Joan Martí Bros, que va dirigir ATSA: «L’olor d’autocar l’he respirat des de petit»

Joan Martí i Bros (Berga, 1949) recentment ha estat guardonat aquest juliol amb el Premi Sant Cristòfol 2024, que atorga l’Ajuntament de Berga i la Fundació Montepio, per la seva trajectòria professional de més de cinquanta anys dedicats al sector del transport públic de viatgers. Ha estat vinculat a les empreses ATSA, Alsa i Alsina Graells fent créixer les diferents línies d’autobús. També va ser membre de la junta directiva del Montepio de Conductors (1983-1987). A més, ha estat un dels promotors de la posada en marxa del nou bus urbà elèctric de Berga. 

Va cursar els seus estudis a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, però l’any 1972 va començar a treballar a l’empresa ATSA. Com s’introdueix al sector del transport de viatgers?

Així va ser. La meva idea era dirigir hotels internacionals, però en aquell moment el meu pare va comprar unes accions de l’empresa ATSA, que era propietat de la família de Semir, de Barcelona. Llavors, la seu de la companyia, que es trobava a Manresa, es va traslladar a Berga. Va ser aleshores quan l’opció de dirigir hotels va quedar descartada i, per donar un cop de mà al meu pare, vaig introduir-me al món del transport de viatgers.

Un món que coneixia de prop perquè la seva mare regentava el bar de l’administració, oi?

Efectivament. El meu pare, a més, des de l’any 1948 era l’encarregat de l’administració de Berga. Així doncs, el meu pare treballava a les oficines i la meva mare portava el bar. Això vol dir que jo em passava hores i hores allà. Fins i tot els xofers em deixaven pujar als busos i anava amunt i avall amb aquest mitjà de transport. Per tant, l’olor d’autocar l’he respirat sempre, des de petit. 

A partir d’aquí es va anar introduint a l’empresa i va dirigir ATSA fins a l’any 2000 que va començar a gestionar Alsa. Per què es va produir aquest canvi?

A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta va ser una etapa molt difícil per a l’empresa. D’una banda, per unes qüestions polítiques que van afectar molt i, de l’altra, per un descens del nombre de passatgers. Una de les causes va ser a causa la davallada del tèxtil i la mineria al Berguedà. A més, els ingressos d’explotació de les línies regulars provenien de l’import que pagava el viatger, la qual cosa era insostenible.

Fins quan va durar aquest sistema?

Cap a l’any 2000 aquest aspecte va canviar amb les integracions tarifàries a l’ATM de Barcelona (Autoritat del Transport Metropolità), però només incloïa els comptes d’explotació de les empreses que es trobaven a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, les línies que quedaven fora d’aquesta zona, havien de sobreviure amb els ingressos dels clients. Tot plegat va fer que prengués la decisió de vendre l’empresa ATSA i començar a treballar a Alsa. 

Aleshores, la companyia va créixer en nombre de línies i d’autobusos?

Podríem dir que es va consolidar. A Catalunya es van consolidar les línies que anaven a la resta de l’estat: Andalusia, País Basc, Madrid... Paral·lelament, es van crear unes petites empreses i alguns serveis urbans. Més tard, l’any 2008 Alsa va comprar Alsina Graells, que tenia un centenar d’autocars a Catalunya.

Quins són els principals canvis que ha experimentat el sector al llarg d’aquests cinquanta anys?

El sector ha canviat moltíssim, ha fet un gir molt gran. Primer de tot, perquè tal com comentava abans, pràcticament fins a l’any 2000, els ingressos que obtenien les companyies provenien del bitllet dels usuaris. Això anava en detriment de la qualitat del servei. El primer canvi important va ser la integració tarifària, que va suposar un canvi de sistema. D’aquesta manera, la tarifa es va reduir considerablement. En segon lloc, també han canviat molt els autocars i les infraestructures.

Quines són les premisses essencials del transport públic?

Per tal que la gent tingui confiança amb el transport públic, es necessita una bona freqüència, comoditat, rapidesa i preu assequible. Tot i que trobem altres factors complementaris, aquests quatre són clau perquè la població s’integri amb aquest mitjà. 

Per la seva trajectòria, ha rebut aquest juliol el Premi Sant Cristòfol d’enguany. Què representa per vostè aquest guardó?

És una satisfacció molt important. Quan mires enrere, veus que són molts anys dedicats al transport, una professió en la qual tens moltes satisfaccions internes, però, en canvi, des de fora no és massa aplaudida. Per aquest motiu, encara fa més il·lusió rebre aquest reconeixement.

Com veu en aquests moments el transport de viatgers al Berguedà?

En primer lloc, el preu de les tarifes penso que actualment està bé, ja que amb els títols multiviatge es pot viatjar a Barcelona per només 3 euros, però el que sí que és urgent és l’arribada de la T-Mobilitat al Berguedà. Pel que fa a la confortabilitat, jo crec que està força bé, cada vegada entren en funcionament nous vehicles per anar renovant la flota. Respecte a la freqüència, és necessària la implementació del bus exprés de Berga a Manresa, i de Berga a Barcelona, que ja es troba en el programa de la Direcció General de Transports. 

És partidari que Berga disposi d’una nova estació d’autobusos?

Sí, i tant. És vital, i no d’ara, si no de fa anys. Hem de pensar que estem al voltant d’unes 150 sortides cada dia. A més, aquest trànsit s’intensificarà quan es posi en marxa l’autocar exprés entre Berga i Manresa, i de Berga a Barcelona.

Vostè ha estat un dels impulsors del bus urbà elèctric de Berga que es va posar en marxa a finals de juny.Com s’hi ha implicat? 

Vam rebre una notificació de la central que comunicava que ens atorgaven a Catalunya dos vehicles elèctrics. De seguida, vam pensar en Berga i Tàrrega, que són dues ciutats importants on nosaltres tenim presència, a més de ser dos nexes clau de serveis. Al mateix temps, teníem les autoritzacions pertinents per a aquest tipus de transport i, per tant, vam apostar-hi. Són vehicles que han de prestar servei, no tan sols en l’àmbit urbà, sinó també als voltants. Existeix un conveni que fa possible aquest servei, entre la Direcció General de Transports, l’Ajuntament de Berga i l’empresa.

Creu que el sector del transport de viatgers continuarà avançant en la direcció de la mobilitat sostenible? 

Sí. Penso que ha de ser un procés gradual, per anar veient de mica en mica quins són els resultats. Caldrà anar-ho analitzant a poc a poc. De totes maneres, el primer pas cap a la sostenibilitat és que la mobilitat mitjançant el servei públic de viatgers guanyi terreny respecte als vehicles privats. Costa molt, però es tracta de vèncer la batalla.