"No aniré a fer mal, però no ho podré perdonar mai"

La mort de Josep Maria Isanta va commocionar la societat berguedana. Vint anys després, es manté viu en la memòria. Com valora la resposta que ha tingut l’organització de l’homenatge al seu germà? (Impulsat per la família, amics, entitats de Berga i Ajuntament, aquest dimecres a la tarda s’inaugura un mural i divendres es farà una xerrada sobre el cas Isanta i es reviurà el concert del 2005). 

És positiu que tanta gent s’hagi implicat en l’organització dels actes. Es mereix aquest homenatge perquè era una bona persona, que per desgràcia va ser assassinada. 

Vostè tenia 18 anys. El seu germà 22. Què recorda d’aquella nit del 28 de maig del 2005?

Jo aquella nit també era als concerts de Barraques, a la zona del Canal Industrial i recordo que ho estàvem vivint com una festa, molt tranquil·lament fins que va aparèixer un grup conflictiu d’una vintena de nois amb conductes violentes, que es dedicaven a apallissar. A partir d’aquí només tinc flaixos i em costa reconstruir la nit sencera, però sí que recordo, per exemple, veure passar el meu germà corrent cap a darrere l’escenari, acostar-m’hi i constatar que allà hi havia una baralla multitudinària. Després, ja no el vaig veure més fins que em vaig assabentar de la tràgica notícia. Va ser molt dur.

L’actuació dels Mossos va ser molt qüestionada. El 2014, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar la Generalitat a indemnitzar la família per un «anormal i negligent» funcionament de les forces de seguretat a Berga la nit del crim, ja que el dispositiu policial planificat va ser insuficient. Dilluns, en una entrevista a Catalunya Ràdio l’aleshores consellera d’Interior, Montserrat Tura, mantenia que els Mossos van fer tot el possible. Hi està d’acord? 

No hi estic d’acord. No va ser així. Els Mossos no només no eren a la zona de concerts, sinó que quan se’ls va trucar informant de la baralla no van aparèixer fins al cap de molta estona. Van arribar tard. Si haguessin actuat com tocava, potser s’hauria pogut evitar la mort del meu germà.

Els autors del crim van ser detinguts i jutjats. El 2007, l’Audiència de Barcelona va fer pública la sentència. Els 9 majors d’edat implicats en el cas van ser condemnats a penes d’entre 25 i 43 anys de presó per assassinat i homicidi en grau de temptativa. Judicialment, el cas va quedar tancat, però han passat 20 anys i autors del crim tornen a ser al carrer. Això reobre la ferida?

Quan te’ls trobes pel carrer a Berga o comprant al supermercat fa molt mal. 

Pel que diu, algun d’ells ha tornat a viure a Berga després de sortir de la presó?

Més d’un. A Berga no ho sé, però al Berguedà sí i es mouen per la ciutat. Els he vist diverses vegades i ja fa alguns anys eh, vull dir que no han pas complert ni de bon tros la pena de presó.

Hi ha rancúnia?

És evident que no ho podré perdonar mai. Ni oblit ni perdó. No aniré a fer mal, ni molt menys, però és injust que matessin a un noi i ja tornin a ser al carrer. El meu germà, en canvi, no tornarà mai més.

Com era el seu germà?

Li agradava viatjar, fer esport, estar amb els amics i amb la família. Era un noi humil, curiós, intel·ligent, que t’ho donava tot, t’ajudava quan feia falta i no tenia cap mena de malícia. Per això, la gent que el coneixia el recorda sempre amb un somriure a la cara.

Els records perduren, malgrat l’absència. De quina manera continua sent present a casa? 

Com a pare, tinc un fill que està a punt de fer els 7 anys i des de petit li hem volgut explicar què va passar, de la manera més entenedora i apropiada segons l’edat. És un tema que no ha estat mai tabú a casa. D’altra banda, com a fill sempre hem parlat dels fets amb els meus pares, tot i que és cert que el meu pare i jo som més tancats i la meva mare és més oberta.

I de quina manera continua sent present a la Patum? Tenint en compte que ell, com vostè, era molt patumaire. Formava part de la comparsa dels nans nous, de la qual ara vostè n’és el cap de colla.

Quan surto a la plaça a fer un salt nans nous per Patum penso en el meu germà perquè aquest camí me’l va obrir ell. Sé que estaria orgullós de veure’m amb el cap del nan del barret blau, ja que el seu somni era ser titular d’aquest nan, tot i que ballava la vella. 

Des de la comparsa, hi haurà alguna sorpresa en el marc dels vint anys dels fets?

Només puc dir que el primer salt de nans nous de la Patum Completa de dijous a la nit (dia 19 de juny) serà especial.