La CUP atribueix els problemes a la residència municipal de Berga a la negativa de la Generalitat a gestionar-la

Els cupaires, que a la capital berguedana fan govern amb els republicans, afirmen que és el govern del país el que n'hauria d'haver garantit una administració pública

Exterior de la residència municipal Sant Bernabé de Berga

Exterior de la residència municipal Sant Bernabé de Berga / Anna Costa

Enric Badia

Enric Badia

La CUP de Berga, que governa a la ciutat amb ERC, defensa que la gestió futura de la residèncnia municipal Sant Bernabé "'l'ha de fer una empresa pública o social". L'Ajuntament, recentment, ha hagut d'obrir un procés per externalitzar la gestió en un concurs obert. Per a la CUP, l'externalització és "l'única opció acceptable". També explica que la situació d'endeutament municipal fa inassumible la gestió d'aquesta residència, que genera dèficit en cada exercici i que encara que els cupaires ho entenguin com "una inversió", la realitat dels comptes municipals és que suposa una càrrega a l'hisenda municipal que l'Ajuntament no hi pot respondre adequadament. Retreuen al govern de la Generalitat, d'ERC, no se n'hagi fet càrrec. "Ara mateix, els recursos escassos del consistori berguedà i la fredor del govern català impedeixen que els ciutadans gaudeixin de la residència que mereixen: una que gestioni directament el govern. Per tant, farem tot el possible per garantir que l'externalització sigui en mans d'una empresa pública per tal que la residència continuï estant sota control públic", afirmen en un comunicat.

La residència de gent gran Sant Bernabé va néixer a la quarta planta de l’Hospital de Berga, i no va ser fins a l'any 2000 que es va traslladar a l’hotel dels Soldats, un els edificis que van sobreviure de l'antiga caserna de Berga. Tot i haver separat físicament els dos espais, la residència va seguir formant part del Patronat de l’hospital i es gestionava conjuntament. La CUP, de fet, pretenia que la Generalitat assumís l'hospital i la residència, quan va plantejar al govern que se'n fes càrrec. Però Salut no va voler assumir càrrecs que eren d'un altre departament, Drets Sociald, i aquesta darrera conselleria no gestiona residències.

Fins al 2018 l’hospital es trobava en una situació "irracional i precària" assegura la formació cupaire en un comunicat. I explica que "malgrat donava servei a tot el Berguedà, depenia tan sols de l’Ajuntament de Berga". I assegura que "governs anteriors" al de la CUP van intentar "redreçar aquell problema amb propostes que amenaçaven el caràcter públic del servei".

Quan la CUP va arribar al govern de Berga, el 2015, va intentar tombar la idea de la privatització, que era una promesa electoral. Assegura la formació de govern gairebé de la darrera dècada, que en el primer mandat va aconseguir que "CatSalut es comprometés a assumir el control de l’hospital amb la condició que el servei seguís sent el 100% públic i que el consistori hi seguís tenint veu i vot. Però poc després, el departament de Salut es va desentendre de la residència. La CUP, a diferència del que pensa el departament, considera que la residència és de "la seva competència" i recorda que ja hi havia una gestió que feia "la mateixa fundació que administrava l’hospital".

Els cupaires consideren que la decisió que el govern de la Generalitat va prendre a Berga "encaixa perfectament amb la tendència privatitzadora dels successius governs de la Generalitat". La solució, aleshores, va ser que la residència continués com a organisme autònom, depenent de l’Ajuntament, però gestionat conjuntament amb l’hospital fins al març de 2023".

Pensant en els residents

En el comuicat que ha fet públic aquest cap de setmana, dies després d'anunciar que s'obriria un concurs, la CUP explica que vol "una residència on la gent gran que ho necessiti s’hi pugui trobar com a casa, i que sigui capaç de donar-los el caliu que necessiten en la darrera etapa de la seva vida o durant una convalescència". I també volen "assegurar el benestar de les famílies i de les treballadores que ofereixen un servei tan essencial.

El desembre de l'any passat, la CUP va posar com a exemple la residència de Berga per explicar el problema que suposa per als ajuntaments fer una gestió com la de la residència. També recorda la creació d'una comissió d'estudi a nivell local i es va encarregar un estudi de viabilitat.

La CUP continua estant "totalment en contra de la privatització d’un servei tan important" i l'única via "acceptable" que ha trobat el govern municipal és externalitzar la gestió i que sigui assumida per una empresa pública o social. D'aquesta manera, "l’Ajuntament en seguirà sent el propietari i últim responsable", afirmen els cupaires. I asseguren que "s'estan redactant unes clàusules que deixen clar com cal gestionar la residència: sempre prioritzant l’atenció centrada en la persona i les unitats de convivència"El govern.

La formació del principal grup de govern (actualment a Berga hi ha un govern de la CUP i ERC) considera que el govern municipal "ha seguit treballant per millorar la residència" i subratlla que "s'ha millorarat el finançament de les places públiques i hem apostat per una Atenció Integrada Social i Sanitària (tot i que estava previst pel 2025, se n’ha avançat la instauració al juny de 2024)". I anuncia que sent conscient de "la necessitat de rehabilitar i adaptar la residència a noves necessitats", l'Ajuntament ha previst "realitzar un projecte de millora buscant fiançament extern o subvencions".

Actualment el 90% de les residències de gent gran són de gestió privada, i cada cop són menys les esperances de trobar una plaça pública en algun d’aquests espais. Des de la CUP, rebutgem aquesta deplorable tendència. És cert: ara mateix, els recursos escassos del consistori berguedà i la fredor del govern català impedeixen que els ciutadans gaudeixin de la residència que mereixen: una que gestioni directament el govern. Per tant, farem tot el possible per garantir que l'externalització sigui en mans d'una empresa pública per tal que la residència continuï estant sota control públic.