La gran paella d'arròs de Bagà torna a protagonitzar una festa que té més de 800 anys d'història

El bon temps i les ganes de recuperar la normalitat de la celebració després de la pandèmia han ajudat a omplir la plaça Porxada

Arnau Valverde

Arnau Valverde

Bagà ha pogut tornar a gaudir aquest diumenge d'una de les seves festes més antigues després que la pandèmia condicionés la celebració de les últimes dues edicions, la Festa de l'Arròs. La plaça Porxada, presidida per la gran paella de gairebé 3 metres de diàmetre, s'ha omplert de gom a gom per presenciar una matinal protagonitzada per la cultura, la tradició, el folklore i les prop de 2.500 racions d'arròs que s'han repartit al final de la festa

La festa de l'arròs de Bagà és una celebració que es duu a terme des de fa més de 800 anys, en plena edat medieval. En el seu moment s'anomenava "l'àpat dels pobres" i amb el pas dels anys s'ha convertit en una de les festes emblemàtiques del municipi. Enguany els encarregats de cuinar l'arròs eren 4. Lluís Esparbé, Modesto Grillé, Ramon Oller i Laia Moya han estat els 4 encarregats de cuinar l'arròs durant gairebé 7 hores a la gran paella, que fa 2,80 metres de diàmetre i mig metre de fons. "Aquesta paella es fa servir des de l’any 1982 i té capacitat per a 2.500 racions aproximadament", explica Esparbé, que fa l'arròs des de fa més de 30 anys.

Des de l'any passat, però, compta amb l'ajuda de la seva neta, Laia Moya, que s'ha convertit en l'única dona arrossaire de la festa. "Tota la vida he vist al meu iaio fent això i em cridava l'atenció. Com ell feia més de 30 anys que ho feia vaig voler compartir-ho al seu costat", explica. Moya, que les la més jove dels arrossaires, destaca la necessitat de que hi hagi relleu. "Aquests homes s’aniran fent grans i algú ho haurà de seguir fent perquè si no això es perdrà, i no ho podem deixar perdre", assegura.

Els quatre arrossaires comencen a treballar amb l'arròs el dia abans. "Vam estar des de les 9 del matí fins les 3 de la tarda preparant els ingredients", explica Grillé minuts abans de tirar l'arròs a la paella. El dia de la festa, però, s'hi posen a les 7 del matí per fer la brasa, descarregar el material i començar a cuinar el caldo i el sofregit de l'arròs. Hores després, ja amb la plaça plena, són els geganters els encarregats de repartir-lo entre els presents. "Tradicionalment l’arròs es menjava a la plaça però fa molts anys que molta gent se l'emporta i se’l menja a casa amb la família", diu l'alcalde de Bagà, Joan Oña. De fet, després de l'actuació de l'esbart, es van formar llargues cues per repartir l'arròs.

El batlle destaca que l'edició d'enguany ha permès recuperar la plena normalitat i que això s'ha notat amb l'afluència de persones a la festa. En aquest sentit assegura que la festa de l'arròs "és un dia en què els baganesos que han anat a viure fora venen, els que tenen família la conviden… ve gent de comarca però tots els baganesos d’arreu intenten venir el dia de l’arròs". Aquest any, a més, ha sigut una festa amb més valor afegit ja que es recuperava la normalitat després de dos anys. L'any 2020 només es va poder repartir arròs entre els veïns perquè cuinessin a casa mentre que l'any passat es van haver de fer circuits per recollir les racions i la festa es va dur a terme amb mascareta.

Més enllà de l'arròs, la festa també compta amb una matinal de cultura catalana. A les 11 del matí es va fer la tradicional cercavila amb els gegants de Bagà, enguany acompanyats pel Cavall Alat de Vila-seca, ciutat agermanada amb Bagà. Després va ser el torn de l'Esbart Cadí, que va protagonitzar els ballets de la festa com, per exemple, el ball cerdà.

Subscriu-te per seguir llegint