L'Energètica preveu tenir a final d'any l'auditoria sobre la central reversible de la Baells

El director general de l'Energètica, Daniel Pérez, diu que la voluntat de l'empresa pública «és entrar» com a inversora en el projecte de la central reversible de la Baells si l'auditoria que l'està analitzant és «favorable». La previsió de l'Energètica és tenir aquest document llest a finals d'any. «El projecte està molt ben plantejat, té un gran suport territorial», afirma Pérez, que també destaca que com a «cabdal» que Catalunya tingui centrals reversibles com la plantejada a la Baells. «És un projecte on clarament hem d'apostar, sempre que tècnicament i econòmicament sigui viable, perquè l'Energètica no pot invertir a pèrdues», apunta.

En aquest sentit, però, Pérez reconeix que sí que poden «exigir una rendibilitat més baixa que el sector privat» en projectes amb un component «més social o territorial».

Segons el director general de l'Energètica, la proposta dels promotors austríacs també «deixarà molta riquesa» a la zona del Berguedà, i permetrà electrificar el polígon d'Olvan.

El director general destaca el rol de l'Energètica, com a empresa pública, per ajudar a impulsar projectes de renovables que poden despertar «cert recel o dubte territorial».

«El fet que l'Energètica, com a mínim, s'ho estudiï, analitzant la viabilitat tècnica d'invertir-hi, ha ajudat al fet que els alcaldes, el Consell Comarcal i part de la població vegi el projecte amb diferents ulls», apunta. «Aquest rol pot ser útil», destaca Pérez, remarcant el compromís de la companyia pública per la transició verda i per implicar-hi la ciutadania.

Amb la seva possible participació en la central reversible de la Baells, diu Pérez, envien un missatge d'implicació. «És útil en el sentit de dir: no patiu, nosaltres estem aquí, i hi serem durant 30 o 70 anys, o el que sigui, i si passa alguna cosa, serem al Consell d'Administració i podrem fer sentit els vostres drets i reivindicar que les convencions que s'havien pactat s'han de complir», explica.

Un projecte amb una inversió de 400 milions

La central hidroelèctrica reversible de la Baells està impulsada per la companyia austríaca Verbund i per E-Storagy (spin-off de Capital Energy) i preveu una inversió de 400 milions d'euros i una potència de 512 megawatts (MW).

Aquesta central, si tira endavant, serà la primera infraestructura d'aquestes característiques a les conques internes catalanes. Els promotors subratllen que serà una infraestructura 100% neta i sense emissions i amb un consum nul d'aigua gràcies al sistema de circuit tancat.

En concret, la central hidroelèctrica reversible aprofita les hores del dia en què hi ha sobreproducció d'energia renovable per bombar aigua de la bassa inferior -el pantà de la Baells- fins a la bassa superior.

Aquesta bassa seria la que s'hauria de construir de nou a la zona del Pla de Clarà -al municipi de la Nou de Berguedà- i tindria una capacitat de 6 hectòmetres cúbics. El salt entre el pantà i la bassa seria de 314 metres i la connexió es faria amb canonades soterrades. A la nit, que és quan hi ha menys energia, es tornaria a alliberar l'aigua per produir energia.

Durant el període de construcció de la central, previst entre el 2028 i el 2033, els promotors preveu que es generaran 500 llocs de treball directes i 1.200 indirectes. A més, un cop la central estigui en funcionament, estimen que hi haurà una trentena de llocs de treball estables pel manteniment de la infraestructura.

Consultes populars als municipis afectats

Els ajuntaments de la Nou del Berguedà i Vilada ja han anunciat que convocaran consultes populars per decidir el posicionament institucional respecte a la central hidroelèctrica reversible. Els dos municipis, juntament amb Cercs, són els tres que es veurien afectats directament per la infraestructura.

A diferència dels altres consistoris, Cercs no té previst fer consulta i el govern fixa com a condició per acceptar el projecte el desmantellament de la central tèrmica. Els altres dos ajuntaments ja han dit que el resultat de la consulta serà vinculant i marcarà el posicionament institucional. És previst que les consultes es puguin celebrar al gener.

El projecte també ha despertat l'oposició de grups ecologistes per l'impacte ambiental que pot tenir. S'ha creat una plataforma per defensar el Pla de Clarà, a la Nou de Berguedà, on es vol construir el segon embassament. Els opositors critiquen que el projecte «malmet una aigua que hauria de ser per a usos de boca i reg» i creuen que el sistema Ter-Llobregat es troba «al límit».