edil apunta que es podrien fer un replantejament de les accions.
Per la seva banda, el consistori preveu col·laborar econòmicament amb l’entitat i a través del conveni amb la UBIC. A més, confia amb obtenir subvencions d’administracions supramunicipals, a part de la de la Diputació.
L’associació de veïns diu que lluitarà perquè el carrer no «quedi mort»
Angelina Vilella, presidenta de l’Associació de Veïns del carrer Major, assegura que fan tot el possible perquè aquest eix es mantingui viu. Vilella considera que la situació del carrer s’ha de definir com a «tancament» i no «decaïment».
Vilella comenta que des de l’associació s’engalana el carrer durant les festes de Nadal i Santa Anna i s’organitza alguna activitat. «No deixarem que quedi mort», garanteix Vilella. A més, la presidenta de l’entitat recorda que hi continuarà circulant gent perquè és la ruta lògica per anar d’un costat a un altre de la ciutat a peu.
Per altra banda, en relació al gran nombre de locals buits, Vilella sosté que «el petit comerç ha passat de moda» i que allò que més funciona són les grans franquícies. També afegeix que els botiguers que es jubilen no troben relleu perquè «els joves no volen botigues, volen ser funcionaris», esgrimeix. A més, apunta que es podria «fer un tomb» en la concepció d’aquest carrer, perquè a part de botigues també aculli altres serveis com ara unes oficines de l’Ajuntament o una biblioteca.
Pel que fa al projecte de l’APEU, Vilella es mostra escèptica perquè assegura que no veu «esperit d’obertura en la gent d’aquí», i insisteix en la necessitat de que hi hagi «un tomb social» perquè «els petits comerços s’acabaran», opina.
Els botiguers atribueixen el decaïment del carrer Major a la crisi general del petit comerç
Els botiguers veuen amb resignació el declivi del carrer Major i destaquen diversos motius que podrien explicar que hi hagi tants locals buits. Tot i que els comerços consultats per aquest diari confien amb la continuïtat del negoci a curt termini, admeten estar preocupats per la situació d’aquest eix i en general de tot el petit comerç.
Antonio Calisteu, de l’Impremta Casals, considera que no només el carrer Major viu una situació de decaïment. «És la decadència del comerç en general, de Berga, Manresa i d’arreu», lamenta Calisteu, que considera que les grans superfícies i la compra online està sent letal pels petits negocis.
Mentrestant, Vicenç Caballé, de l’òptica que porta el seu cognom, sosté que la majoria de gent d’avui en dia prefereix ser funcionari que tenir el seu propi negoci per tenir una jornada laboral més reduïda i no haver de treballar els caps de setmana.
Per altre costat, Neus Parcerisa, de Calçats Montserrat, apunta que el carrer «ha perdut l’essència». Parcerisa comenta que el carrer ha passat per diferents etapes i que ara està agafant força un tipus de negoci diferent al que hi ha hagut tradicionalment com és el de les barberies, ja que en pocs metres se’n poden trobar diverses. A més, sosté que és molt complicat obrir locals nous amb reformes perquè «vols fer un forat i et cau mitja paret».
Pel que fa a l’APEU, la majoria de comerciants demanen més concreció del què suposarà per poder-se posicionar amb més precisió.
