Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L'Energètica rep la proposta de Verbund de formar part del projecte de la central de la Nou de Berguedà

La promotora del projecte ofereix a l’empresa d’energia de la Generalitat tenir una participació del 10% ampliable al 20%. La resposta dependrà de la valoració tècnica del projecte i del consens del territor

El pla de Clarà, a la Nou de Berguedà, és l’espai on es preveu construir la central hidroelèctrica reversible

El pla de Clarà, a la Nou de Berguedà, és l’espai on es preveu construir la central hidroelèctrica reversible / Arxiu ACN/Nia Escolà

Anna Costa

Anna Costa

Berga

L’Energètica, l’empresa pública d’energia de Catalunya, ha rebut l’oferiment d’entrar a formar part del projecte de construcció d’una central hidroelèctrica reversible o de bombeig a la Nou de Berguedà, amb una participació del 10% ampliable al 20%. La resposta de l’Energètica a la proposta de l’empresa pública austríaca Verbund, que és la promotora del projecte, està condicionada a la valoració tècnica del projecte i al consens del territori.

Segons ha explicat el director general de l'Energètica, Daniel Pérez, "analitzarem que el projecte s'ajusti als criteris tècnics que exigim i, d'altra banda, per nosaltres és un requisit clau per invertir en qualsevol projecte que tingui el vistiplau del territori". Aquest consens territorial, l'Energètica el verificarà amb els municipis afectats, que són la Nou de Berguedà, Cercs i Vilada. "Ja estem dialogant amb els alcaldes per saber si ho veuen de bon ull i, si és així, entrarem a formar part del projecte", ha remarcat. A més, ha assenyalat, "garantirem que el Berguedà tingui veu i presència a la taula on es prenguin les decisions".

La central hidroelèctrica reversible tindria uns 500 MW de potència i s'ubicaria al Pla de Clarà, una zona de pastures de la Nou de Berguedà, on es construiria un petit embassament de 5 hectòmetres cúbics que captaria aigua de la Baells (que té 109 hectòmetres cúbics) per bombejar-la i tornar-la a alliberar amb la producció d'energia. El projecte estaria dissenyat per no poder funcionar quan la capacitat del pantà estigués per sota del 20%.

Per a l'empresa energètica de la Generalitat és un projecte estratègic perquè s'aliena amb el repte de deixar de fer servir energies fòssils. Tenir un 10% del projecte permetria a l'Energètica estar al consell d'administració, que és on es prendran les decisions respecte a aquest projecte," i generar garanties perquè el territori vegi el projecte amb més bons ulls", ha apuntat Daniel Pérez, ja que "podríem incidir en aspectes importants, com ara els convenis per donar compensacions als ajuntaments".

Independentment de la participació de l'Energètica en el projecte, Verbund està fent els tràmits per tirar-lo endavant si s'autoritzen tots els permisos necessaris, els hídrics, els elèctrics i els ambientals. Es preveu que el procés de tramitació s'allargui fins al 2028 i, després, uns quatre anys més per a la construcció de la central. Amb una inversió d'uns 500 milions d'euros, seria una realitat el 2032.

A Catalunya ja hi ha dues centrals hidroelèctriques que funcionen amb aquest sistema: la de Tavascan-Montamara, inaugurada el 1972; i la de Sallente-Estany Gento, el 1985.

El desllorigador de la tèrmica de Cercs?

L'alcalde de Cercs, un dels municipis afectats pel projecte de central hidroelèctrica reversible, ha manifestat en més d'una ocasió que la condició per debatre sobre la instal·lació implica desmantellar primer l'antiga central tèrmica. És competència ministerial, però la Generalitat ha posat a l'agenda aquest tema amb una carta que la consellera Sílvia Paneque va enviar a la ministra demanant el desmantellament de la central: "S'ha sol·licitat oficialment perquè és necessari. Hem de fer la nova transició energètica, però també hem de treure les restes de l'anterior model energètic i la central de Cercs n'és un exemple", ha comentat Daniel Pérez. I ha afegit: "Hi ha qüestions tècniques que s'han de resoldre, com ara qui és l'empresa responsable del desmantellament i, per tant, qui n'ha d'assumir el cost". El ministeri pot actuar, ja sigui assenyalant quina empresa ho ha de desmantellar o bé fent-ho i repercutint-ho a l'empresa que pertoqui.

Tracking Pixel Contents