Hortalisses XXL cultivades a Casserres: una carbassa de 572 quilos i una síndria de 50,5

A Casserres, les carbasses s’han convertit aquest dijous en una petita atracció local. No pas les de Halloween sinó unes de mida gegant, d’aquelles que fan falta cordes, anella de ferro i un tractor per moure-les. Les mirades curioses dels nens i nenes de l’escola, dels avis de la residència i de nombrosos veïns del poble que s'han acostat a la plaça Santa Maria en són la prova.

Al darrere de les carbasses XXL hi ha Jordi Xandri i Dani Castellà, dos veïns que han convertit una passió pel camp en una afició de pes. Cultiven carbasses i síndries gegants i les han fet lluir aquest dijous al mercat setmanal de Casserres. Entre parades d’alimentació i de roba, no passava desapercebut el remolc amb una carbassa cultivada a Casserres de 571,8 quilos, una altra cultivada a Sant Llorenç de Morunys de 379 kg. i una síndria casserrenca de 50,5 kg. La carbassa més grossa ha estat premiada enguany en diversos concursos, obtenint el primer lloc al certamen de Sant Feliu de Codines i el segon als de Sedó i de Sant Llorenç de Morunys, localitat on va néixer el hobby de Jordi Xandri. És fill d'aquesta població on es fa cada any el Concurs d'Ous d'Euga: "D'aquí la meva afició per les carbasses gegants". Cultiva tant a Sant Llorenç, al Solsonès, com a Casserres, al Berguedà.

"El meu rècord és una carbassa de 676 quilos", explica Xandri amb orgull. La que té el rècord de Catalunya ho va aconseguir amb 827 quilos (de Corbera d'Ebre) i rècord d'Espanya se situa als 1.180 (una carbassa de Navarra). Jordi Xandri i Dani Castellà encara tenen marge per créixer. Fa quatre anys que s’hi dediquen i tot i que no són hortelans de professió —Xandri és tècnic en emergències sanitàries i Castellà és empresari d’agroconstrucció—, al camp hi posen la mateixa precisió que a la seva feina. "És una afició, un repte, ens agrada superar-nos cada any i veure fins on podem arribar", comenta Xandri.

Particularitats del cultiu

Les carbasses gegants tenen unes particularitats de cultiu molt concretes. És important la genètica de la llavor: cal utilitzar una llavor de qualitat per aconseguir un fruit gegant. El cultiu exigeix guiar la planta en un terreny d'uns 80-100 metres quadrats, enterrar-ne els brots perquè facin arrels per tot el camp i quedar-se amb un sol fruit que rebi aigua de tot el rec amb adobs afegits, fertilitzats i tractaments per prevenir plagues per donar energia extra.

Des que comença a créixer el fruit fins a la collita passen uns tres mesos. I quan arriba l'hora de collir la carbassa gegant, la logística és de nivell industrial. "Per aixecar-la fem servir unes cordes lligades a una peça circular de ferro que la tiba i amb un tractor o camió grua carreguem la carbassa al remolc, a punt per anar de concurs en concurs". Els premis són econòmics i a Jordi Xandri i Dani Castellà els serveixen per reinvertir al camp.

Síndries gegants

Les síndries gegants també han entrat al joc, tot i que són una mica més senzilles: "No cal guiar ni enterrar la planta. Posem una protecció perquè no hi surtin males herbes i la deixem créixer", argumenta Jordi Xandri. Enguany han aconseguit una síndria de 50,5 quilos i l'any passat una de 51, "encara no hem trobat el secret per fer-les més grosses". Caldrà esperar a l'any que ve.

El cicle del cultiu de la carbassa i la síndria comença a l’abril o maig, quan ja no hi ha perill de glaçades, i acaba al setembre o octubre, amb la collita i el repòs de la terra. "Ara ja no hi cultivem res. És moment de preparar el terreny i les llavors per tornar-hi l’any que ve", remarca Jordi Xandri.

Aigualides i insípides

Malgrat que l'aspecte de les síndries i sobretot de les carbasses és impressionant, no són bones per menjar. "Tot i que són comestibles, són aigualides i insípides", diu Xandri. Per això, un cop han participat en concursos, les donen al bestiar. Sense que es facin malbé, duren uns tres o quatre mesos.