Ecologistes del Berguedà presenten al·legacions per aturar el projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el moviment cívic Pla de Clarà Viu han presentat un plec d’al·legacions contra el projecte de central hidroelèctrica reversible de la Baells, amb l’objectiu d’aturar-ne la tramitació i reclamar-ne la retirada "immediata". Les entitats denuncien "riscos ambientals, geològics i socials molt greus" i consideren que el projecte "no és viable" perquè "no és compatible amb el territori ni amb l’ordenament urbanístic vigent".

Així ho han exposat Martina Marcet i Hèctor Aranda, del Grup de Defensa de la Natura, en una roda de premsa per argumentar la desena d'al·legacions que han presentat en el període d’exposició pública i també les accions que duran a terme a partir d'ara amb l'objectiu que les empreses Verbund i Capital Energy facin marxa enrere en la construcció d'un equipament que entraria en funcionament el 2033 i que preveu una inversió de 400 milions d'euros. La central hidroelèctrica reversible aprofitaria les hores del dia en què hi ha sobreproducció d'energia renovable per bombar aigua de la bassa inferior -el pantà de la Baells- fins a la bassa superior, que s'hauria de construir de nou al Pla de Clarà -al municipi de la Nou de Berguedà- i tindria una capacitat de 6 hectòmetres cúbics.

El projecte "és una bestiesa", per als col·lectius opositors, que consideren que "presenta mancances greus de documentació i incògnites no resoltes", algunes de les quals relacionades amb el fet de construir la bassa superior de la central en una zona geològicament inestable. Posen de manifest que la declaració del projecte de central reversible de la Baells com a Projecte d’Interès Públic servirà per esquivar les limitacions urbanístiques i mediambientals municipals. "Si les administracions locals fan bé la seva feina, comprovaran que no és viable", ha remarcat Hèctor Aranda, criticant el Consell Comarcal del Berguedà per donar-hi suport sense analitzar-ne la documentació tècnica.

Són alguns dels motius pels quals s'oposen al projecte, entre altres que han resumit en deu al·legacions adreçades al Ministeri per a la Transició Ecològica. Entre els punts més destacats hi ha el risc tectònic a l’emplaçament previst per a la bassa superior i la manca d’estudis geològics complets. Segons denuncien, els redactors del projecte "no aporten documentació suficient" i posposen per a "futures campanyes" l’anàlisi detallada del terreny, tot i tractar-se d’una zona amb un nivell de risc elevat. Segons Martina Marcet, "és inadmissible".

També alerten que durant la fase de construcció es podrien superar els límits d’emissió de gasos contaminants durant la construcció i critiquen la manca de planificació sobre el moviment de terres, l’impacte en torrenteres i pendents inestables, i el risc d’erosió i arrossegament de materials en episodis de pluja intensa.

Un altre dels punts "inadmissibles", segons les entitats, és el traçat de la línia elèctrica d’evacuació fins a Olvan, que creuaria zones boscoses i connectors fluvials a la riba dreta del Llobregat. També qüestionen la viabilitat hidràulica del sistema, ja que el dèficit d’aigua a les capçaleres del riu podria deixar la instal·lació inoperativa en períodes de sequera, com ja ha passat recentment.

A més, remarquen la presència documentada d’aufranys (aus de la família dels rapinyaires), una espècie protegida observada al Pla de Clarà des de 2018. Alerten que la construcció de la bassa superior comportaria "una transformació profunda de l’ecosistema" i vulneraria la legislació que obliga a preservar l’hàbitat d’aquestes aus.

Les al·legacions també assenyalen l’impacte sobre la connectivitat ecològica, pel fet que el Pla de Clarà està situat entre espais protegits (PEIN). D'altra banda, posen sobre la taula la incompatibilitat urbanística amb els plans municipals de La Nou, Cercs i Vilada, i denuncien el que consideren un ús abusiu de la declaració de Projecte d’Interès Públic per eludir els límits legals d’impacte ambiental i d’emissions.

Els col·lectius critiquen el procés de tramitació del projecte, que, segons ells, s’ha fet "d’esquena a la ciutadania" i sense garantir els mecanismes de participació pública. Demanen que les consultes populars que s'han anunciat a Vilada i la Nou de Berguedà siguin vinculants.

Accions previstes

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i Pla de Clarà Viu han anunciat accions a partir del mes que ve. Faran campanya pel "NO" als municipis afectats, acompanyada d’una recollida de signatures a tot el Berguedà i a la conca baixa del Llobregat.

A més, preparen mobilitzacions, accions de divulgació i documentació del Pla de Clarà, "per conscienciar la població que cal salvar-lo", així com la presentació de mocions als ajuntaments i al Consell Comarcal del Berguedà per demanar l’aturada del projecte. També estudien recursos judicials —tant d’alçada com contenciosos administratius— per frenar el que qualifiquen de "presa de pèl sota el paraigua de l’interès públic".

Subscriu-te per seguir llegint