Els boscos públics de l’alt Berguedà ja escalfen 34 equipaments de 7 municipis de la comarca

La Mancomunitat de Municipis del Berguedà per a la Biomassa tanca el cercle amb la neteja dels boscos, l’aprofitament forestal i la producció d’estella per fer anar calderes a mitja comarca cremant una part del producte extret de 17.000 hectàrees públiques

Boscos gestionats a la zona d’esbarjo de Palomera | ENRIC BADIA

Boscos gestionats a la zona d’esbarjo de Palomera | ENRIC BADIA / Enric Badia

Enric Badia

Enric Badia

Hi ha 34 equipaments municipals al Berguedà que s’escalfen a partir de l’estella dels boscos comunals de 7 municipis de la mateixa comarca, fonamentalment de la part nord. Per escalfar aquests espais es fa a partir de 14 calderes. I hi ha 17.517,27 hectàrees de bosc públic que estan gestionades des d’una mancomunitat de municipis. Una entitat participada per 7 municipis del Berguedà (i un més del Solsonès que s’hi ha incorporat en el darrer mandat) i la Generalitat, que també hi posa els boscos públics que té a la zona. Aquest projecte té contractades 5 persones directament i dona feina indirectament al que equivaldria a 32 llocs de treball més. Tenen tres espais de producció a part de les calderes, un centre de valorització de la fusta i serradora a Saldes, un centre d’estocatge de l’estella a Cercs i una central de biomassa per generar calor per a processos industrials, instal·lada al polígon de la Valldan.

Els 8 pobles de la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa (Bagà, Berga, Cercs, Gisclareny, Gósol, la Pobla de Lillet i Berga i Saldes, i Guixers, que s’hi va afegir posteriorment, al 2020) i la Generalitat, han creat en 10 anys un projecte circular en el que aconsegueixen tenir els boscos endreçats i nets, transformar la fusta en estella per produir calor per a instal·lacions dels seus municipis, produir energia calòrica per a empreses privades al polígon de la Valldan i destinar la millor fusta a pals de telefonia i electricitat o a fer productes de més qualitat com bigues, taulons o diferents tipus de fusta per a la construcció (el 80% de la fusta d’aquests boscos es destinada a l aindútria). I si el client ho vol, amb la possibilitat de fer tota la traçabilitat del producte a vendre.

Moisès Masanas, alcalde de Saldes, un dels polítics més implicats en el projecte, assegura que es pot parlar d’«un sistema circular que tanca el cercle». En 10 anys, un projecte de netejar el bosc i posar calderes per cremar estella ha esdevingut un exemple. Els municipis, en aquest camí, no van sols. El departament d’Acció Climàtica de la Generalitat hi és per un cap per empènyer i dirigir el procés. Els seus tècnics, entre d‘altres feines, orienten els treballs al bosc.

És un projecte viu, que es planteja nous reptes, que combina accions més experimentals amb d’altres de més provades per anar-se obrint camí. Ara, per exemple, Saldes planteja fer un parc solar al costat de la planta de valorització de la fusta, i millorar processos, com el d’assecatge, i ampliar instal·lacions. A Berga, a la planta de les calderes, també es valoren inversions per millorar rendibilitats.

I la gran pregunta és: el projecte, a més a més de resoldre problemes de gestió forestal, econòmicament és viable? Els actuals responsables asseguren que sí, però s’han de fer alguns ajustos en aquests moments, bàsicament adaptar els costos energètics que durant el 2022 s’han enfilat de manera molt important i no s’han pogut repercutir totalment perquè alguns dels contractes que havia generat la Mancomunitat amb particulars estaven tancats per un període més llarg de temps. En canvi, sí que hi ha hagut una adequació de preus per als que treballen als boscos.

Que una proposta de bioenergia o de biomassa tingui com a principal handicap el preu de l’energia que ha de fer servir per poder fer anar la seva maquinària és una paradoxa, com també ho podria ser que una comarca que durant uns anys es va dedicar a extreure del subsòl el mineral energètic més contaminant, el carbó, sigui ara la que pràcticament al mateix lloc es dedica a un producte d’energia neta, amb un balanç d’emissions de CO2 que es considera que ha de ser neutre (el que han aportat els arbres en vida serà CO2 en la combustió). Incidint en l’anècdota, la Mancomunitat treballa en instal·lacions exteriors de dues antigues mines de carbó, la mina Consolació a Cercs (a prop de la central tèrmica) i els terrenys a les boques de les galeries del nivell 3 de Carbons del Pedraforca, a Saldes.

La població del municipis mancomunats és de 21.868 persones. Sense Guixers, 21.736. És una mica més de la població total de la comarca, el 54%, amb casos com Berga, que consumeix més que aporta, i d’altres com Gisclareny, que només aporta fusta.