L'alt nombre de pisos turístics i segones residències és una de les principals problemàtiques al Berguedà en matèria d'habitatge, especialment en els municipis del nord de la comarca. Així es desprèn d'un estudi realitzat per la cooperativa Celobert pel Consell Comarcal i que identifica els dèficits del berguedà en el camp abans esmentat.
L'ens comarcal lidera, amb la col·laboració dels ajuntaments berguedans, el Programa Comarcal d'Habitatge. Les conclusions extretes d'aquest estudi han de permetre dissenyar una sèrie d'accions per millorar l'accés a un habitatge assequible.
Paula Martín, membre de la cooperativa Celobert, ha argumentat que a l'Alt Berguedà es veu amb preocupació l'elevada xifra de pisos que no es destinen a la primera residència. El president del Consell Comarcal i alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara, ha afegit que els pisos turístics impedeixen que els joves dels municipis s'hi quedin a viure, i es mostra partidari de que els consistoris posin límits per evitar que les poblacions "es converteixin en ciutats dormitoris de caps de setmana".
En aquesta població de l'Alt Berguedà, el nombre de pisos turístics arriba a la vintena, i en municipis del voltant com Bagà encara és més alt. Lara ha expressat la voluntat de plantejar en un futur Consell d'Alcaldes la limitació de concedir llicències d'habitatges turístics.
Altres problemes diagnosticats és l'elevada xifra de pisos buits i que diversos ajuntaments tenen patrimoni municipal en desús. En aquest sentit, Martín ha destacat que alguns consistoris estan intentant rehabilitar aquests habitatges malgrat que "no hi ha estructura tècnica per fer-ho", ha puntualitzat.
Per altra banda, els eixos d'actuació que es proposen en l'estudi són activar i edificis i habitatges cap a la residència permanent, ampliar i gestionar el parc d'habitatge assequible i social, prevenir i atendre l'emergència i la pobresa energètica i millorar l'accessibilitat i l'eficiència energètica.
La consellera comarcal d'Habitatge, Ariadna Herrada, ha explicat que ara s'establirà una taula de treball amb els ajuntaments de la qual han de sortir les accions a implantar. "És un treball transversal en que hem de caminar i construir tots plegats perquè el Consell no té prou competències per aplicar les accions en solitari", ha destacat Herrada.
En l'estudi s'ha fet un treball de camp que inclou enquestes a més del 60% de municipis de la comarca, que són els de més població. Pràcticament tots estan interessats en impulsar un programa comarcal d'habitatge per sumar i compartir recursos entre ajuntaments i davant la manca de recursos tècnics que tenen per tirar endavant un programa individualment.
Per altra banda, s'ha enquestat a 77 persones a títol individual. D'aquestes, un 56% viu de lloguer i gairebé un 50% no té capacitat per cercar habitatge. Pels ciutadans, la principal problemàtica del Berguedà és la manca d'habitatge de lloguer, seguit de les condicions de conservació dels edificis i de la manca d'inversió pública en la matèria.
