La Generalitat indagarà al Berguedà set possibles fosses de la Guerra Civil i el franquisme

La intervenció s’ha previst per a l’any que ve després d’un augment del pressupost del pla d'actuació

Restes de soldats republicans morts durant la Guerra Civil i enterrats en una fossa de Canturri, a l'Alt Urgell

Restes de soldats republicans morts durant la Guerra Civil i enterrats en una fossa de Canturri, a l'Alt Urgell / ARXIU/ACN

David Bricollé

David Bricollé

El Berguedà serà l’any que ve un dels focus principals d’intervenció i exhumació de fosses de la Guerra Civil i el franquisme per recuperar i identificar les restes dels qui hi estarien enterrats. A la comarca es treballarà en set àrees diferents. Així s’ha fet públic aquest dimarts després que en la reunió del Govern de la Generalitat s’hagi aprovat que el Departament de Justícia, Drets i Memòria, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, doblarà el pressupost destinat a la intervenció de fosses, fet que permetrà ampliar l’execució de serveis de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. En xifres totals, el pressupost del contracte de licitació és de 4.494.661 euros, un augment que gairebé dobla el pressupost anual de licitació del contracte anterior.

Amb l’increment pressupostari, les primeres intervencions del Pla de fosses per a 2023 preveu excavacions al Berguedà i a Bovera (Garrigues).

En concret, al Berguedà, s’han programat intervencions a l’aqüeducte del Collet (Guardiola de Berguedà), una fossa amb fins a 4 possibles soldats republicans morts durant la retirada que haurien estat inhumats; al municipi de Capolat, on hi ha cinc possibles localitzacions, amb una previsió màxima de 23 individus enterrats; a la Tomba dels 4 (Montmajor), on hi podria haver fins a 4 soldats republicans; al camp de Collet; a Planes de Cal Companyó; a la Masia Subirana de Sant Julià de Cerdanyola, i a la Nou de Berguedà, on hi ha tres possibles fosses localitzades.

El contracte entrarà en vigor l’1 de març de 2023 i serà vigent fins al 31 de desembre de 2026. La inversió, juntament amb les campanyes que es porten a terme per donar a conèixer el cens de persones desaparegudes i el programa d’identificació genètica, té com a objectiu final permetre identificar i retornar a les famílies un nombre més gran de les despulles de persones desaparegudes.

La tasca de la Direcció General de Memòria Democràtica

Les actuacions per recuperar i identificar persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que duu a terme la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya tenen com a objectiu donar compliment als principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició establerts pel dret internacional. Les intervencions en fosses busquen recuperar, analitzar i identificar les restes localitzades i retornar-les als seus familiars, o bé donar-hi una sepultura digna.

A més de sistematitzar els protocols d’actuació i la planificació de les intervencions, el treball es complementa amb el Programa d’identificació genètica de persones desaparegudes.

A Bovera es preveu intervenir al coll Roig, una fossa amb uns 15 soldats republicans executats en uns bancals propers; el Mas del Senyor, un hospital republicà on hi ha un nombre indeterminat d’individus exhumats; el Mas del Vidal, una fossa associada a un punt de socors republicà amb uns 13 individus, i a la Casilla, una fossa amb 12 soldats i una dona executats per les tropes franquistes.