La CUP ha reduït 14 milions d’euros de deute de l'Ajuntament de Berga des que va entrar al govern al 2015 fins ara. En set anys s'ha passat dels 20 milions d’euros de deute municipal als 6 milions. "Aquest és el resultat de set anys de govern per sanejar les arques municipals", explica el regidor d'Hisenda, Marià Miró. Recorda que l'any 2015 es van trobar un ajuntament en fallida econòmica, "que arrossegava un deute reconegut de 18.250.000 euros i 2.000.000 d’euros més de deute ocult". Tot plegat, s’enfilava fins als 20.250.000 euros de deute i "un dèficit insostenible d’entre 100.000 i 150.000 euros al mes, el que comportava que l’Ajuntament perdés més d’un milió d’euros a l’any".

Segons la CUP, "la política dels governs predecessors, havia abocat el consistori a un segrest financer, lligant-lo a la llosa del deute". (Al gràfic del capdavall, es mostra l'endeutament en les diferents etapes polítiques). Una situació que va obligar a la CUP a fer un replantajament de l’aposta política que tenien previst desplegar a la ciutat "i centrar tots els esforços a sanejar les arques municipals". Marià Miró apunta que "un dels objectius de l’Ajuntament és facilitar que l’economia de la ciutat funcioni i no endeutar-se amb els autònoms i les petites empreses berguedanes, com havien fet els governs passats". El 2015, el deute a proveïdors era de 2.800.000 euros "i la CUP fent endreça vam aconseguir reduir-lo a 0 i passar a pagar factures dos cops al mes amb un període mig de pagament dins els terminis de la normativa vigent", assegura.

Descontrol financer

La CUP té clar que Berga "ha pagat car el descontrol financer dels anteriors equips de govern", ja que "des del 2015 hem fet molts esforços per eixugar el deute -des del 2021 juntament amb ERC- i per tant no s'han pogut fer inversions per valor de 14 milions d'euros, que s'han hagut de destinar a la banca". Tot i això, per a la CUP reduir el deute era "una necessitat inevitable, que implicava fer sacrificis notables". Amb el resultat a finals del 2022, "certifiquem que la gestió d'aquesta situació ha estat la més responsable i que el treball és satisfactori", remarca el regidor Marià Miró.

Ara, segons Marià Miró, "avancem perquè Berga pugui tornar a remuntar". Explica que l'equip de govern ha començat a desplegar millores que vam haver de deixar en un calaix el 2015, però també critica que "seguim lligats a l’estructura i l’ofegament de l’Estat espanyol, que continua limitant la nostra acció política". En aquest sentit, argumenta que "l’Ajuntament ha de complir amb el Pla d’Ajust aprovat el 2012 per l’elevat deute i que comporta que el Ministeri d’Hisenda controli els comptes municipals, obligant-nos a redactar informes trimestrals, incrementar impostos i retallar en totes les àrees del consistori. D'altra banda, també ens hem supeditat al control de la Diputació de Barcelona, que supervisa els exercicis, un fet que ens obliga a consensuar i corregir una sèrie de paràmetres i procediments abans de fer el tancament dels comptes anuals".

Mecanismes de control

La CUP posa sobre la taula que s'han posat en marxa mecanismes "per no caure en el mateix error". Concretament, un programari específic que permet controlar les partides de cadascuna de les àrees del consistori. A més, "en els diferents pressupostos aprovats, hem realitzat un esforç per ajustar la despesa als ingressos reals", comenta Marià Miró. I afegeix: "Estem satisfets pels resultats obtinguts, però també cal mantenir la prudència a l'hora d'assolir l'objectiu de sanejar l'Ajuntament. Estem posant els fonaments per sanejar sòlidament i no estar tota la vida posant pedaços, alhora amb l'equilibri de fer les inversions necessàries a la ciutat".

Gràfic de l'evolució del deute CUP Berga