La truita socarrimada a Berga

L'anàlisi del resultat i de la tercera victòria de la CUP al cap de la comarca del Berguedà

L'actual alcalde de Berga, Ivan Sànchez, compartint l'alegria amb els companys de la CUP la nit electoral

L'actual alcalde de Berga, Ivan Sànchez, compartint l'alegria amb els companys de la CUP la nit electoral / Anna Costa

Xavier Gual

Fa vuit anys Berga la voltava i així ho titulàvem: “La ciutat gira la truita”. Continuarà tombada i ara potser s’ennegrirà als fogons. A mi m’agraden crues. Al 2.015, l’extinta Convergència perdia l’alcaldia en favor de la Cup. Fou una raresa aleshores i encara ho és ara si ho comparem amb totes les altres ciutats. Els descobridors d’allò de “sense trencar ous no se’n poder fer” tornen a guanyar i s’encaminen cap als dotze anys de govern. Només la pretèrita CiU de Farguell i Badia havien assolit tres mandats. Els antisistema seran el “sistema” a Berga i dos pobles més: Casserres i Olvan.

A la capital han guanyat perdent dos regidors, els mateixos que també cauen de la llista de Junts per Berga. Les dues candidatures han vençut perdent. Al barri vell es compartia l’alegria cítrica del Casal Panxo (el centre cupaire mundial) i la decepció poc dissimulada a l’endreçat local dels juntaries. Prop d’allà, a un parell de seus dels no guanyadors, brotava l’exultació. Els independents sense ideologia celebraven els seus dos edils com una victòria del Barça. Passar de zero a dos és rotund com el pet d’un fuet de Patum. I s’ha acabat l’agre solitud del regidor socialista. S’apunta als trios. Triplica representació i proposa construir una alternativa a tres. És l’orgia impossible. La paraula la tindria Ramon Caballé, el jove cap de Junts. Amb el PSC i el BeGI sumen l’absoluta. Seria un tripartit agafat amb pinces però suma. Podria haver-hi partit. El cinquè grup serà el dels que no han ni guanyat ni perdut. Esquerra s’encalla amb dos regidors i ho rep com una llosa feixuga. Confiaven ser al pòdium, deixar de ser només la crossa de la CUP com en els darrers dos anys, i ser un soci de referència més igualitari. No podrà ser.

A la comarca berguedana ha passat de tot. Junts ha obtingut més vots i Esquerra més regidors. Una mena d’empat tècnic. Però tenen un convidat a taula. Es tracta de l’estrany cas de David Font i les seves majories creixents fins a la saturació d’ahir. La primera la renovava amb un 9 a 2 fa quatre anys i ara aconsegueix un 11 a 0. Va col·leccionant-les com marcadors de futbol de benjamins. No hi ha forma de fer-li pessigolles. Només arrisca morir d’èxit o fer-se el harakiri. Segueix encaparrat en militar al PDeCAT i quedar bé amb els uns i els altres. El tsunami gironellenc no taparà suficientment la caiguda de dos elefants de la política de l’Alt Llobregat. Alcaldes vuit anys després de succeir als seus carismàtics valedors: Montse Ribera a Guardiola i el controvertit Ferran Civil a Cercs. Lara i Calderer perden per errors no forçats. Com en el tenis. El primer és el president del Consell Comarcal. Fer-lo funcionar com una gestoria pública, pendent a tota hora de fotos de propaganda, no ha estat suficient per evitar la seva jubilació política. I Jesús Calderer, el batlle de la tèrmica, de la incineradora no nata, de la fàbrica d'hidrogen i de la Baells plena de turistes, ha perdut. Al davant hi tenia els que han aixecat una bandera inatacable: l’ecològica. Tot verd i ell a l’oposició. Eren els tenedors de les dues cadires més importants a la institució comarcal berguedana. Ara passaran a altres culs.

Més que a Manresa, tothom es coneix, tots som amics o bé ho fem veure. Als de les llistes electorals els citem familiarment, fins i tot amb el sobrenom. L’anterior alcaldessa, per a tots és 'la Venti', l’actual és 'l’Ivan' i insòlitament no vol ser anomenat alcalde. A altres els cridem pel cognom, com 'el Caballé o 'el Masanas'. Desconec el codi pel qual a uns els citem pel nom de pila i a altres pel de família. El cert és que diumenge al vespre a tots ells els envoltava el flaire del recompte de vots mesclat d’una ferum forta que recorria Catalunya: l’abstenció. A Berga del 48%. Podria haver arribat per quedar-se força temps. És un efluvi emès pels grans grups d’indecisos i desencantats de la política, sobretot els processistes. La (seva) truita de pocs ous ha acabat cremada de tant coure-la a foc lent.

Subscriu-te per seguir llegint