Un ramader del Berguedà sobre els casos de dermatosi nodular: «Vivim la situació amb preocupació i incertesa»

Martí Orriols, d’Olvan, és copropietari de l’explotació ramadera Bruna del Pirineu, fruit de la unió de les explotacions Vallnova (Berguedà) i Espanholet (Vall d’Aran). La carn que produeixen es comercialitza a La Cooperativa Agrobotiga, a Cal Bassacs. A principis d’aquest mes es va detectar a l’Alt Empordà el primer cas de dermatosi nodular contagiosa (DNC) a Catalunya, una malaltia vírica altament transmissible que afecta el bestiar boví. Tot i que no suposa cap risc per a la salut humana, la seva propagació ha desencadenat una gran inquietud en el sector ramader català.

Com està vivint el sector boví el brot de dermatosi nodular contagiosa a Catalunya?

Ho estem vivint amb molta preocupació i, alhora, amb molta incertesa. És molt dur que la detecció d’un sol animal contagiat comporti el sacrifici de tot un ramat. I, al final, és una realitat que no es pot compensar amb diners. Per exemple, en el nostre cas, a la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus, al darrere hi ha tot un patrimoni genètic, que en molts casos, és fruit del treball de diverses generacions de ramaders.

Creu que la continuïtat d’algunes explotacions pot estar en perill?

I tant, sense cap mena de dubte. Jo diria que, sobretot en explotacions en què el titular té una mitjana d’edat per sobre dels 55 anys, segurament és la mort d’aquella explotació. Ja veurem, de les explotacions afectades, quines tindran la capacitat de recuperar-se. És una situació molt greu, perquè, a banda del perjudici econòmic que suposa, hi ha una destrucció emocional molt important per a aquella persona.

Aquest és un aspecte rellevant.

Sí, perquè per al ramader ha de ser absolutament devastador viure el sacrifici del tot el seu ramat a causa del brot: veure com carreguen el bestiar en un camió per portar-lo a destruir. Per a algun ramader que, per desgràcia, ho ha patit, és una situació dantesca. En definitiva, un desastre absolut.

Es pot dir que és un ofici amb una gran vocació?

Molta, i en el cas de la Federació, encara més. Som persones a qui ens agrada molt el bestiar. Per a nosaltres, els animals no són només un número a l’orella, perquè darrere de cadascun d’ells hi ha una història genealògica. Són animals que veiem i cuidem cada dia.

El sistema veterinari i els controls de qualitat alimentària garanteixen que el producte que arriba als establiments no està afectat per la malaltia?

Totalment.

Pateixen per una davallada de les vendes de vedella?

Jo crec que no. Últimament, la situació del mercat de la vedella és bona i, per als ramaders, estava en nivells molt alts, perquè hi ha una manca de producció, no només d’aquí, sinó també a nivell europeu.

Aquesta situació ha tingut impacte en el preu de la vedella?

No, de moment no, perquè hi ha aquesta manca de producció a nivell global. Veníem d’una tendència marcada per una pujada continuada dels preus, però, en canvi, ara hi ha hagut un estancament, produït, jo crec, pel fet que tothom està amb l’ai al cor. Fins i tot hi ha engreixadors que pensen: “Avui m’entren vedells, però potser demà els he de sacrificar”.

Per tant, molta incertesa.

Moltíssima. No pots fer el teu dia amb normalitat. D’una banda, hi ha incertesa emocional, però també econòmica. Per molt que et diguin que et compensaran pels animals que has perdut al preu del mercat, un animal que portes generacions criant-lo, quin és el preu de mercat d’aquell animal? Perquè, ben segur que, el ramader, pel preu de mercat no el vendria. A part d’això, hi ha altres qüestions afegides, com ara si el ramader afectat té treballadors contractats, terres llogades o bé té maquinària que ha comprat per a aquell bestiar, i que en molts casos potser encara està pagant cada mes al banc.

El passat 9 d’octubre, el Departament d’Agricultura i Ramaderia va iniciar la campanya de vacunació. Com està avançant?

Pel que tinc constància, la vacunació en aquests moments s’està focalitzant als radis afectats pel brot de la malaltia.

S’han adoptat altres mesures per prevenir-ne la propagació?

Davant d’aquesta situació i la preocupació que genera, tots els ramaders estem aplicant unes mesures de bioseguretat molt estrictes, amb tasques constants de neteja i desinfecció.

Al mateix temps, la Generalitat ha cancel•lat les fires de bestiar. Què suposa això?

Les fires són un aparador i, en alguns casos, també una oportunitat de venda. Per ara, han quedat aturades. També cal dir que els mateixos ramaders estem espantats i, amb aquesta situació, tampoc hi hauríem participat. Els ramaders que poden, ara mateix, estan intentant mantenir el bestiar a la muntanya, que és on fa més fred.

Confien amb el fred.

Jo crec que a les zones més altes de muntanya, amb el fred, sort n’hi haurà, perquè pot ser que aquest factor de transmissió, principalment el mosquit, es freni. Caldrà anar veient com evoluciona tot.

Se senten escoltats per la Conselleria? Quines són les principals demandes que fan?

Des de la Federació hem fet diferents peticions, com ara que les explotacions situades dins del radi d’afectació tinguin prioritat de vacunació les races autòctones que es troben amenaçades pel descens dels ramats. Hem de mirar de protegir aquests animals al màxim perquè, a més, aporten un valor genètic important. De moment, segurament per desbordament, estem pendents de resposta.

Considera que aquesta situació marcarà un abans i un després en el sector?

Doncs dependrà de com evolucioni, però si dura més temps, sí. Si van apareixent nous focus de contagi i hem de continuar sacrificant bestiar, malament. I precisament per això que comentava abans: moltes explotacions no es recuperaran. Ara bé, si aquest hivern, amb la vacunació i el fred, la malaltia quedés mitjanament frenada, potser podríem parar el cop.