La contracrònica del ple de Berga: Els dijous, bolets

Som a la ciutat a on la micologia passa per davant de la política. Els plens de Berga estan fixats per al primer dijous de cada mes excepte si aquell dia hi ha el sopar de gala de La Cuina del Bolet. L’àpat va anar primer i els regidors berguedans es van trobar oficialment amb una setmana de retard tardorenc.

Entre intercanvis de paraules sobre inintel·ligibles decrets i mocions, la sessió va oferir moments d’interès amb discussions de certa profunditat ideològica, de teoria política portada a la pràctica i la fabricació d’algun titular cridaner. Fins i tot aquest cronista va ser citat respecte de les meves observacions anteriors sobre el tracte dispensat entre ells. Basculen atropelladament entre el "vostè" o el "tu" segons si el tema de controvèrsia és amable o aspre. Tenen una qüestió formal no resolta. Com a mostra un exemple: Lluís Minoves (BeGI) va adreçar-se als caps de les altres dues formacions opositores d’aquesta manera: "El senyor regidor Ramon i el senyor regidor Abel". Formalitat afectada a estones, to de "col·lega" acusat en altres i algun parlant d’ell mateix en tercera persona.

Fa temps sostinc que tot plegat són derivacions de "l’ivanisme", la forma de portar els plens de l’alcalde Ivan Sànchez (CUP). Gosaria definir-ho a partir d’una llatinada: "Suaviter in modo, fortiter in re". El ple va ser plàcid quasi tota l’estona (quatre hores i mitja) i aquest és el seu objectiu clar, tot i afirmar rotund en unes quantes ocasions una evidència legal: "Aquí mano jo". L’oposició, salvant alguna excepció puntual, s’ha abonat a aquesta tendència. Tot i estar en minoria, l’equip de govern aconsegueix aprovar tota mena de tràmits per unanimitat o jugant amb l’abstenció d’uns o altres quan algú ho fa en contra. D’aquesta forma van acordar la puja de les ordenances fiscals (els impostos) del 2026. Com el pressupost del 2025 mesos enrere, tot ho portaven pactat de casa. De moment funciona, però té data de caducitat. Plegarà el maig del 2027 i vindrà alguna cosa molt diferent (i més fraccionada encara) com a tota la Catalunya interior i pirinenca.

Sobre els titulars "de premsa", alguns dels regidors podrien ser editors o caps de secció d’un diari. Abel Garcia (PSC) va dir als del govern: "Alguns polítics feu de tècnics" o va proposar "teixir en lloc de dividir". Judit Vinyes (BeGI), amb relació a la moció del Casal Panxo sobre el genocidi palestí, li va sortir amb allò del "partit del 155". Per un moment em va semblar tornar als anys del procés.

MVP i LVP del ple (millors i pitjors)

L'MVP és ex aequo per al regidor de Junts Ramon Caballé i per a l'alcalde Ivan Sànchez (CUP). El juntaire per una primera part activa amb perles com aquesta: “No hi ha tants cabells per tanta barberia”. Després es va diluir com el Barça i va agafar-li el relleu el batlle: “A Berga la mà dura fa temps que dura”. És el titular de la nit o del mes. Quatre reincidents recalcitrants han entrat a la presó.

L’LVP és per a les ciutadanes preguntadores del final del ple. És un sense sentit. Intervenint abans d’hora, interrompent a l’alcalde en la seva funció de moderació i saltant-se les normes més elementals. La sana participació popular s’ha transformat en un epíleg lamentable. Alcalde, talli aquest joc indigerible.