Els nans de l’Ametlla de Merola visiten els ‘cosins’ de la Patum

 Entre 1885 i 1890, una colla de berguedans residents a l’Ametlla de Merola, enyorats de la Patum, van decidir reproduir la celebració de la festa a la colònia tèxtil. Tot i que la Patum ametllenca comptava també amb les diferents comparses, actualment només han perdurat els quatre nans. Coincidint amb el seu 125è aniversari, i tenint ben viu aquest vincle patumaire, les figures s’han instal•lat temporalment aquest divendres al convent de Sant Francesc de Berga per estar al costat dels seus ancestres: els Nans Vells. «Volíem donar a conèixer aquesta història, perquè és desconeguda per a molta gent i mostrar el lligam entre les dues poblacions i dues tradicions», afirma Òscar Cabra, president de l’Associació Esplai de l’Ametlla de Merola.

Les figures es troben exposades temporalment al convent de Sant Francesc

L’acte, conduït pel periodista Èric Calderer i emmarcat dins la programació La Patum tot l’any, ha començat amb una xerrada introductòria a càrrec de l’historiador Albert Rumbo.

«Encara que la primera referència que tenim dels nans de l’Ametlla és de 1899, podrien tenir uns deu o dotze anys més; en sabem molts menys detalls dels que voldríem», assenyala Rumbo. A la vegada, afirma que la semblança dels nans de l’Ametlla amb els Nans Vells «no és física, sinó conceptual». En aquest sentit, l’historiador indica que els trets que comparteixen són principalment són que les dues colles són formades per figures masculines, disposen de llances protocol·làries, s’acompanyen de castanyoles, dansen el ballet de Déu, entre altres.

A continuació, s’ha dut a terme una taula rodona en la qual s’ha posat la mirada en el present i futur dels Nans Vells de Berga i els de l’Ametlla de Merola. D’aquesta manera, s’ha posat el focus en temes com la possible opció de construir rèpliques, la participació femenina en la comparseria, el relleu generacional o la preservació de les peces. Hi ha intervingut Òscar Guijarro, cap de colla dels Nans Vells; Òscar Cabra, president de l’Associació Esplai de l’Ametlla de Merola, Albert Rumbo, historiador; Gemma Rodríguez, restauradora de la comparseria de la Patum; Sesa Caserras, constructora d’imatgeria festiva; i Jana Arpa, primera dona balladora dels nans de l’Ametlla.

Al mateix temps, s’ha inaugurat l’exposició temporal on es poden visitar els nans de l’Ametlla, anomenats popularment amb els noms del rei, la reina, el barber i el torero. Realment, però, els seus caps i vestimenta corresponen a quatre òperes: Il Rigoletto, El Trobador, Don Juan i El Barbero de Sevilla. A més, també s’hi exposen els vestits que van lluir fins al 1987, moment en què es van confeccionar els actuals. L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ha expressat que «Si diem que som la capital de la cultura popular dels Països Catalans, hem de fer d’amfitrions de tot el que és patrimoni, i això ens fa molta il·lusió».

Ballada a la plaça de Sant Pere

La celebració ha finalitzat amb una concorreguda passada dels nans ametllencs amb l’acompanyament musical de la Cobla Berga Jove, des del convent de Sant Francesc fins a la plaça de Sant Pere, on han interpretat la seva tradicional dansa, que es caracteritza per les seves tres parts diferenciades: dansa americana, ballet de Déu i corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l’esquerra.

Tal com avancen des de l’Associació Esplai, la commemoració dels 125 anys clourà per la Festa Major de l’Ametlla de Merola, el pròxim 21 de setembre, on hi ha previstes algunes sorpreses.

Subscriu-te per seguir llegint