Quiosc Regió7

Regió7

Entrevista Seila Malo López | Va idear Tulipmania, a Capolat. Amant de la fotografia, els viatges i les flors, ha passat setze anys a Holanda, envoltada de plantes. En els darrers dos anys, juntament amb Josep Mosoll Sant, dinamitzen la comarca amb una imponent plantació de tulipes i dàlies, oberta a la ciutadania

«El que era un somni, ara és un espai ple de flors»

«El que era un somni, ara és un espai ple de flors» | PERE GASSÓ/ARXIU

A vegades, les idees, per molt esbojarrades que puguin semblar, es fan realitat. Veure més d’una hectàrea de tulipes –a la primavera– i de dàlies –a la tardor– en una finca de Cofort, al terme de Capolat, i amb la serra de Queralt de teló de fons, era inimaginable. El somni de la berguedana Seila Malo López, amb setze anys de vida a Holanda, va confluir amb les inquietuds de Josep Mosoll Sant, pagès de la finca Sorribes. Ell és un convençut del potencial de la comarca del Berguedà i sempre està obert a tirar endavant nous projectes, com el que tenia al cap la Seila, ja abans de la pandèmia. L’explotació de plantes ornamentals, combinat amb diferents propostes artístiques i culturals, han convertit aquesta finca, a pocs minuts de Berga, en un atractiu més de la comarca. Cada dia, però especialment els caps de setmana, hi ha persones que es desplacen a Tulipmania, el nom que la Seila, el Josep i col·laboradors han posat a aquesta iniciativa que espera consolidar-la en els anys vinents.

Quan va tenir la idea de posar tulipes i flors ornamentals al peu de la serra de Queralt, algú li va dir que era una idea de bomber?

L’any 2019 vam començar a plantar tulipes. Tothom se’n reia i ens deien, però què esteu fent? Si sou al Prepirineu... La percepció va canviar a la primavera, al cap de tres mesos d’haver-les plantat. A l’abril van començar a florir i el panorama va canviar radicalment. Per a molta gent va ser una gran sorpresa veure aquesta plantació florida. Els mitjans de comunicació se’n van fer un ampli ressò perquè es va considerar que era una iniciativa diferent.

Ha estat molts anys a Holanda i ha conegut en primera persona el sector de les plantes ornamentals.

Vaig anar allà per estudiar multimèdia, on vaig començar amb fotografia botànica. A poc a poc em vaig endinsar en el sector de les flors. És un àmbit professional que m’agrada molt.

Al Berguedà ha constatat que és possible crear-hi un petit trosset d’Holanda.

Allà hi ha unes grans extensions de cultius de peònies, tulipes, dàlies i altres flors. A una escala diferent, les visualitzava a Cofort. Aquesta idea la compartia amb el Josep Mosoll, també amant de les flors. Inicialment, era una hipòtesi, una manera de fer volar coloms. Realment el que era un somni ara és un espai ple de flors.

La cultura de les plantes i de les flors deu estar més desenvolupada a Holanda.

En general, a Catalunya hi ha força desconeixença de les plantes i flors ornamentals. Un dels objectius del projecte Tulipmania és engrescar la gent a conèixer i estimar més la plantes. Ens agrada el factor terapèutic que tenen les flors, que són el menjar de l’ànima.

Una de les seves feines a Holanda era de guia en mars de plantacions.

Hi ha una cultura molt més gran de les plantes. A les visites, sempre acaben fent preguntes sobre els cicles i les característiques de cada espècie. A Holanda també feia fotografies de plantes per als catàlegs dels productors.

Sembla que el nom de Tulipmania no és fruit de l’atzar.

Ens ajuda a recordar l’eufòria que es va viure al segle XVI per les tulipes a Holanda, una planta que era originària d’Àsia. Es considera que Tulipmania va ser la primera bombolla financera de la història. La febre per les tulipes va ser tan gran que va derivar en una febre especulativa al segle XVII. Un sol bulb podia valer molts més diners que els que cobrava un artesà en un any. Com no podia ser d’altra manera, la febre especulativa va generar una important crisi econòmica.

Persones de més edat i generacions anteriors han tingut més passió per les plantes.

Crec que, a curt termini, hi pot haver canvis en el sector de les flors. Vull dir que, arran de l’increment de preus derivats de la crisi energètica, es vendrà menys planta d’hivernacle. Penso que creixerà la venda de bulbs, tubercles i llavors perquè serà més econòmic plantar a casa.

Aquí, a la finca de Sorribes, a partir de Tulipmania, heu fet possible un maridatge de natura, arts i astronomia.

Crec que aquí hi tenim múltiples possibilitats culturals en un entorn com n’hi ha pocs. Fem col·laboracions amb persones i entitats locals. Amb propostes conjuntes, hi hem de sortir tots guanyant. Fem tastos gastronòmics, esdeveniments musicals, astronomia, tallers...

El temps de vida de l’explotació permet certificar que aquesta terra és bona per a les tulipes?

La tulipa necessita una terra amb un pH neutre i, sobretot, un bon drenatge. La climatologia del Prepirineu ens ajuda i molt. Hem de tenir present que l’origen de les tulipes és de les muntanyes de l’Àsia central i les dàlies,de l’Amèrica central, a altures superiors als mil metres.

La vostra flor té la singularitat de ser de quilòmetre zero.

Ens centrem en la venda de proximitat, sobretot a Catalunya. Un dels problemes importants és que hem de competir amb preus amb Holanda, on tenen desenvolupats sistemes de producció i logística a gran escala. Nosaltres prioritzem dos canals de venda: a la mateixa finca de Sorribes i a través de la botiga online. Ara, a la tardor, venem les dàlies en flor i els bulbs de temporada. A la primavera, es comercialitza la tulipa i els tubercls de les dàlies. La majoria de varietats de bulbs i tubercles són de producció pròpia.

Cada vegada arriben més flors de països tan allunyats com Colòmbia, Equador o Kenya, per posar tres exemples.

Nosaltres treballem només amb producte de temporada perquè és el més lògic des del punt de vista mediambiental.

La meteorologia d’aquest any s’ha caracteritzat per la calor i la sequera.

La sequera ha afectat, sobretot, les tulipes. La climatologia del juliol va ser adversa. Les altes temperatures van estressar les plantes i algunes varietats no van poder superar-ho. També vam perdre varietats de tulipes, atès que la recollida es va fer el juliol amb temperatures extremes.

Heu passat la pandèmia i manteniu viu el projecte. Es pot dir que s’ha consolidat ‘Tulipmania’?

És una iniciativa encara molt jove i que necessita temps. Hem posat els fonaments d’un projecte empresarial que pot tenir continuïtat. Tot el que s’ha fet fins ara hauríem d’emmarcar-ho en la fase inicial, la de proves. No hi ha res fàcil, però les ganes hi són.

A la Catalunya central hi ha tradició amb les plantes silvestres, en especial les del bosc.

Som conscients d’aquesta realitat i que les plantes medicinals estan molt arrelades, però és un àmbit on hi ha altra gent que hi treballa. La nostra especialització és en la tulipa, la dàlia i, en menor mesura, altres bulbs de temporada.

Entre els visitants, quins perfils són més habituals?

Tenim tot tipus de visitants, però més de mitjana edat. És interessant veure l’efecte terapèutic de les plantes. La gent surt encantada. Les flors ens relaxen i fan reduir els nivells d’estrès. De fet, diuen que les flors són el menjar de l’ànima.

Tenen botiga virtual. Funciona amb una matèria primera tan delicada?

Per a la venda de bulbs, tubercles i llavors de plantes no hi ha problemes per enviar les comandes que ens arriben de la botiga online. En relació amb la distribució de rams és més complicat perquè, sobretot les dàlies, són delicades. Malgrat això, hem comprovat que els enviaments de tulipes són factibles perquè aguanten més. També distribuïm físicament a través d’algunes floristeries. A més a més, ens agradaria implicar-nos amb municipis de la comarca que vulguin posar plantes a les rotondes o en espais, com placetes i carrers, que guanyarien amb flors.

Vostè es va formar com a fotògrafa i ofereix imatges de l’estada a Tulipmania.

Hi ha fotos espectaculars amb les flors. Hi ha vegades que la gent no es creu que hi pugui haver tantes varietats de dàlies.

A la mateixa finca hi ha hagut actuacions musicals i es fan sessions d’astronomia.

Col·laborem amb Salvador Puigmartí, que és un referent. Els visitants queden encantats de les observacions des d’un punt, com el nostre, per sobre dels mil metres d’altura i amb el cel molt net. Ah! I, a més a més, tenim melde l’obrador de l’avi Joan.

ELS 4 CANTONS

Tothom té el que es mereix?

Penso que no.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Creativitat i desordre.

Quina part del seu cos li agrada menys?

Següent pregunta...

Quant és un bon sou?

El que dona tranquil·litat.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

No descarto fer una guia de jardineria.

Una obra d’art.

Qualsevol pel·lícula d’Andrei Tarkovski.

En què és expert?

A crear imatges.

Què s’hauria d’inventar?

La teletransportació.

Déu existeix?

No ho crec.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Nikola Tesla.

Un mite eròtic.

Keanu Reeves.

Acabi la frase. La vida és...

Contradictòria.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Tothom pot tenir una doble cara: la bona i la dolenta.

Tres ingredients d’un paradís.

Mar, muntanya i bona companyia.

Un lema per a la seva vida.

«No és absència de por, és superar-la».

Compartir l'article

stats