Un projecte intergeneracional garanteix el relleu de la Fia-faia

La Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, que se celebrarà demà, és un ritual similar a altres festes que se celebren al Pirineu durant el solstici d’estiu. Que es faci a l’hivern, cada vigília de Nadal, ha fet que tradicionalment fos més desconeguda, tot i que en els últims anys ha anat guanyant popularitat i adeptes. I el seu relleu està garantit. N'és un exemple el projecte intergeneracional que uneix els faiers (o fallaires) més grans del poble amb els més petits. Els expliquen l’art de crear una faia (torxa), com conservar la festa o, fins i tot, com plantar l’herba amb la qual es fabriquen les faies que després es cremen. Llorenç Pedrals, de 90 anys, és un dels que hi participen. «Estic convençut que aquesta festa no es perdrà mai», assegura.

Llorenç Pedrals és el fallaire més antic dels Pirineus. Amb 90 anys, encara puja cada any fins a la muntanya del Siti, el punt on, quan el sol s’amaga rere les Penyes Altes de Moixeró, comencen a baixar amb les faies fins a Bagà. «Diuen que és molt espectacular, però jo no ho he vist mai des del poble. Ho ha de ser, és una serp de foc», subratlla.

Ell és un dels mestres fallaires que ensenyen la tradició als més menuts en un projecte intergeneracional que implica els mestres faiaires del poble i l’escola Galceran de Pinós de Bagà. L’objectiu, segons la directora del centre, Lara Sanz, és que els infants coneguin la tradició. Els ensenyen tot el procés: des que es planta l’herba faiera fins que es construeix la faia que després cremen a la plaça.

Per a l’Eloi, de 6 anys, és una de les festes més boniques. Hi va cada any amb la seva família i explica que li agrada molt cremar la faia. La Gisela, de 7 anys, que diu que el que més li agrada és veure com baixen per la muntanya.

Herba faiera a l’hort escolar

A l’hort de l’escola hi ha un espai reservat per plantar l’herba faiera, la Cephalaria Leucantha. És una espècie que cada cop escasseja més per la fal·lera de la Fia-faia. La febre per tenir una faia fa que hi hagi gent que recol·lecti l’herba fora de temporada, quan la planta encara és verda. Això fa que no tingui temps per fer caure les llavors i costi més de regenerar. Per garantir suficient quantitat d’herba per confeccionar faies, els alumnes la planten a l’hort de l’escola sota l’assessorament de Jordi Pou, pagès i fallaire, que els explica tota l’evolució, des que es planta, fins que floreix, un any després, o com es recol·lecta a mitjans de novembre.

El cartell

L’autor del cartell de la Fia-faia és el manresà Manel Gómez (@manel.sketch), resident a Barcelona i amb vincles a Guardiola de Berguedà. Coneix bé la Fia-faia perquè fa anys que no es perd la festa de Bagà i per a ell el foc de les faies del solstici d’hivern és la llum que va vencent la foscor: «Els dies es van fent més llargs i per a mi aquesta llum la simbolitza el color rosa. I un rosa intens, vibrant i amb impacte visual». En el cartell, a sobre d’aquest rosa amb càrrega simbòlica s’hi sobreposen dues faies, en referència a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola.