Mireia Besora: «A Capolat tenim cases sense aigua potable i no hi ha fibra òptica»
L'alcaldessa assegura que tot i liderar el rànquing socioeconòmic és un micropoble amb mancances

Mireia Besora, alcaldessa de Capolat / Anna Costa

Capolat és un micropoble de 94 habitants que encapçala el rànquing català del nivell socioeconòmic, un valor elaborat per l’Institut Català d’Estadística (Idescat) a partir d’indicadors com ara la població ocupada, població amb estudis baixos, estrangers de països de renda baixa i renda mitjana per persona. En tots aquests indicadors Capolat obté molts bons resultats, però segons l’alcaldessa, Mireia Besora (ERC), «no expliquen la realitat del poble». A Capolat no hi ha fibra òptica i hi ha cases que no tenen aigua potable. Són dues de les grans mancances d’aquest petit municipi berguedà. I són les prioritats que es marca l’Ajuntament per aquest mandat.
Segons l’alcaldessa, «disposar de fibra òptica és clau, per a petits i grans, tot necessitem connexió a Internet d’alta velocitat». L’Ajuntament ha aconseguit ara cobrir una de les zones del municipi, la de Coforb, on divendres es van acabar les obres d’instal·lació de la fibra òptica i els veïns ja podran fer les sol·licituds. A partir d’aquí, la previsió del consistori és continuar amb la instal·lació de la fibra òptica al sector de Capolat, i treballar perquè també arribi a Llinars. Són les zones amb què es divideix el municipi, que no nucli sinó que són tot cases disseminades.
D’aquestes cases de pagès, n’hi ha que no tenen aigua potable, sobretot a la zona de Llinars. Tal com explica l’alcaldessa, «s’abasteixen de pous o fonts de captació pròpia, però en èpoques de sequera com l’actual pateixen més que ningú les restriccions». El repte del govern de Capolat és que totes les cases tinguin accés a la xarxa d’aigua potable.
Transport públic a demanda
La ramaderia és l’activitat econòmica que predomina a Capolat, però la major part de veïns del poble no s’hi dediquen. Molts treballen a Berga, la capital de comarca, on també estudien la major part dels menors que viuen a Capolat (una vintena d’infants i joves per sota dels 20 anys). La gent gran en canvi, surt poc de casa. Sense cotxe la mobilitat es redueix, ja que el transport públic a demanda no cobreix les necessitats dels veïns de Capolat: «la línia de transport passa per la carretera que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Berga, però per arribar a la parada cal agafar el cotxe. Per als que no condueixen, estem estudiant quines accions podem dur a terme, ja que estem detectant gent gran que es queda a casa». En aquest sentit, l’Ajuntament promou accions per mobilitzar la gent: «Com que no tenim nucli amb equipaments, hi ha gent que no sap on anar. Ara, un cop al mes organitzem activitats tota una tarda a l’Ajuntament, aprofitant la visita del bibliobús».
Manca d’habitatge
Tot i que viure en un micropoble té inconvenients, per a les famílies que hi resideixen guanyen els avantatges. La tranquil·litat i l’entorn natural idíl·lic tenen un pes important. «A Capolat no hi viu més gent perquè no hi ha més oferta d’habitatge», assegura l’alcaldessa. Hi ha cases buides però no apropiades per viure-hi, ja que la propietat hi haurà d’invertir per rehabilitar-les.
Ajuts i reivindicacions
Capolat, com la resta de micropobles, rep ajuts de la Generalitat i de la Diputació tot i que l’alcaldessa, Mireia Besora, reconeix, que «a vegades les subvencions no s’ajusten a les nostres necessitats i hem de fer mans i mànigues. Són diferents les ajudes que donen en proporció d’habitants o en proporció de territori». Entre els ajuts, en destaca la inversió per al manteniment de camins rurals, i la recent actuació de la Generalitat per posar llum al Túnel de la Mina, un primer pas de la llarga reivindicació de la millora de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
Un tram de carretera on a la tardor, en època de bolets, s’hi acumulen els cotxes mal aparcats, apunta l’alcaldessa: «És la tònica habitual en molts camins del municipi. Venen molts boletaires i generen problemes, ja que impedeixen el pas a cases de pagès, els pagesos es troben els filats de les vaques oberts, hi ha brutícia als boscos...». Mireia Besora demana pedagogia: «Calen més campanyes pedagògiques». És una reivindicació de l’alcaldessa, conscient que és una activitat que beneficia econòmicament el Berguedà.
A part d’aquesta petició, Mireia Besora, no passa per alt reclamar al Consell Comarcal del Berguedà una millora del servei d’escombraries: «Necessitaríem una illa de contenidors de reciclatge a Capolat. En tenim una Coforb i una a Llinars, però no n’hi ha prou, hi ha cases que no poden reciclar perquè tenen els contenidors a molts quilòmetres. I pel que fa a l’orgànica, seria molt millor tenir cadascú compostadors a casa».
- Gonzalo Bernardos, economista: 'Els hereus de les famílies obreres no paguen l'impost de successions a Espanya
- Diversos cotxes queden atrapats a la carretera de Rasos de Peguera
- Expectació a la plaça Catalunya de Manresa per la presència d'una grua per treure un cadàver d'un pis
- Jordi Viladoms, d'Igualada, guanya el seu setè Dakar com a director esportiu
- David Jiménez, advocat expert en herències, adverteix: “Quan tu li entregues els teus béns a un fill has perdut el control”
- Arriba a Manresa el punt de venda d’estris de cuina més esperat
- El propietari que presumeix de no apujar el lloguer: “Ja em sembla molta pasta el que li cobro…”
- Jordi Viladoms, triomfador al Dakar, anuncia que deixa la direcció esportiva de KTM després de deu anys