La CUP del Berguedà, després d'un mandat d'enfrontament pel protagonisme polític entre Berga i el Consell Comarcal del Berguedà, assegura que "cal reenfocar el rol del Consell Comarcal amb l’objectiu de provocar un canvi de visió i de missió". I afegeix que "si ocupem espais de responsabilitat en el govern del Consell Comarcal ha de ser per impulsar una administració al servei de la població i, especialment, al servei i suport de l’administració local. El Consell Comarcal ha de ser un ens menys protagonista a la comarca, retornant als municipis i a la ciutat de Berga el rol que pertoca per poder promoure el seu lliure exercici de sobirania local".

El cupaires han debatut en una assembla a Olvan aquesta visió sobre la feina que ha de fer un organisme polític de comarca. En aquest sentit, reclamen per a al Consell competències, com per exemple la d'Urbanisme, que ara la Generalitat centralitza a Manresa. Es tracta, segons la CUP, d'apropar competències del govern català al territori. També voldrien al Berguedà el desplegament d’un servei tècnic i d’assessorament jurídic per impulsar la municipalització de les turbines hidroelèctriques del Berguedà (amb cncessions centenàries), com una mesura que contribuiria a una transició energètica participada per tota la població, socialitzant-ne la producció i, en aquest sentit, el benefici que actualment se n’extreu.

Per últim, el Consell Comarcal ha de ser capaç de dotar als ajuntaments més petits d’uns serveis tècnics eficaços en quatre matèries clau: secretaria i intervenció, urbanisme, activitats i serveis socials. Cal dotar aquestes àrees de més persones per tal que aquests serveis siguin més eficaços.

I els cupaires indiquen que els projectes de subvenció que se solicitin a nivell comarcal vagin d'acord amb el territori i que la comarca s’estructuri de manera lògica si vol fer un salt endavant en termes socials i econòmics i això, entre altres coses, suposa també millorar les relacions entre el Consell Comarcal i Berga—en termes de gestió però també polítics. Dolguts amb la política que hauria dut a terme la direcció del Consell, indiquen que "debats interessats sobre la capitalitat de Berga representen un desgast estèril i una pèrdua de temps important". "L’evidència és la què és, i el fet que d’altres municipis tinguin una aportació més baixa a la de Berga en el desenvolupament estratègic de la comarca no ha de voler dir que la seva aportació no sigui rellevant. Tanmateix, tampoc cal que estiguin treballant interessadament per generar debats que no van enlloc. Per l’impacte demogràfic, social, cultural i econòmic que té, Berga és la capital de comarca, i cal que la governança administrativa s’estructuri sota aquest criteri, treballant per la presència activa de la ciutat en els òrgans de govern del Consell Comarcal.

Reclamen, també, que s'eviti l’encavalcament d’àrees entre Consell Comarcal, Agència i Ajuntaments, partint de l’aplicació del principi de subsidiarietat: qui ho pot fer millor és qui està més a prop del problema. "L’objectiu -segons expliquen els cupaires- és ser més eficients en la gestió dels recursos públics, i en aquest sentit s’hauran de prendre decisions estratègiques de caràcter estructural, valorant, si s’escau, la supressió de l’Agència i la seva integració en el Consell Comarcal".

En el cas de l’Agència, "s’evidencia un fracàs important en un dels objectius que tenia", indiquen. I veuen amb preocupació com "les competències de l’Agència i el Consell s’han modificat i intercanviat en funció dels equilibris polítics del moment". I afegeixen que "si inicialment es preveia una Agència amb un perfil tècnic i amb un lideratge gerencial, ara tenim una absència de lideratge tècnic i un president polític amb retribució laboral a canvi. És evident que això comporta que l’Agència estigui sotmesa al cicle electoral d’una forma més remarcable i, així doncs, genera una problemàtica a l’hora de definir una estratègia que sigui capaç de superar el cicle polític—fet important en termes d’estratègia econòmica local", afirmen.