Memòria i dolor: cinquanta anys del tràgic accident a les Mines de Fígols

Cinquanta anys després del pitjor accident de la mineria moderna a Espanya, algunes famílies encara no han passat pàgina. El 3 de novembre de 1975, una explosió de grisú a la mina Consolació, a les conegudes com a Mines de Fígols (al municipi de Cercs), va acabar amb la vida de 30 miners.

L’accident, que va commocionar tot l’alt Berguedà, «va ser ràpidament encobert per autoritats i empresa, tot i la seva magnitud», expliquen Emili i Marcel·lí Díaz i Txema Gómez, que tenien entre 8 i 15 anys quan van perdre els seus pares. Mig segle després, lluiten per aclarir què va passar i per què es va voler silenciar el cas. Hi ha incògnites que continuen obertes.

Aquell dilluns 3 de novembre de 1975 es reprenia l’activitat després del cap de setmana de Tots Sants (el calendari s’esqueia com aquest any). Segons expliquen, durant els dos dies de parada a les mines els ventiladors de ventilació havien estat aturats i el gas grisú s’havia anat acumulant. A la galeria 9, una petita guspira, probablement causada per un curtcircuit en una instal·lació elèctrica antiga, va fer explotar al gas grisú acumulat. L’explosió va ser devastadora: 28 miners van morir a l’acte i dos més l’endemà a l’hospital.

Gran bola de foc

Només van sobreviure quatre homes. En queda un de viu, Josep Vilalta, de 76 anys i veí de la Pobla de Lillet: «Tinc gravada a la memòria la imatge d’una gran bola de foc i una escena com si fos un camp de bombes. A mi l’explosió em va llençar 100 metres i vaig quedar estès a terra, no em podia moure». El van treure sobre la cinta transportadora del carbó i el van traslladar a l’hospital de Manresa.

Segons la historiadora Rosa Serra, especialista en la història industrial, «va ser una gran desgràcia, al Berguedà no hi havia hagut mai cap accident a les mines per explosió de grisú». Recorda que la mina Consolació pertanyia a Carbones de Berga, una empresa considerada aleshores «moderna i tecnificada».

L’accident va passar només disset dies abans de la mort de Franco, en un moment en què el règim volia projectar estabilitat. El governador civil, Rodolfo Martín Villa, i altres autoritats es van traslladar al lloc dels fets, però, segons familiars de víctimes, «el moviment polític va ser més per interessos que no pas ajudar els afectats», ja que després d’un breu reconeixement mèdic dels cossos, l’endemà ja estaven tots enterrats als seus respectius pobles. Segons Emili Díaz, fill d’un dels miners que van morir «ningú no va poder ni tan sols identificar els cadàvers».

La investigació judicial va imputar quatre directius per imprudència, però el procés es va paralitzar amb l’amnistia de 1976. Ningú no va ser condemnat. «Els nostres pares van morir treballant i després els van voler fer culpables», lamenta Emili Díaz. «Ens van fer créixer pensant que la culpa era seva, però la negligència era dels que manaven.» Les famílies denuncien que els informes tècnics van desaparèixer i que només van rebre indemnitzacions simbòliques, sense cap reconeixement públic de responsabilitat.

La tragèdia va marcar profundament la comarca. Vídues i fills dels miners morts van viure el dol en silenci durant anys. Hi ha testimonis que han preferit callar i altres han necessitat investigar. Arran del tràgic accident, la solidaritat va ser molt gran: es van fer col·lectes populars, el bisbat va crear un fons d’ajuda i molts miners van donar part del sou a les famílies. La ferida, però, no es va tancar mai del tot. Les mines de Cercs van continuar actives fins al 1991, però el record del 1975 va planar sempre sobre les galeries.

Acte d’homenatge, aquest diumenge

Sant Corneli de Cercs acull aquest diumenge, 2 de novembre, un homenatge als miners. A les 11 del matí, missa a l’església presidida pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa. Seguidament, acte a la plaça Sant Romà, davant del monument miner, amb ofrena floral, parlaments i actuació de la Coral de Música de Puig-reig.

Clica aquí per llegir l'article d'opinió de fills de miners que van morir en la tragèdia de Fígols