Impulsen un pla per protegir el cranc autòcton i les nàiades al Berguedà
El projecte es portarà a terme als espais naturals protegits de la riera de Merlès, la serra de Picancel i el pantà de Sant Pau de Casserres

Un cranc invasor damunt d'una nàiade a la riera de Merlès / GENCAT

La Generalitat finançarà un projecte que s’està portant a terme al Berguedà, a través de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA), de millora de la gestió d’hàbitats i espècies amenaçades i en perill d’extinció. En concret, en aquest cas es tracta de la preservació i potenciació del cranc autòcton i de les nàiades en espais naturals protegits de la riera de Merlès, la serra de Picancel i el pantà de Sant Pau de Casserres.
Es tracta d’un dels projectes als quals destina ajuts (327.300 euros en aquest cas concret) el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, dins d’una convocatòria adreçada a entitats ambientals sense ànim de lucre, associacions, fundacions i cooperatives, per desenvolupar projectes de gestió d’espais naturals protegits que millorin l’estat de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
El projecte impulsat per ADEFFA preveu actuar per millorar la conservació de cranc autòcton a la serra de Picancel i la riera de Merlès, on pràcticament ha desaparegut per l'avanç dels crancs invasors i per la sequera. Per això, a banda de fer un seguiment acurat de les poblacions (a través de censos i de la detecció d’ADN ambiental, tant de l’espècie autòctona com de les invasores), s’efectuarà accions de control d’espècies invasores i estudis de brots d’afanomicosis. Així mateix, es realitzaran reintroduccions amb exemplars procedents de la cria en captivitat del centre Camadoca i s’investigaran nous mètodes de cria per augmentar la productivitat.
El projecte també preveu actuar sobre les nàiades Unio mancus (petxines de riu de mida gran), catalogades en perill d’extinció. Es realitzaran censos, s’estudiaran possibles malalties i es reforçaran les poblacions ja existents amb espècimens procedents del seu centre de cria de nàiades.
Refugis de ratpenats
D’altra banda, es restauraran els hàbitats en finques de custòdia al PEIN riera de Merlès per millorar-ne l'adaptació a períodes de sequera, netejant les goles saturades de sediment i millorant el bosc de ribera. També es restaurarà hàbitat per ratpenats, construint refugis alternatius en zones degradades, i s’estudiarà les poblacions del turó europeu, amb càmeres de foto trampeig.
El projecte inclou accions d’educació i sensibilització ambiental amb l’organització de jornades de voluntariat i tallers de natura, l’edició de material pedagògic adaptat per a tots els nivells escolars i la creació d’itineraris sensorials i de natura. També es preveu celebrar una jornada tècnica sobre conservació de cranc de riu autòcton en l'àmbit nacional i la publicació d’articles científics amb els resultats obtinguts.
Finalment, el projecte contribuirà a la regulació i ordenació d’usos de les zones amb més pressió de visitants, treballant conjuntament amb els ajuntaments de la zona.
Més del 30% del territori és en espais naturals protegits
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha visitat l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA) per conèixer el projecte de millora de la gestió d’hàbitats i espècies amenaçades i en perill d’extinció en espais naturals protegits de la riera de Merlès, la serra de Picancel i el pantà de Sant Pau de Casserres.
Vilahur ha explicat que «actualment, a Catalunya, més d’un 30% de la superfície, aproximadament un milió d’hectàrees, ja forma part del Sistema d’Espais Naturals Protegits». Gairebé tota aquesta superfície està inclosa dins la xarxa Natura 2000, que en alguns casos també se superposa amb espais de protecció especial, com ara els parcs naturals, els paratges naturals d’interès nacional o les reserves naturals. «Aquests ajuts ens permetran avançar encara més en la gestió efectiva de tots aquests espais i, a més a més, fer-ho de manera coordinada i participada amb els ajuntaments i altres agents», ha dit el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, al mateix temps que ha destacat «la vocació transversal d’aquestes iniciatives per dinamitzar el territori, al mateix temps que en preserven la biodiversitat i garanteixen el benestar tant dels ecosistemes com de la gent que hi viu».
Arreu de Catalunya, aquests ajuts beneficiaran 36 espais naturals sense òrgan de gestió. En concret, les entitats rebran 9,3 milions d’euros en quatre anys (2024-2027) per abordar globalment la conservació i la dinamització de la biodiversitat de manera coordinada i participada. Aquesta inversió permetrà incrementar la superfície gestionada de forma efectiva a Catalunya en unes 118.000 hectàrees i completarà la que ja s’efectua des dels parcs naturals i altres zones protegides que sí que disposen d’òrgans efectius de gestió.
Subscriu-te per seguir llegint
- La beguda que hidrata més que l'aigua i que has de prendre a l'estiu per a calmar la set
- Un vídeo gravat pels ADF en un foc al Bages es converteix en un fenomen viral internacional
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un accident entre una moto i dos cotxes obliga a tallar la C-55 a Castellbell i el Vilar
- Castellbell ha hagut de tancar el bany a les piscines quatre dies per la presència de defecacions
- Tres hospitals de Barcelona centralitzen l’antídot contra els escurçons, presents també a la Catalunya central
- Descobreix l'indret amagat de la Costa Brava que molt poca gent coneix: un paradís amb aigua turquesa i cristal·lina