«A Queralt hi ha d’haver allotjament per concessió i amb consens polític»

L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez (1982), ha dit en alguna ocasió que li agradaria que se’l recordés com a bona persona. És alcalde (CUP) des del 2021, quan va prendre el relleu a Montse Venturós, i el 2027 no té intenció de tornar-se a presentar a les eleccions municipals, «perquè quan acabi aquest mandat farà 10 anys que hi soc i és suficient el temps que hauré dedicat al poble». De moment, però, té al davant dos anys i mig per seguir liderant el govern de Berga, format per la CUP i ERC en minoria i amb Junts, PSC i BeGI a l’oposició.

Quina valoració fa del primer any i mig del mandat 2023-2027 com a alcalde de Berga?

Penso que està anant bé. S’han pogut tirar endavant projectes importants, sense anar més lluny la setmana passada vam aprovar la licitació dels Pedregals, per tant, desencallem un bunyol històric. Aquesta setmana ha començat l’actuació per canviar la gespa del camp de futbol. Ja s’ha enderrocat l’antic edifici de Finques Ciutat per esponjar la zona entre el carrer Major i la plaça del Forn. I entre altres projectes, esperem licitar aviat les obres de la placeta de la Font del Ros.

Governar en minoria (CUP i ERC) representa un esforç extra?

No és un esforç extra, és la política, parlar amb tots els grups i intentar el màxim de consens possible. Ho porto predicant des del primer dia i crec que personalment i com a equip de govern ho estem aplicant i la resta de grups també. Malgrat que tots tinguem els nostres punts de vista, han de servir per enriquir. Ser minoria o majoria no hauria de canviar les dinàmiques. Sí que és cert que pot costar més per exemple aprovar el pressupost o tirar endavant temes, però la part positiva és que som més a remar per fer avançar Berga i a posar-nos d’acord en allò que és important. I als plens es pot veure que els projectes tiren endavant, s’aproven. Tinc poques queixes.

Comentava obres que estan en marxa i projectes que s’han desencallat, però n’hi ha d’altres que es mantenen enquistats com construir l’estació d’autobusos o l’afer d‘Inbergatur, que continua als jutjats. Fins que no es resolgui, el govern no pot recuperar ni l’hotel Berga Park ni l’hostatgeria de Queralt, la qual cosa és una assignatura pendent per al govern. En quin moment es troba i què farà l’ajuntament un cop recuperi les concessions?

Vam demanar l’execució provisional de la sentència per recuperar els dos espais, però és als jutjats i no ens han respost. Un cop puguem recuperar aquests espais, caldrà consens absolut per als usos, però crec que ens posarem d’acord de pressa. A Queralt per exemple, com a espai emblemàtic que és, hi ha d’haver un espai d’allotjament i evidentment passa per una concessió, no pas assumir-ho des de l’Ajuntament. 

Una altra carpeta que té oberta l’Ajuntament de Berga és la residència municipal Sant Bernabé. El consistori en té la gestió directa, però fa mig any es va aprovar traspassar la gestió del centre a una empresa pública o acreditada per la Generalitat de Catalunya. Ho veu viable?

La intenció és licitar-ho de cara al gener i sí que espero que s’hi presenti alguna empresa. És cert que molts ajuntaments es troben amb licitacions desertes, però en aquest cas ja se’ns han interessat algunes empreses. Hi confiem per poder millorar la residència, que de moment està estable. 

La recollida d’escombraries porta a porta és un tema polèmic. Tot i que l’Ajuntament incideix en les mesures per revertir els comportaments incívics, els problemes d’abandonament de deixalles, principalment al barri vell, continuen sent-hi. Tenen previstes noves mesures?

L’adjudicació del nou contracte de la neteja viària, que és el més important d’aquest ajuntament amb 850.000 euros anuals, s’haurà de veure reflectit als carrers. Es netejaran zones que fins ara el contracte no contemplava i, per tant, serem contundents a l’hora d’exigir-ne el compliment al màxim. D’altra banda, també inclou millores substancials el nou contracte del servei de recollida d’escombraries del Consell Comarcal. I, a més, incidim en la pedagogia i també sancionem. Els ciutadans que reciclen malament són una minoria, però és molt visible i ho hem de poder revertir . No pot ser que hi hagi gent que ho faci sistemàticament malament, i per això s’han programat batudes amb informadors del Consell, tècnics i policia. Es multa a qui es pot identificar que deixa bosses de brossa on no toca i quan no toca.

La multireincidència és una altra de les preocupacions dels berguedans, la qual genera inseguretat ciutadana. En els últims mesos hi ha hagut apunyalaments, baralles, actes vandàlics... Com s’actua des de l’Ajuntament? Falten efectius policials? 

D’efectius policials en tenim, una altra cosa és que treballin tots els agents. Ara mateix tenim moltes baixes, però el cos de la Policia Local de Berga l’hem anat cobrint i augmentant, passant de 15 persones a 24. A final d’aquest any es tornarà a convocar una plaça per a agent i borsa d’interins. I al primer quadrimestre de l’any que ve m’agradaria convocar la plaça de sergent. A més, també tenim els Mossos, que tenen les competències de seguretat ciutadana. Ara es fa l’operació DAGA a la ciutat i hi seguirà present durant mesos. També hi ha presència policial a la zona del barri vell pràcticament cada tarda. Són mesures per intentar combatre la delinqüència i comptem amb els Mossos en moments puntuals per poder-hi fer front. El què genera més inseguretat, però, és la justícia. Cal una revisió de les lleis per acabar amb la multireincidència, garantint tots els drets, però amb uns deures. 

Un projecte ambiciós per Berga és la Casa de la Patum. El seu govern hi aposta, però és una inversió que no es pot assumir amb fons propis. S’han fet moviments nous? Hi ha resposta de les administracions superiors?

Tinc pendent una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i mirarem com ho enfoquem. Està clar que l’Ajuntament de Berga no pot fer front a una inversió tan elevada com és fer la Casa de la Patum, amb un cost d’entre 4 i 6 milions d’euros, per això hem picat totes les portes, també la del Ministeri de Cultura, a Madrid. Seria un projecte important per Berga, que necessita una estratègia clara d’aquests espais de dinamització cultural patrimonial. 

El setembre passat un incendi va devastar la central de biomassa del polígon de la Valldan. Què passarà amb la central? Es reconstruirà? Des de la Mancomunitat es veu aquesta necessitat o no?

Els pèrits de les asseguradores estan acabant de fer els informes pertinents i cal esperar l’import per determinar què fem. Des de la Mancomunitat també s’ha de parlar amb les empreses a qui proveïa la central per saber si volen seguir, que sembla que sí i que fins i tot es podria incorporar algú més. A partir d’aquí, els alcaldes que formem part de la Mancomunitat hem de prendre la decisió de si es reconstrueix o no. De moment no s’ha pres cap decisió a l’espera que es tanqui l’informe pericial com també de parlar amb les empreses que compraven subministrament a la central. A partir d’aquí, decidirem si continua sent una peça important o seguim amb el projecte sense refer la planta. Podria tenir igualment continuïtat amb les calderes que hi ha repartides per la comarca i altres línies de negoci.

Preguntes de representants de la societat civil

Marc Travé. Empresari i president de l'Associació de Veïns dels Pedregals

Un cop aprovada la licitació de la urbanització dels Pedregals (amb un cost de 2,3 milions d’euros), la previsió és que a la primavera es reprenguin unes obres que van quedar encallades fa onze anys. Tenen previst un pla de contingència per garantir que quan comencin les obres no es tornin a aturar, com va passar anys enrere, per impagaments de propietaris de terrenys? I un cop urbanitzada la zona, agilitzaran la tramitació de llicències?

El compromís és ferm. En cas de necessitat s’hauria de crear un pla de contingència, però tindríem eines per evitar que les obres es tornessin a parar, ja sigui un préstec o destinar diners propis del consistori. El que no permetrem és que tornin a quedar encallades, aquesta és la voluntat de tots els regidors, tant del govern com de l’oposició.

Els Pedregals és un bunyol històric que hem d’acabar per dignitat, tot i que no pal·liarem el greuge de moltes famílies que en el seu moment van posar il·lusió d’anar a viure en aquell sector i el seu somni va quedar estroncat.

Pel que fa a les llicències d’obra, ara tenim dos arquitectes funcionaris a l’Ajuntament de Berga, esperem que podrem avançar més i portar-ho més al dia.

Josep Xoy. Exalcalde de Berga

Considera convenient proposar una modificació de l’emplaçament de l’estació d’autobusos, després que la Generalitat hagi redactat tres projectes executius diferents, el darrer fa pocs mesos i que ja permetria executar un cop adjudicades les obres a curt termini, i més si es té en compte que a part de redactar un quart projecte també representaria recomençar una nova gestió urbanística que allargaria el temps d’execució?

No puc respondre a aquesta pregunta per lleialtat institucional a la resta de grups de l’Ajuntament, ja que vam acordar silenci per no descarrilar i avançar plegats. Vam fer una reunió que va anar bé i seguim treballant. Entenc perfectament el què em diu, però vam acordar que no serviria de res fer una estació de busos amb mitja ciutat dividida, per tant, el què hem de fer els grups polítics és posar-nos d’acord i assumir responsabilitats tots. Malgrat que tots tinguem un punt de partida, hem d’acostar posicions i entre tots trobar el lloc per fer la millor estació de busos possible per Berga, i que tingui el màxim de suports.

Angelina Vilella. Veïna del carrer Major

El carrer Major, l’eix que durant moltes dècades havia estat la principal artèria de Berga en l’àmbit comercial. Té molts establiments tancats i hi falta vida. Si hi hagués més serveis, hi hauria més moviment de gent i afavoriria als comerços actuals i també d’altres que s’hi podrien traslladar. Això aniria lligat a garantir aparcament a la zona, un altre problema que no tenim resolt. Per què no s’actua al carrer Major per donar-li un revulsiu?

Puc dir que aviat comunicarem l’arribada d’algun altre espai d’oficines al barri vell, ja que tenir serveis al barri vell o al carrer Major afavoreix al comerç i a la restauració, és un pol dinamitzador. Respecte als comerços, no oblidem que hi ha el projecte de l’APEU, una iniciativa privada, que podria afavorir el ressorgir del carrer Major, que jo no el dono per mort eh, perquè per exemple intentem fer activitats en aquesta zona i tenen bona acceptació. I pel que fa a aparcaments, en vam crear tota una franja a la Ronda Queralt i ara el cavall de batalla passa per poder-ne habilitar al Mercat Municipal.

Roser Farràs. Presidenta de l'Associació de Veïns del Capdamunt de la Vila

l barri vell fa molts anys que lluitem per evitar okupacions il·legals, avisant de seguida que detectem un cas als cossos de seguretat. Quin suport podem esperar, per part del seu equip de govern, perquè la nostra acció no es quedi en un no res? I respecte a les especulacions d’habitatges que hi va haver fa molts anys, per què cap Ajuntament no ha fet mai un seguiment estricte?

Les okupacions de caire social s’afronten des de Drets Socials i les delinqüencials són les que s’han derradicarr i estem al costat dels veïns. Les intentem combatre amb una llei que és molt limitada. Pel que fa als habitatges que no són de l’Ajuntament, legalment no els podem tapiar, paguem les conseqüències d’una especulació que hi va haver després del Pla de Barris del 2005 i això només ho revertirem amb inversió. Estem esperançats amb el nou Pla de Barris de la Generalitat, que del 2025 al 2030 invertirà en barris de Catalunya. Arribarien diners per fer inversions a la via pública i perquè els privats puguin rehabilitar edificis i com administració, fer-ne un bon seguiment. n

Judit Lucas. Professora

A Berga hi ha llocs que presenten deixadesa. Un exemple és la zona de la Serra de la Petita, ja que fent una ruta circular et trobes graons que gairebé no es veuen, perquè estan tapats pel fullatge i es troben en mal estat. No hi ha indicaadors per baixar cap a la zona de la font de Tagastet i està molt embrossat. Està prevista alguna actuació tant en aquesta zona com en altres punts de Berga que tenen problemes similars i on falta manteniment?

Aquest any s’han fet unes jornades per posar en valor la zona periurbana de Berga: el projecte de l’Anella Verda. És molt interessant perquè ressegueix tot l’entorn natural tan ric que tenim, i de fet, treballem per tenir-lo en bones condicions. La Serra de la Petita és un d’aquests espais que es va dinamitzar amb l’Anella Verda, però és fàcil que en zones naturals creixin herbes i s’haurà de revisar, anem actuant en diferents punts. També s’ha fet retirada d’abocaments en risc d’incendi forestal, treballs a les franges perimetrals a urbanitzacions de Fumanya i Casampons i actuacions a diversos camins. Per tant, es van fent tasques de manteniment.

Joan Noguera. President del CE Berga

Els clubs esportius de Berga estan en molt bon estat de salut, però el suport econòmic per part de l’Ajuntament és molt baix si ho comparem amb altres municipis del voltant. Hi ha algun pla estratègic per part de l’equip de govern per augmentar el suport als clubs? I pel que fa a les instal·lacions esportives, a part del canvi de gespa del camp de futbol i el compromís de fer el camp annex de futbol 7, hi ha alguna altra inversió prevista?

És veritat que hi ha ajuntaments que tenen imports més elevat per a certs clubs, però tenen menys clubs al seu municipi que Berga, on tenim la virtut de tenir un teixit esportiu molt gran i hem d’intentar arribar a tots. Al camp de futbol invertim 300.000 euros en el canvi de gespa tan esperat i es farà el camp annex. El 2022 vam acabar amb les goteres del pavelló. Es va invertir a les pistes de tennis i hi ha 28.000 euros més per destinar-hi abans d’acabar l’any. Vam arreglar la teulada del pavelló per 200.000 euros. També es va fer l’skate i es va substituir la gespa de la piscina. La idea de l’Ajuntament és seguir invertint en les instal·lacions esportives i donar el màxim de suport que puguem als clubs. L’any que ve la idea és fer un pump truck al Lledó.

Xavier Gual. Perioista i empresari

L’oferta cultural de la ciutat és fluixa? Com a espectador què en pensa de la programació de les regidories de cultura del seu govern actual i les seves predecessores en música, teatre i altres espectacles en general?

Jo crec que no és fluixa. Els números ho desmenteixen. Hi ha oferta cultural i molta i variada. Aquest any la programació del teatre s’ha vist alterada per les obres però això vol dir que l’Ajuntament inverteix en cultura, ja que si no tens el teatre en condicions, certes coses no les pots fer. A Berga es fa el cicle de música de cambra, el SonaB, el FeMAP, els concerts que organitza Joventut, els de Patum, píndoles teatrals al parc del Lledó i obres teatrals diverses. Igual que a nivell musical, intentem buscar un equilibri i se’n programen algunes de companyies d’àmbit nacional i d’altres de companyies locals com La Farsa, Tràfec i Anònim. I al febrer vindrà Obeses amb la cobla Berga Jove. Per tant, es fa bona feina en l’àmbit cultural. I també tenim el projecte Àgora, a cavall de cultura i patrimoni, amb molt èxit, i la programació de l’escola de música, la del conservatori, els espectacles en horari escolar i els que s’inclouen en les fires.

Sandra Subirana. Presidenta de Berga Comercial

Quines estratègies o projectes té en marxa l’Ajuntament de Berga per promoure el turisme actiu?

D’entrada, vull ressaltar que les entitats esportives fan moltes activitats al llarg de l’any que és turisme actiu perquè porten molts participants i acompanyants. D’altra banda, destacar l’aposta de l’Ajuntament i el Consell Comarcal que tornés a passar la Volta pel Berguedà després de molts anys. La comarca ja començava a fer passes enfocades a potenciar el ciclisme i la Volta és el llacet que faltava. Veient l’èxit i la repercussió, s’ha aconseguit que el 2025 torni i que torni en dissabte. Com a novetat, Berga recuperarà a l’estiu el triatló que es va deixar de fer anys enrere. Són apostes per fomentar l’esport i el turisme actiu, perquè posem al Berguedà en el mapa i demostrem que som una de les comarques més privilegiades per a la pràctica de l’esport. Cal dir que volem fomentar el turisme actiu però respectuós, que la gent vingui a pedalar per les moltes carreteres que tenim, però sent respectuosos amb l’entorn; que s’allotgi en els equipaments turístics de qualitat i que gaudeixin de la gastronomia. Tenim tots els ingredients perquè la gent esculli el Berguedà com a destinació de turisme actiu.