Els usuaris de la Riera de Merlès veuen amb bons ulls les restriccions

Els banyistes de la riera de Merlès veuen amb bons ulls les normatives que tenen l'objectiu de preservar aquest espai natural.

En 25 anys la riera ha canviat molt

Andres Duran i Toñi Pérez

La parella de Santa Perpètua de Mogoda coneix molt bé la riera de Merlès perquè fa més de 25 anys que hi van perquè sempre han anat a un dels càmpings que hi ha allà. Detallen que en aquest quart de segle han vist evolucionar tant l’espai que "està irreconeixible". Recorden la riera com un "espai molt més salvatge" quan hi van anar per primer cop. Actualment, no consideren que hi hagi hagut una massificació de l’espai, però sí que han percebut que "cada vegada hi ha més gent". Això, segons la seva opinió, també ha portat les administracions a arreglar els accessos i a "tenir un espai més adequat". Tanmateix, creuen que algunes de les restriccions són massa exigents i potser es podria plantejar controlar menys algunes pràctiques. Per exemple, creuen que el fet que no es pugui dur una nevera amb el menjar preparat i després recollir tot el que hagi pogut caure, hauria de canviar. També pensen que és excessiu el fet que estigui prohibit pernoctar dins de la seva furgoneta camperitzada encara que no treguin res a fora del vehicle, "la furgoneta estarà aquí igualment, hi siguem nosaltres dormint a dins o no", reflexionen. Andrés Durán i Toñi Pérez són dues persones que estan molt acostumades a estar en entorns naturals i saben com comportar-se dins un espai protegit. Lamenten, però, que hi hagi tantes persones que no facin cas a les indicacions dels informadors repartits per la zona i als guardes rurals i acabin amb una sanció perquè "és un senyal que les persones no tenen cura per l’espai natural".

"És un espai màgic i s’ha de cuidar"

Sandra Dueñas

Sandra Dueñas és de Sabadell i coneix la riera de Merlès des de fa un parell d’anys perquè una companya de feina de Berga li va recomanar. Creu que és "un espai màgic que s’ha de cuidar i protegir". Està completament d’acord amb les mesures per evitar la massificació i considera que la feina que fan els informadors i els guardes rurals és fonamental per preservar l’essència del lloc. El que li sap més greu és quan veu que la gent llança brossa, assegura que ella sempre que hi va porta una bossa per anar recollint totes les deixalles que es va trobant pel camí per tal de mantenir aquesta reserva natural neta.

"La gent ha de saber que està en un lloc protegit"

Sílvia Domingo, Aina Quesada i Meritxell Moreno

Aina Quesada va descobrir la riera de Merlès la setmana passada gràcies a una cerca ràpida a Google, hi va anar el dimarts i com li va agradar tant l’experiència va tornar ahir amb dues amigues, Sílvia Domingo i Meritxell Moreno. Van acostar-se a la riera des de Sant Boi de Llobregat per passar-hi el dia. Creuen que és un espai "molt tranquil i bonic" per passar un dia d’estiu en remull. Totes tres consideren que el fet que hi hagi informadors per avisar de la normativa que cal complir és una molt bona iniciativa perquè tal com detalla Quesada, "la gent al final ha de saber que està entrant en un lloc protegit i tampoc no pot fer el que li vingui de gust". Pensen que és un molt bon lloc perquè "no se sent massificat gràcies a totes aquestes normes, que en realitat són força lògiques".

"Vaig descobrir la riera a Instagram"

Gary Ureta

Gary Ureta va anar ahir a la riera de Merlès amb tota la seva família des de Barcelona. Era la segona vegada que hi anaven a aquest any, van descobrir aquesta "localització idíl·lica" gràcies a la publicació d’una imatge amb la ubicació a Instagram. Creu que està molt bé, però reconeix que en la primera vegada ja li va quedar clar que s’hi ha d’anar molt d’hora perquè "si no les places de pàrquing s’omplen de seguida i és impossible deixar el cotxe a algun dels espais habilitats". Pel que fa a la normativa a complir, considera que «és normal» que es posin restriccions quan un lloc és tan conegut.