Grups ecologistes qualifiquen de "barbaritat" el projecte de la tèrmica de Cercs i en posen en dubte la viabilitat

Els grups ecologistes del Berguedà s'oposen a la construcció d'una planta d'hidrogen verd a la tèrmica de Cercs i d'un parc de natura i lleure amb equipaments turístics. El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Anti-incineradora de Cercs asseguren que el projecte que va presentar la setmana passada EM Spain, amb Lluís Basiana al capdavant, "és una barbaritat".

Segons el portaveu del Grup de Defensa de la Natura, Hèctor Aranda, i la portaveu de la Plataforma Anti-incineradora, Martina Marcet, instal·lar una planta d'hidrogen verd "no té cap sentit". Han posat el crit al cel i denuncien que el projecte és una "gran comèdia" de la manera com s'ha plantejat. "L'hidrogen verd són paraules majors", ha exposat Aranda, que ha detallat que "és extremadament car de produir i, a més, és extremadament volàtil". Critiquen que la planta d'hidrogen verd necessitaria molta aigua i també molta energia per poder funcionar.

Pel que fa a l'aigua, Hèctor Aranda, s'ha referit a la sequera i a l'estat del pantà de la Baells: "Cada gota d'aigua compta. El què hauria de fer l'Ajuntament de Cercs és revisar la concessió de l'aqüifer que té l'empresa (és d'on extreuria l'aigua per la planta d'hidrogen verd) i que torni a passar a mans públiques per canalitzar-lo fins a l'embassament o fins la xarxa d'aigua de Cercs".

Sobre l'energia, Aranda ha explicat que "l'hidrogen verd s'obté a partir de l'energia de fonts renovables i amb la planta solar que contempla la proposta d'EM Spain només cobriria un 2,5% de l'energia. D'on trauran la resta? Ens fa malpensar que estigui lligat amb el projecte de la planta hidroelèctrica reversible que s'ha plantejat a la Nou de Berguedà". És una sospita dels ecologistes, que reconeixen que de moment "no tenim contrastats els interessos que hi pugui haver".

Equipaments turístics

Pel que fa la combinació d'usos que presenta el projecte, els ecologistes s'han mostrat molt escèptics i creuen que és una "operació de 'greenwashing'". "Qui es posaria a dormir en un lloc sabent que té una bomba de rellotgeria al costat?", s'ha preguntat Hèctor Aranda, tot afegint que "l'hidrogen és altament volàtil i, per tant, ningú deixaria construir un hotel a costat d'una indústria química". 

També qüestionen la manera en com s'ha de recuperar i protegir el patrimoni industrial que hi ha a l'antiga tèrmica. "Els promotors diuen que volen conservar elements del patrimoni, però creiem que això s'ha de fer des de la perspectiva pública perquè és un patrimoni de tots els veïns de Cercs", ha dit Martina Marcet.

Demanen a l'Ajuntament de Cercs i al Consell Comarcal del Berguedà que es prenguin seriosament el tema i que actuïn. Han anunciat que un cop el projecti s'entri a alguna institució hi presentaran totes les al·legacions que calgui.

Nou pla urbanístic i terrenys comunals

Els grups ecologistes consideren una prioritat definir un pla urbanístic concret per als terrenys de l'antiga central tèrmica: «S’han de fer canvis urbanístics per definir què s'hi podrà fer en un futur». Martina Marcet ha recordat que precisament aquest va ser l’argument pel qual el Govern va tombar el 2019 el projecte de la incineradora i, per tant, creu que ara passaria el mateix. «A hores d’ara hi ha un epígraf genèric on podria cabre-hi de tot, però no podem tenir una fàbrica química al costat d’un hotel», ha assenyalat.

En aquest sentit, tant la Plataforma com el Grup de Defensa posen el focus a l’Ajuntament i reclamen que es consensuï amb els veïns i es faci un procés de participació ciutadana.

Els grups ecologistes estan convençuts que els terrenys de l’antiga tèrmica de Cercs són emprius, és a dir un tipus de béns comunals els quals l’Ajuntament i els veïns en són titulars, amb dret d’aprofitament comú. Els ecologistes fa temps que ho reclamen i han entrat instàncies al consistori de Cercs demanant que expropiï els terrenys. «Tenim proves suficients que determinen que aquest espai on hi ha la central eren emprius i, per tant, durant tot aquest temps s'han fet compravendes irregulars», ha denunciat Marcet, que considera que «fins que no es reguli aquest aspecte no es pot tirar endavant cap projecte de qualsevol tipus».

L’alcalde Cercs, Jesús Calderer, respon que «després d’una acurada investigació per part d’un tècnic, la conclusió és que amb la documentació actual no es pot demostrar que siguin emprius».

D'altra banda, Jesús Calderer ha explicat que els terrenys de la zona de la tèrmica de Cercs són industrials, amb un percentatge de serveis, i també una part agrària. L’Ajuntament de Cercs haurà de valorar el PEMU (Pla Especial de Millora Urbana) que està elaborant l’empresa promotora del projecte per determinar si compleix els requisits per tirar endavant i tramitar-ho a Urbanisme o no.