Berga recorda en una ruta guiada l’entrada de les tropes franquistes

Una cinquantena de persones van recórrer els principals escenaris de l’ocupació militar i van visitar el refugi antiaeri situat al Teatre Municipal

El públic atent a les explicacions d’Hèctor Aranda a la plaça Sant Pere de Berga

El públic atent a les explicacions d’Hèctor Aranda a la plaça Sant Pere de Berga / QUERALT GILIBETS

Queralt Gilibets

Berga va rememorar ahir l’entrada de les tropes franquistes, en el marc del cicle Rescatem la Memòria, Recuperem la Dignitat, que fins al 25 de febrer promourà diferents activitats de divulgació històrica a la ciutat. La ruta guiada, conduïda per Hèctor Aranda, de la Comissió de la Memòria Històrica de Berga, va permetre recórrer diferents escenaris de l'ocupació franquista.

La ruta es va iniciar a la cruïlla que enllaça el carrer del Roser amb la carretera de Sant Fruitós, concretament a la cantonada de l’antic bar Cal Tonillo, per on les tropes van entrar a Berga per primera vegada. Aquí va començar el viatge al passat en què Aranda explicava en detall com les tropes van anar avançant fins a entrar a Berga, el dia 2 de febrer de 1939. Abans de començar, Aranda detallava quina era la situació de la ciutat i els seus habitants en aquell moment.

L'itinerari va continuar fins a arribar a un dels principals punts, la Torre Felipo. Aquesta torre estava situada al lloc que ara es coneix com la plaça dels Països Catalans. Formant una rotllana, Aranda contava detalladament què va passar en aquest indret: "els republicans abans de marxar ho van omplir de dinamita i, quan van arribar els nacionals, hi van enviar les tropes marroquines per comprovar que la casa estava en condicions. En encendre la calefacció allò va volar pels aires".

Seguidament, les tropes van avançar cap a l’actual carrer Major. Així doncs, l’itinerari va fer una altra parada a la plaça de les Fonts. Allà es trobava l’entrada oficial a la ciutat de Berga i el lloc per on les tropes van avançar i amb elles van quedar refugiats i desplaçats.

Continuant pel carrer Major, la tercera parada es va fer a la Plaça Sant Pere, davant de l’Ajuntament. Entremig de les explicacions, Aranda deixava caure l’anècdota de la Mare de Déu de Queralt. "Durant la guerra la van amagar sota la cadira de l’alcalde, que es trobava sobre un esgraó de fusta. Els berguedans van aixecar la fusta, van amagar la Mare de Déu de Queralt, ho van tornar a tapar i van deixar la cadira de l’alcalde a sobre tal com estava".

Per finalitzar l’itinerari, l’última parada es va fer a la paret del Teatre Municipal on s’amaga el refugi. Allà per grups reduïts es va poder visitar el seu interior i es va donar per finalitzada la ruta, un viatge en el passat per seguir l’itinerari de les tropes militars en entrar a Berga.

Seguidament, sense marxar del Teatre Municipal, es va representar l’obra de teatre La Primera de Joan Valentí i David Pintó. Una proposta on es relata la desconeguda història de Nativitat Yarza Planas, la primera alcaldessa de Catalunya que després de 40 anys d’exili no va aconseguir tornar a casa.

L’obra, fent participar el públic, va fer un recull de les primeres dones que van aconseguir avenços significatius. Des de les primeres periodistes fins a les primeres diputades acabant amb Nativitat Yarza Planas, mestre i primera alcaldessa de Catalunya, entre altres fets que van marcar la seva vida.

Subscriu-te per seguir llegint