Gemma Puig (Berga, 1976) ja és una de les cares més habituals en la secció del Temps de TV3 i s’ha convertit en una berguedana il·lustre. Divendres passat va oferir a Berga una conferència organitzada per Òmnium Berguedà sobre el canvi climàtic.
Acabem de deixar enrere un estiu extraordinàriament càlid. A partir d’ara, hem d’esperar que tots els estius siguin així?
La tendència és que sí. Això no vol dir que l’any que ve tinguem un estiu menys càlid que aquest. Però l’escalfament i el canvi climàtic fan que aquests fenòmens passin més sovint i siguin més persistents. Si fem una mica de memòria del 2000 cap endavant sempre hem tingut l’any més càlid o el segon o tercer any més càlid. Per tant, la tendència d’anar tirant cap amunt sí que hi és.
La sequera també està sent protagonista però la tardor vol començar més plujosa. Què ens diuen els models a llarg termini? Hi ha marge per a l’esperança?
També és veritat que la tardor és una estació plujosa. Hem tingut un estiu molt sec i tenim una sequera de fa dos anys. La gent només es recorda de la sequera quan hi ha restriccions perquè sembla que quan plou la sequera ja s’acaba. I per molt que ara plogui, encara no s’ha acabat. Millorarem, això sí. Hem tingut un estiu molt poc plujós. Aquella idea que aquí al Berguedà s’ha d’anar a la piscina al matí... va ser així a l’agost, però al juliol hi podies anar tot el dia. La sequera es manté però pels mapes de curt termini sembla que hi haurà moviment. També és veritat que a vegades les pluges de la tardor són molt de mar, i per tant això és aigua que no s’aprofita. Si no plou a les capçaleres no serveix per a res.
Un patró que s’està repetint força els últims anys és que tenim molt pocs dies de tardor i primavera.
Sí, ja fa anys que passa que les estacions s’estan movent, més que escurçant. Passem d’un extrem a l’altre, com ara al maig. Vam passar d’una nevada aquí a Berga i d’un fred horrorós a una calor descomunal. Aquest contrast també és un dels efectes del canvi climàtic.
Aquest estiu al Berguedà també hem tingut tempestes molt fortes. És un fenomen que malauradament ha arribat per quedar-se?
Sí, també és veritat que al Berguedà sempre hi ha hagut tempestes intenses. Som en un lloc del Prepirineu que fa que les tempestes guanyin força. Però sí, aquestes pedregades més severes han vingut per quedar-se.
I sovint aquestes tempestes són molt localitzades en algun punt. Han de ser molt difícils de predir?
Sí, hem d’aprendre a predir fenòmens severs per poder avisar la població en aquell moment. Dir si demà farà bon temps o mal temps cada cop és més fàcil amb les eines que tenim. Saber si a les 7 de la tarda plourà a Gironella o a Berga i amb quina intensitat és molt complicat. I aquests fenòmens severs creixen molt ràpidament, per tant la nostra reacció també ho ha de ser. És una feina que estem aprenent perquè no ens hi havíem trobat mai.
En les últimes setmanes també hem tingut diferents casos de persones que han patit hipotèrmia a la muntanya. No és gaire comú en aquestes altituds, oi?
L’alta muntanya a l’agost o setembre és molt perillosa. Tu pots començar a fer una caminada amb sol i bona temperatura, i en poca estona hi pot haver un canvi radical de temps a una altitud més elevada. Nosaltres, que comuniquem, sempre diem que s’ha de mirar la previsió meteorològica per a les excursions d’alta muntanya. I en cas de tenir la petita sospita que allò pot canviar, no fer-la. I hi ha molta més gent a la muntanya, alguns d’experimentats i alguns que no ho són. Sembla que la muntanya sigui a l’abast de tothom. I l’alta muntanya no ho és.
Es parla sovint que a Catalunya la pluja no sap ploure. Amb el canvi climàtic anem a pitjor?
Exacte, passem de sequeres a inundacions. I, a més, si aquesta pluja no cau a la capçalera no serveix per a res. Amb les llevantades , l’aigua cau entre el litoral i prelitoral i, per tant, va a parar al mar. I també és veritat que en molt poca extensió de terreny tenim una variació geogràfica molt elevada. Passem de 0 a 3.000 metres en poc tros. A Anglaterra, el pronòstic és molt senzill, perquè les coses entren per una banda i surten per l’altra. Un meteoròleg anglès pot dir a quina hora començarà a ploure a Londres i a quina hora acabarà. Aquí, un front que ve per Galícia es troba amb uns Pirineus i un mar Mediterrani que el fa reactivar.
Tenim moltes variables geogràfiques i això dificulta la predicció.
Sí, geogràficament hi ha molts llocs diferents. Jo conec la meva terra, que és Berga i el Berguedà, però no tot Catalunya geogràficament. Però amb els anys vas aprenent com aquella situació afecta més el Baix Empordà que el Maresme o com una altra situació afecta més la Ribera d’Ebre que el Priorat.
Darrerament veiem com moltes glaceres s’estan reduint. Hi ha alguna manera d’aturar-ho?
No, aquest escalfament global ens porta al retrocés o, fins i tot, desaparició de les glaceres. Tant aquí com en llocs més elevats dels Alps.
Amb el canvi climàtic hi haurà pitjors temporades de bolets al Berguedà?
Sí. Aquest any, com que va ploure a l’agost, l’hem salvada bastant bé, perquè la temporada pintava bastos. És clar, si fa més calor i plou menys, costa més d’arrencar la temporada. I, a més, aquí ens passa que si comencem gaire tard, ens arriba el fred. És a dir, se’ns escurça.
I la neu al Pirineu cada cop escasseja més. Des d’un punt de vista meteorològic, és viable fer-hi uns Jocs d’Hivern d’aquí a més de 10 anys?
És una pregunta complicada. De neu, n’hi ha i n’hi haurà. Sí que és veritat que, meteorològicament parlant, les dades no són esperançadores, perquè anem cap a temperatures més altes i menys precipitació. Però també és veritat que hi ha anys de molta neu i tenim uns Pirineus que són elevats. Continuarà nevant, potser amb un interval petit i amb menys quantitat.
No és certa, doncs, l’afirmació que no hi haurà neu per fer uns Jocs Olímpics?
És una afirmació que jo no faria. Podria dir que les temporades no s’allargaran tant. Però també he de dir que ens hem acostumat a començar a esquiar per la Puríssima i fa uns quants anys es començava a esquiar per Nadal. Potser el que haurem d’acabar fent és esquiar quan nevi. Ho hem eixamplat tant que si no podem esquiar des de la Puríssima fins a Setmana Santa ens sembla una catàstrofe. Però no ho és.
A Catalunya hi ha un gran interès per la meteorologia. Això, d’una banda, imagino que és una raó d’orgull per a vostès, però no sé si també els afegeix pressió?
No, jo crec que és molt bo. Ara la gent ja veu que hi ha molta afició a la meteorologia, però fins fa uns quants anys la gent es faria creus de tots els que trucaven cada dia per donar la temperatura del seu poble i enviar fotografies. Aquesta afició per la meteorologia hi és i està molt bé perquè ens fa tenir ulls oberts i imatges de tot arreu. En el fons, a tothom li afecta la meteorologia. Jo sempre dic que l’espai del temps té una part que és nostra i una altra que és de la gent.
Troben a faltar que la gent els feliciti quan encerten els pronòstics?
Poques vegades m’han dit l’has encertat, i moltes m’han dit que t’has equivocat. També és veritat que hi ha una diferència entre el que jo vull transmetre i el que tu vols saber.
Les prediccions que feu per TV3 són bastant generalistes.
És clar, avui és el típic dia que ens dirien «que exagerats que són aquests del temps!». A tot arreu han caigut 100 litres? No. Concretem en comarques, però no a Avià, Cal Rosal o Puig-reig.
