La contracrònica del ple: A Berga (també) cauen els dogmes de les esquerres

Un tall d’electricitat a tota la ciutat poc abans de començar el ple de l'Ajuntament de Berga semblava un avís o un mal presagi més en època de calamitats. Les últimes: la setmana anterior un tercer bus desfermat impactava amb un lledoner i dijous queia un tros de la façana de l’Ateneu. Tot era un carrusel de mals auguris.

Habituats a uns plens berguedans en format d’aperitiu abans de la sempre atapeïda secció dels precs i les preguntes, després de moltes sessions, aquest mes arribava amb un plat contundent de debò: privatitzar la gestió de la residència d’avis pública després d’anys d’entrebancs en el servei i tota mena de despropòsits.

Tot culminava amb l’aprovació per unanimitat i elogis inhabituals per a una regidora, la responsable del cartipàs: Andrea Corominas de la CUP. També amb dures crítiques de l’oposició cap a un regidor doblement absent (Ramon Camps d’ERC). Al càrrec de les municipalitzacions a l’anterior mandat, no va municipalitzar res. Corominas vol adjudicar la gestió de la residència abans del de juny. Vam saber que el centre, amb 64 places, està sobredimensionat de personal i costos: 26.000 euros per persona i any. Molt per sobre de la mitjana de Catalunya i amb dèficit que confia revertir d’aquí a quatre o cinc anys.

L’èxit apuntat al govern local li comporta un elevat preu ideològic. La triada opositora s’ocupava de remarcar-ho. “Celebro que la raó guanyi al dogma” va dir, professoralment, el socialista Abel Garcia. Ramon Caballé de Junts recordava la nul·la gestió de l’exregidor Camps dient: “ens acusàveu de ser de dretes i al final la vostra regidora us ha convençut del que dèiem”. Judit Vinyes (BeGI) per diferenciar-se va voler “evitar mirar enrere” i centrar-se en els drets dels treballadors actuals i dels usuaris.

Les congratulacions de les oposicions als governs mai són completes. Tots van aprofitar per rascar a la ferida del dilema: públic o privat. De l’anterior mandat es disposen d’informes sobre el servei d’aigua per fer el trajecte invers. Ara és de gestió privada i hi ha (o hi havia) la intenció de municipalitzar-ho. Ferran Aymerich de Junts feia tot el possible per esquerdar les contradiccions de l’equip governant en minoria. El debat va ser tan profund a estones que el mateix alcalde, Ivan Sànchez, sentenciava cap al final: "Posaré els interessos municipals per davant de la ideologia de la CUP".

La ciutat no té pressupost. Com els governs d’Espanya i de Catalunya. Com tantes altres poblacions. El regidor d’Hisenda, Moisès Masanas, es va comprometre a portar-lo al ple de març i em confessava: “estem negociant i avancem, ningú dels opositors està demanant res impossible”. D’ells li cal com a mínim un vot.

La regidora més destacada (MVP) i la menys (LVP)

La MVP del mes és Andrea Corominas (CUP). La regidora ha torçat la refracció de bona part del seu grup per privatitzar la gestió de la residència d’avis. Ha obtingut a canvi el vot unànime de tots els regidors i copets a l’espatlla generals. El seu èxit o fracàs ara serà ara cosa de tots i de l’empresa escollida.

La LVP li recau a la sempre combativa Judit Vinyes (BeGI) pel seu tall de carretera. Li va sortir desbravat com el "Vichy Catalán" obert abans d’hora. Va acabar el ple denunciant haver vist “rates com conills” al passeig de la Pau. A hores d'ara deu ser el bulevard més sinistre a quilòmetres a la rodona.