El Berguedà dispara el seu interès turístic
La comarca va superar l’any passat per primer cop els 200.000 visitants als seus indrets més emblemàtics
Text: Carles Blaya
Els jardins Artigas, la joia de la corona turística en nombre de visitants al Bergudà - Oficina de Turisme La Pobla de Lillet
El Berguedà va tancar el 2024 amb un rècord de visitants al seus recursos turístics en superar per primera vegada els 200.000. Concretament van ser 204.040. La xifra suposa un increment del 23% respecte de l’any anterior, segons les dades que ha facilitat l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, dissenyats per Antoni Gaudí per a la família Güell, van continuar encapçalant el llistat dels indrets amb més visites de la comarca, amb 44.135 registrades, el 21,03% més que el 2023. El Tren del Ciment, que recorre 3,5 quilòmetres des de la Pobla fins al Museu del Ciment del Clot del Moro (Castellar de n’Hug), és el segon espai amb més visitants, amb 29.019 el 2024, gairebé el 50% més que un any enrere.
Per sota d’aquests dos recursos turístics, l’any passat es van situar el Museu del Ciment, amb 22.755 visitants; el Museu de les Mines de Cercs, amb 21.198; el Museu de la Colònia Vidal, amb 19.892; i Niudàlia, el parc de tulipes, gira-sols i dàlies de Capolat, amb 10.000 visitants. Tots aquests espais han registrat creixements rellevants entre el 2023 i el 2024; el que ho ha fet menys ha estat el Museu de la Colònia Vidal, amb un augment del 3,87%, i el que més Niudàlia, amb gairebé el 64% d’increment. El turisme berguedà dispara el seu interès.
L’Agència de Desenvolupament del Berguedà destaca el fet que del conjunt de l’oferta turística local, ha estat l’ entorn del patrimoni industrial el que ha tingut més resposta per part del turisme, en superar, en conjunt, els 135.000 visitants. Al Berguedà hi ha catorze colònies tèxtils i la fàbrica de Cal Metre. D’aquests espais, cinc són visitables: Museu de la Colonia Vidal, La Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, l’Església de la Colònia de Cal Pons, Casa Teixidor Bassacs i la Ruta Cultural de l’Atmella de Merola.
D’altra banda, l’oferta relacionada amb els espais naturals (edificis o equipaments als quals s’ha d’accedir expressament, sense tenir en compte les activitats realitzades a l’aire lliure) ha tingut uns 30.000 visitants. A més, cal sumar-hi prop de 10.000 visitants que han fet activitats en equipaments esportius en el medi natural, puntualitza l’agència.
Per la seva banda, l’oferta vinculada al patrimoni romànic ha captat gairebé 9.000 persones, que han realitzat les visites ordinàries, o bé que han assistit a les activitats culturals organitzades en la dotzena d’esglésies preromàniques i romàniques de la comarca, de les quals sis (el Monestir de Sant Llorenç, Sant Quirze de Pedret, Sant Sadurni de Rotgers, Sant Vicenç de Rus, Sant Vicenç d’Obiols i El Monestir de Santa Maria de Serrateix) estan obertes al públic tot l’any.
En total, l’agència recull dades de trenta indrets turístics de la comarca, amb números de visitants que van de la dotzena registrada a «El fil de la història» (un recorregut pel nucli històric de Gironella) fins als més de 44.000 dels Jardins Artigas. De la trentena d’espais, tan sols vuit (dels que permeten tenir dades comparades d’un any a l’altre) han tingut una davallada de visitants: els dinosaures de Fumanya (-4,91%), el centre d’informació del Pedraforca (-9,89%), el centre d’interpretació del parc natural del Cadí Moixeró (-20,35%), les esglésies romàniques de Sant Vicenç de Rus (-3,05%) i Sant Sadurní de Rotgers (-22,22%) i El fil de la història (-85,71%).
Entre els creixements de visitants més destacats hi ha el més de 500% del conjunt monàstic de Sant Llorenç, de Guardiola deBerguedà (fins als 5.423 visitants), el 172% del Museu Comarcal de Berga (8.515 visites), o el 157% de Santa Maria de Lillet (fins a les 602 visites).
En relació al 2019, l’any previ a la pandèmia, l’increment de visitants, el 2024, encara ha estat més notable que si la comparació es fa simplement en termes anuals. Amb un augment total del 59%, espais com el Museu del Ciment (que ha disparat les seves visites el 64%) o els mateixos Jardins Artigas (amb un increment superior al 20%) han demostrat el seu poder de convocatòria en els darrers anys. El 2019 es tancava amb un total de 128.171 visitants, segons l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, un any en què es comptaven les visites en recursos com la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, la ruta d’obres i templers de Puig-reig o la Casa Pairal Teixidor-Bassacs, dels quals no hi ha dades disponibles aquest 2024.
Els Jardins Artigas, el llegat de Gaudí a la Pobla de Lillet
L’ampli jardí d’estil modernista que combina natura i arquitectura amb gran harmonia es pot visitar per lliure tots els caps de setmana i festius, i cada dia a l’estiu, per un preu de 5 euros.
Foto: Turisme La Pobla de Lillet
L’històric recorregut de l’antic Tren del Ciment
La línia històrica que connecta la Pobla, passant pels Jardins Artigas i fins al Museu del Ciment es pot fer en locomotora cada cap de setmana i festiu fins al novembre, i cada dia a l’agost, per 11 euros.
Foto: Arxiu/Dani Perona
El Museu del Ciment de Castellar de n’Hug
Aquest espai permet descobrir la història de la fàbrica de ciment Asland en un conjunt arqueològic industrial únic, també amb realitat virtual. Està obert els caps de setmana i cada dia a l’estiu.
Foto: Museu del Ciment
El Museu de les Mines de carbó de Cercs
Dedicat a divulgar l’impacte de la mineria del carbó i el dia a dia a la colònia berguedana, el museu permet visitar les galeries de dimarts a diumenge per un preu general d’11 euros.
Foto: Museu de les Mines de Cercs
El Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig
Les visites permeten experimentar com es vivia en una colònia tèxtil de finals del segle XIX i accedir a espais com l’escola i els habitatges. Està obert els caps de setmana i festius i l’entrada val 13,50 euros.
Foto: Museu de la Colònia Vidal
Niudàlia, el camp de flors més gran de Catalunya
Els camps ubicats a Capolat ofereixen una oportunitat única per gaudir de la natura. Es poden visitar a partir del juliol, de dijous a diumenge, per la temporada de la dàlia i el gira-sol.
Foto: Niudàlia
El Museu Comarcal de Berga
Amb accés gratuït i obert tots els dies de la setmana, el museu mostra l’origen i l’evolució de la ciutat des del seu naixement.
Foto: Oficina de Turisme de Berga
Monestir de Sant Llorenç
L’atractiu del romànic ubicat a Guardiola de Berguedà es pot visitar els caps de setmana i els festius i sol acollir concerts musicals.
Foto: Joan Horrit Viladomat
Els dinosaures de Fumanya
El Centre d’Interpretació, visitable els caps de setmana i festius, va estrenar recentment dues figures de titanosaures a mida real.
Foto: Oscar Bayona
L’Exposició de la Patum
El convent de Sant Francesc de Berga mostra les comparses i element festius de la Patum. Fins a l’1 de juny, la visita és gratuïta.
Foto: Oficina de Turisme de Berga
Una comarca turística
El Berguedà és una comarca preparada per al turisme, que anualment incrementa la seva explotació d’un recurs econòmic cabdal per al desenvolupament del territori. Es tracta d’un sector que aplega 218 empreses, que donen feina a 1.369 persones, segons l’informe anual del Laboratori d Turisme de la Diputació de Barcelona, que revela que baixa lleugerament el nombre d’empreses (-2%) en comparació a l’any anterior, però augmenta el 0,3% el d’ocupats al sector. Del total de treballadors del turisme a la comarca, 839 són assalariats i 539 autònoms. L’atur al turisme s’ha reduït de gairebé dos punts percentuals.
En l’estudi de la Diputació es posa de manifest que el Berguedà disposava el 2024 de 615 establiments del sector (el 4,4% del total de les comarques de l’entorn de Barclona), que oferien 13.326 places (el 6,9% de la regió). L’oferta d’allotjament creix: ho fa el d’establiments hotelers (+2,1%) el d’habitatges d’ús turístic (+15,1%) i els d’establiments de turisme rural (+1,8%). Així, ha augmentat en conjunt el nombre d’establiments (9,2%) i el de places (2,4%).
Durant l’any, es van registrar 453.386 viatgers (el 9,2% estrangers, en la seva major part francesos, seguits d’alemanys), que hi van fer 1.166.000 pernoctacions. En relació a l’any anterior, augmenta el nombre de viatgers (0,8%), però baixa el de pernoctacions (-2,5%). L’estada mitjana a la comarca va ser una mica més reduïda que l’any abans (2,6 nits, el 3,3% menys que el 2023), però l’ocupació en tota la tipologia d’establiments estudiada en l’informe és gairebé idèntica a la de l’any anterior.
El perfil del turista que visita la comarca és majoritàriament un home (en el 55,5% dels casos), de 44 anys que viatja per oci (en el 86,5% de les ocasions). Ho fa sobretot amb la família (el 48,1%), i el 85% de les vegades arriba a la comarca amb vehicle propi. I una dada especialment rellevant: el 57,9% són visitants que repeteixen, un percentatge vuit punts superiors a la mitjana de l’entorn de Barcelona.
La despesa turística mitjana l’any passat va ser de 189,5 euros (19,1 euros per nit a la destinació), xifra que suposa el 3% més que un any enrere. El conjunt de la recaptació per la taxa turística va ser de 178.077 euros, el 6,5% més que un any abans.
El preu mitjà de comercialització en totes les tipologies d’allotjament es va incrementar l’any passat respecte el del 2023 menys en el cas de les parcel·les dels càmpings, revela l’estudi de la Diputació, ja que en aquesta tipologia el preu baixa un -3,9%. La pujada més alta és d’un +15,4% en el cas dels bungalows dels càmpings.
I el més rellevant de tot: els visitants valoren la destinació turística amb un 8,7, tres dècimes més que la mitjana global de la demarcació.