Creix una planta al parc del Cadí-Moixeró que fins ara només vivia a l’est d’Europa i Àsia

L’espècie ‘Thalictrum foetidum' s’ha localitzat a la zona de la Tosa, amb uns 2.000 exemplars en una superfície de 4,5 hectàrees

Exemplar de la Thalictrum foetidum

Exemplar de la Thalictrum foetidum / Pere Aymerich

Redacció

El Parc Natural del Cadí-Moixeró es confirma com l'únic indret del Pirineu on creix una planta que fins ara només s'havia vist a l'est d'Europa, i que viu també a l'Àsia. Es tracta de la Thalictrum foetidum, una planta que es troba en situació de perill i que està previst que s’incorpori al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya per incrementar la seva protecció.

Tot i ser una planta pròpia de zones d’estepa, se n’han localitzat 2.000 exemplars a la zona de la Tosa, un espai limítrof amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró. «És una població important d’una planta que en tot el Pirineu només trobem al parc del Cadí-Moixeró, i s’estén en una superfície de 4,5 hectàrees, tot i que més del 90% es concentra en menys de mitja hectàrea», explica el director del parc natural, Jordi Garcia Petit. D’aquí la importància d’avançar en la seva protecció i garantir-ne la conservació. Garcia Petit ha explicat que s’incorporarà la planta com a espècie protegida i se’n farà un seguiment anual per tal de preservar-la: «Caldrà veure com avança l’espècie, si està en expansió o si, contràriament, es van reduint els exemplars. En funció de quina sigui la seva evolució, es decidiran les accions». 

La Thalictrum foetidum recorda a una de les espècies més emblemàtiques del parc, la Dracocephalum austriacum, una planta que al Pirineu només es troba en dos o tres punts d’aquest espai natural i que és una de les poques espècies de la flora de Catalunya que té una protecció legal d’abast europeu.

Descobriment curiós

La Thalictrum foetidum va ser descoberta al Pirineu l’any 1993, quan un grup de botànics va recollir la planta durant una expedició ordinària al massís de la Tosa d’Alp per recollir plantes típiques d’aquesta zona i conservar-les en diversos herbaris. La planta no va ser identificada i es va conservar a l’herbari del Reial Jardí Botànic de Madrid fins que l’any 2000 un botànic alemany que realitzava una tesi doctoral la va identificar.

Amb aquest descobriment es va poder confirmar que la planta també existia al Pirineu, però com que al seu dia no s’havia anotat amb precisió el lloc concret on s’havia recollit, fins al 2017 no es va retrobar la planta. Ho va fer, precisament, un dels botànics que havia participat en l’expedició del 1993, que va refer el recorregut que s’havia fet aleshores i es va orientar per les poques indicacions d’altitud i àrea que es tenien.

En un primer supòsit es calculava que hi havia unes quantes desenes d’individus, però se’n desconeixia la quantitat real. Per això, aquest estiu es va impulsar un estudi per conèixer amb precisió la situació d’aquesta rara planta, de la qual s’han trobat uns 2.000 exemplars, la major part dels quals han florit aquest any passat.