Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Berga s’acomiada de les germanes Carmelites després de gairebé dos segles de presència

Les últimes cinc religioses deixen la ciutat, posant fi a una història iniciada el 1837, marcada pel servei, l’educació i la cura dels berguedans

L'alcalde, Ivan Sànchez, acomiadant les germanes Carmelites que quedaven a Berga

L'alcalde, Ivan Sànchez, acomiadant les germanes Carmelites que quedaven a Berga / AJ Berga

Regió7

Berga

Berga es queda sense germanes Carmelites després de 188 anys de presència a la ciutat. L’alcalde,Ivan Sànchez, va acomiadar la setmana passada la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna. Les últimes cinc religioses que fins ara encara residien a la capital del Berguedà es traslladaran a centres residencials d’altres municipis catalans de la congregació.

La vinculació de les Vedruna amb Berga es remunta a l’any 1837, quan Joaquima de Vedruna i un grup d'una quinzena de germanes van arribar a Berga per fer-se càrrec de l’hospital de Sang, que en aquells moments atenia els ferits de les guerres carlines.

Al llarg d’aquests anys, les germanes Vedruna han exercit tasques educatives i sanitàries, entre d’altres. De fet, moltes generacions de berguedans i berguedanes han rebut educació de les Carmelites en una escola (Vedruna) que manté plenament la seva activitat a Berga.

En agraïment a la dedicació de les religioses i estima per la ciutat, l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, va entregar un obsequi a les germanes.

L’alcalde i també regidor de Patrimoni Cultural i Museus, va proposar a la congregació participar en el projecte Àgora Cultural Berga, dedicant a les Vedruna una de les conferències de La peça del mes.

L'alcalde, Ivan Sànchez, amb una de les germanes Carmelites que quedaven a Berga

L'alcalde, Ivan Sànchez, amb una de les germanes Carmelites que quedaven a Berga / Ajuntament de Berga

Història de Vedruna

L’escola Vedruna de Berga va ser fundada l’any 1858, tot i que la seva història es remunta un temps abans. El 1837, Joaquima de Vedruna i 15 germanes van arribar a Berga per fer-se càrrec de l’hospital de Sang, que en aquells moments atenia als ferits de les guerres carlines. Un dia abans de la caiguda de Berga en mans d'Espartero, Joaquima i el seu grup de germanes van emigrar cap a França on van viure tres anys. L’any 1857, la Congregació va tornar a Berga i va fundar diferents institucions: L'Amparo, per a nens orfes de la guerra; l’Escola al costat de l’Hospital (l'hospital Vell) l’Escola Dominical per a un nombre considerables de noies més grans; i una Residència a la Colònia Rosal, a 3 km de Berga, per a les noies dels masos que treballaven a la fàbrica tèxtil. Donada la poca capacitat de l’escola antiga i la seva situació pròxima a l’hospital, es va decidir construir la nova escola a la zona dels Pedregals, on es troba ubicada actualment.

Tracking Pixel Contents