Els candidats de Berga reclamen lideratge i desencallar polígons

Sis dels set candidats a l’alcaldia de Berga van debatre ahir a l’ACEB sobre el futur de la ciutat; el candidat de la llista fantasma del PP no s’hi va presentar. Van assistir una vuitantena de persones

Enric Badia

Enric Badia

La diversitat de grups que concorren a les eleccions municipals del 28-M a Berga fa difícil la unanimitat, però hi ha un punt que gairebé l’aconsegueix: a Berga li cal lideratge. És clar que Ivan Sànchez, candidat per la CUP i alcalde actual, defensa el seu paper al davant de l’Ajuntament en el període que ell n’ha estat alcalde (va rellevar l’alcaldessa Montse Venturós a mig mandat) i que el representant d’ERC, Moisès Masanas, ha destacat la feina feta pels seus regidors, que han format govern en la part final de mandat, però Berga clama als 4 vents que s’ha de ressituar com a capital de la comarca i com a eix central entre Ripollès, Lluçanès i Solsonès, com defensa el mateix Sánchez.

El debat que de l’organització empresarial ACEB va reunir ahir, dimecres, 6 dels 7 candidats que concorren a les eleccions. El del PP, Francesc-Xavier Serrahima, no va respondre a la invitació de seure en una taula amb la resta de candidats. La del PP, és una de les conegudes com a llistes fantasma (una candidatura sense presència de persones de la localitat on concorre). El debat el va presentar el periodista i empresari Xavier Gual. I el van seguir en directe una vuitantena de persones. També es va transmetre pel canal de youtube de l’ACEB.

Va ser un debat tranquil i seré, amb exposició i contraposició de models, però amb poc enfrontament entre els candidats, i quan algú es va sentir qüestionat, l’al·ludit va mirar de rebaixar l’acusació.

El primer en posar sobre la taula dèficits de gestió dels darrers anys va ser el candidat d’En Comú Podem, Francesc Ros, que la primera intervenció ja va cita alguns dels problemes de la ciutat. «No s’ha fet bona gestió, i només mirant l’aspecte del carrer Major i les botigues tancades, ja es veu que no s’ha fet bé», argumentava. Però també posava sobre la taula problemes com la manca de sòl industrial, a Berga, però sobretot l’alarma la situació del polígon d’Olvan, que va recordar que fa més de 12 anys que està encallat.

El socialista, Abel García, que va obrir el debat segons l’ordre del sorteig previ es va presentar com una persona per liderar un canvi. Defensava que Berga «és una ciutat potent, amb possibilitats, però necessita encarar bé el futur, tenir un nou horitzó i un ajuntament amb comandament». De fet, ell va ser dels pocs que va incidir amb els problemes que ha tingut el govern actual amb algunes dels seus tècnics, i va defensar la feina de vigilància i d’atenció a l’ordre administratius dels tècnics.

El republicà Masanas se sumava a l’evidència compartida: «No s’ha facilitat suficientment la generació d’activitat econòmica» i va afirmar ja a l’inici del debat que «Berga ha de créixer». En el capítol de la gestió econòmica, Masanas va dir que el govern no passaria del 5. La nota podria tenir a veure amb la frase de l’inici: «Hem estat al govern i no ens hi posem de perfil». Va insistir el candidat d’ERC que, a diferència del que defensa Junts, per exemple, no cal fer un nou Pla Urbanístic, perquè tem que podria encallar els projectes de la ciutat 4 o 5 anys.

Judit Vinyes, del independents del BGI, va ser de les poques que va defensar la gestió econòmica interna del govern, i no li va saber greu penjar medalles als cupaires en aquest aspecte, però va deixar clar tot seguit que ella no defensa el model de gestió que han dut a terme. «la gestió [interna] ha estat bona, bona, però no hi ha hagut l’ajuda necessària per als empresaris». I es va queixar dels «tràmits feixucs». Es va sumar també a «la manca de lideratge de Berga sobre la comarca», va retreure al govern que altres poblacions com per exemple Avià tinguin una Firhàbitat, i va posar sobre la taula un tema compartit, però poc comentat: l’Ajuntament de Berga i el del Consell comarcal van per camins diferents i, sovint, enfrontats. Vinyes va exposar la necessitat de desencallar el d’Olvan, però també de mirar d’ampliar el de Berga, el de la Valldan.

Ramon Caballé, de Junts, coincidia amb alguns temes de gestió econòmica de l’Ajuntament, com ara el refinançament del deute que «ha estat bé», «però cal millorar l’atenció a la ciutat». Va reclamar de cop millorar l’urbanisme dels carrers, fer una via directa des de la Rasa del Molins fina a la C-16, crear l’espai per a l’estació del Bus, millorar la neteja, fer la urbanització dels Pedregals. Va ser la mateix Vinyes la que li va dir a Caballé que connectar la Rasa dels Molins amb la C-16, amb els desnivells que hi ha, és una obra d’una inversió inassumible.

Ivan Sánchez va haver de treure escuts de defensa. Va defensar que s’havia invertit i que al mateix temps hi havia hagut una reducció dels dèficit del 70 respecte el 2015. En resposta als que reclamaven més atenció per als empresaris va posar sobre la taula la inversió en la millora del polígon de la Valldan, 1,3 milions «que deu ser la més important que mai s’hi ha fet». De fet, va defensar fer una segona fase del polígon de la Valldan i, també, crear una marca única per als polígons de la comarca. I, afegint-se a una proposta anterior del candidat d’ERC, Moisès Masanas, va defensar fer una comunitat energètica fotovoltaica en aquest indret. Ara ja tenen un circuit de calefacció amb biomassa.

«Hi ha algunes febleses, al carrer del Roser i al carrer Major, però el projecte APEU (Àrea de Promoció Econòmica) en la que es posa la governança del barri en mans dels comerciants serà una bona eina», va explicar. I, defensant decisions preses, també va advertir que tot i que «pot ser que una remunicipalització de l’aigua sigui un bon sistema, el que no faré és hipotecar l’Ajuntament, i per això està sobre la taula».

A la part final del debat, Xavier Gual va voler burxar sobre la possibilitats d’establir pactes. Caballé i Sánchez van defensar que governi la llista més votada. ERC no va fer cap lleig a governança compartida, ni a seguir amb la CUP, però sempre a partir d’un pacte pel programa de govern. Abel García, que té fronteres que no pot salvar per exemple amb la CUP, assegura que «no traço línies vermelles», Vinyes va deixar-ho en una certa indefinició, i qui més clar ho té és Ros: «només pactaré amb els partits d’esquerres».