El Consell treballa per millorar la mobilitat en transport públic al Berguedà

L'objectiu és revisar i adequar el servei de les línies regulars d'autobús i del transport a la demanda

Reunió de treball per millorar la mobilitat

Reunió de treball per millorar la mobilitat / Consell Comarcal del Berguedà

Redacció

El Consell Comarcal del Berguedà fa un estudi per millorar la mobilitat en transport públic a la comarca. L'objectiu és identificar oportunitats rellevants de canvis, definir un pla de millora del servei i fomentar la mobilitat sostenible.

El Berguedà és una comarca amb 31 municipis, més de la meitat dels quals tenen menys de 500 habitants. Això fa que existeixin dificultats de connexió entre poblacions i també cap a l’exterior a través del transport públic. Actualment, existeixen dues modalitats que permeten a la ciutadania desplaçar-se amb transports públics: les línies de transport regular d’autobús i el sistema de transport a la demanda que gestiona el Consell Comarcal del Berguedà.

Les línies de transport regular d’autobús recorren les principals carreteres de la comarca connectant els municipis amb l’exterior del Berguedà. El conseller comarcal de Transport i Mobilitat, Abel Garcia, apunta que "en la majoria dels casos, els horaris d’aquests autobusos es redueixen significativament els caps de setmana i festius".

Pel que fa al transport a la demanda, permet als usuaris dels municipis amb pocs habitants, que no disposen d’un servei regular de transport públic amb autobús, arribar a la parada de bus més propera o a la seva destinació final amb un servei de taxi. Així, s'optimitza el trajecte perquè els vehicles només s’activen quan hi ha demanda, "evitant recorreguts i parades que no són necessàries i fent que el trajecte és més ràpid". El servei funciona prèvia trucada telefònica o amb una aplicació mòbil i permet el transport de la persona interessada a la capital comarcal o al seu municipi de referència.

Fomentar el transport a la demanda

Un dels objectius del programa del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions “és fomentar l’ús del servei de transport a la demanda entre la població local i ampliar les rutes i dies de servei, incloent-hi dissabtes i diumenges, per a fer-lo més útil i atractiu, també, pels visitants perquè es puguin moure de manera més sostenible entre els punts del territori sense la necessitat de fer servir els seus vehicles” comenta el conseller Abel Garcia.

El transport a la demanda té un recorregut, unes parades i uns horaris prefixats i s’ofereix de dilluns a divendres feiners i, en algunes rutes, també dissabtes i festius. Va néixer el 2009 pels municipis de l’alt Berguedà i es va ampliar el 2018 al baix Berguedà. Amb l’objectiu de millorar el servei, l’abril del 2018 el Consell Comarcal del Berguedà, en col·laboració amb el departament de Territori i Sostenibilitat, va assumir-ne la gestió directa, que fins aquell moment requeia sobre les companyies de transport públic i de taxi.

Un altre pas important va ser l’entrada en funcionament d’una aplicació per a mòbils a inicis del 2020, la TADCAT, per reservar i gestionar els serveis de transport a la demanda de la comarca. En aquell moment, el servei comptava amb 18 rutes que donaven cobertura a 25 municipis, que abasten més de 10.000 habitants. El 2021 en van gaudir 3.215 usuaris. L’agost del 2019 es va ampliar el servei en caps de setmana i festius a les valls del Llobregat i del Pedraforca, molts pobles de la comarca només disposen de servei de transport públic els dies feiners. Aquest fet dificulta, també, que els visitants de la comarca puguin moure’s de forma sostenible sense la necessitat d’utilitzar els vehicles privats.

Radiografiar la realitat

L’estudi farà una anàlisi de quin és l’estat actual del transport públic a la comarca i establirà un pla de millora "per garantir un sistema de mobilitat sostenible al Berguedà que s’adapti a les necessitats de la ciutadania i dels visitants, i viable econòmicament", remarca el conseller comarcal de Transport i Mobilitat, Abel Garcia. Per dur a terme l’estudi es faran reunions per recollir la informació necessària amb representants de les empreses que treballen en el sector del transport públic de la comarca: AMTU, Somintec, ALSA, Sagalés, Transports Mir i la direcció General de Transports de la Generalitat.

Amb la informació que es reculli, l’empresa adjudicatària farà un treball de camp per disposar de dades actualitzades i analitzar-les. Pel que fa al transport a la demanda, per exemple: saber quants passatgers té cada línia, si augmenten o disminueixen en relació a anys anteriors, quines són les línies amb més usuaris del transport a la demanda del Berguedà, quines transporten més passatgers, quines en perden i els motius. En aquest sentit, es faran enquestes a viatgers i a taxistes, s’esbrinarà quins són els problemes que detecten els usuaris, si hi ha retards , si el sistema de reserva del transport a la demanda funciona correctament i també quines són les problemàtiques que detecten els taxistes i què millorarien.

Pel que fa a les línies regulars d’autobús es farà un treball prospectiu amb les empreses i administracions que presten el servei per saber també quants passatgers té cada línia, si creixen o disminueixen en relació amb anys anteriors, quants passatgers utilitzen les línies regulars d’autobús per anar a la universitat, quines línies són les que registren un major volum de viatgers, quines són les destinacions habituals dels berguedans, d’on provenen els visitants que hi arriben. També es faran enquestes als viatgers i als responsables de les empreses.

S’identificaran les oportunitats rellevants de canvis de les dues modalitats de transport, es farà un càlcul dels indicadors del nombre de viatgers actuals i previstos. S’establiran els objectius que cal assolir per millorar el sistema de mobilitat públic de la comarca.

El pla de millora del transport públic al Berguedà s’haurà d’executar en els pròxims tres anys. De moment, s'ha adjudicat l'estudi a l’empresa Ingenieria de Trafico SL, que té un termini d'execució de quatre mesos. El pressupost d’adjudicació ha estat de 8.766 euros, que es paga íntegrament amb els diners provinents del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions, finançat pels fons Next Generation de la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’estat espanyol.