Encara no eren les cinc de la tarda que el Convent de Sant Francesc de Berga ja era ple de grans i xics per assistir a l’espectacle «El Batec del Tabal» a la sala principal d’exposició de la Patum, aquest dissabte. Les entrades s'havien exhaurit per a les tres funcions que s’han dut a terme al llarg de la tarda amb una capacitat de 126 espectadors per funció.
L’espectacle és una creació del poeta, actor i autor teatral Xavier Gonzàlez-Costa juntament amb La Melanzana Ensemble, un grup musical de vuit joves professionals formats a diferents punts d’Europa que va néixer el 2016. El grup es caracteritza per tenir un estil propi i oferir un producte d’alta qualitat musical, col·laborant amb entitats de caire social i apropant el públic a espais d’interès històric i cultural.
La funció ha seguit el fil d’una rondalla explicada per un avi enyorat del seu poble natal, Berga, on no ha tornat des de fa anys. La seva neta se l’escolta amb atenció mentre l’avi explica la història de la Patum que la mare li contava de petit perquè s’estimés la festa i no li tingués por. La veritable història de la Patum és, però, la que està explicada als llibres. L’espectacle ha anat combinant el conte amb músiques i percussions de la festa, i també ha jugat amb la il·luminació. Segons el que deia la rondalla, s’enfocaven amb llums més càlides o fredes les diferents comparses exposades a la sala com ara les guites, l’àliga, els gegants, les maces o els plens.
Un passeig per la Patum
Aquest passeig per la Patum s’ha fet a través de les seves músiques, que han estat adaptades a la instrumentació i l’estil barroc de La Melanzana Ensemble. La representació ha començat amb una escena on l’avi escolta amb l’orella a terra un soroll semblant el batec del tabal i explica a la seva néta que la Patum no és una festa fàcil d’explicar perquè és música i foc, i és l’infern i el cel a l’hora. Just després, a la segona escena entra el tabal tocant el batec de la Patum lentament i es va envalentonant a mesura que avança l’acte.
Pel que fa a l’escenografia i decoració, s’ha adaptat al que la sala ha permès. Un petit altell ha fet d’escenari on hi reposava una butaca per l’avi, un tamboret per la néta i tot de faristols pels músics. El públic ha acabat balancejant-se damunt les cadires al ritme de la música i del batec del tabal.
Entre els assistents també hi havia la Jordina Freixa, l’àvia de l’Adrià Trulls que toca la viola a l’Ensamble. Ha explicat que tot i que va néixer a Puig-Reig, ara viu a Maçanet de la Selva i que se sent molt identificada amb el que explica l’avi protagonista del conte perquè l’única manera de viure la Patum és vivint-la i sentint-la.
Tot i que les paraules de l’avi han aconseguit despertar la curiositat de grans i petits, ha acabat la història dient que «la Patum ningú la pot copiar, és un sentiment que viu, com una espurna sempre encesa, a l’ànima dels Berguedans».
