«La solitud en què ens vam trobar les famílies és molt difícil d’explicar»: Homenatge als miners morts a la tragèdia de Fígols, 50 anys després

Van ser trenta noms, que eren trenta famílies que van ser alhora tota una comarca. De Bagà, Luis Fernández Martínez, de 33 anys; Isidre Artigas Llagostera, de 45 anys; Josep Casals Parramón, de 44 anys; Isidro Sánchez Muñoz, de 29 anys; Francisco Faucón Arias, de 43 anys; Pere Tomàs Compañó, de 52 anys. De Berga, Ramon Escarré Armengou, de 43 anys; Domingo Villanueva Villanueva, de 44 anys; Ignasi Esclusa Euras, de 44 anys; Manuel García Carrucha, de 45 anys; Pere Grau Calvés, de 44 anys; José M.ª Gómez Hurtado, de 35 anys. De Gironella, Lorenzo Gil Ruiz, de 19 anys; Juan-José López Quílez, de 37 anys; Valentí Pujol Perarnau, de 50 anys. De Guardiola de Berguedà, Emilio Díaz Díaz, de 46 anys; José Campos Muriel, de 51 anys; Josep Solé Garriga, de 47 anys. De la Pobla de Lillet, Josep Esparbé Perarnau, de 42 anys; Víctor Altarriba Crusellas, de 54 anys; Josep Marginet Tormé, de 52 anys; Pere Boixader Puig, de 42 anys. D’Olvan, Josep Boixader Puig, de 25 anys. De Sant Julià de Cerdanyola, Ramon Rosiñol Rosell, de 53 anys; Jaume Cunill Rosiñol, de 43 anys; Josep Cunill Rosiñol, de 38 anys. De Sant Salvador de Cercs, Esteve Xandri Serra, de 52 anys; Manuel Soto Torres, de 37 anys; Manuel Villalonga Calpe, de 28 anys; Hassain Yachou, de 29 anys. I els hospitalitzats, Gaspar Maldonado Maldonado; Josep Roma Casals; Eusebio García González; Josep Vilalta Blasco.

Acte d'homenatge

Quan a tres quarts d'una del migdia la coral de l'Escola de Música de Puig-reig ha entonat l'himne miner, els discursos han pres tot el sentit. A l'esplanada del Museu de les Mines de Sant Corneli, molts dels assistents han trencat a plorar i l'ambient s'ha tancat en un nus d'emoció. L'Ajuntament de Cercs, el Consell Comarcal del Berguedà i la Generalitat han homenatjat aquest matí de diumenge als miners que van perdre la vida per l'explosió de grisú a les Mines de Fígols el 3 de novembre de 1975, amb la voluntat conjunta que la memòria d'aquelles víctimes i les seves famílies perduri per sempre.

L’acte institucional ha comptat amb la participació de l’alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, el president del Consell Comarcal, Moisès Masanas, i el secretari general de Territori, Jordi Terrades. L’alcalde de Cercs ha remarcat, en un parlament ple de sentiment, que "aquell matí el silenci de la muntanya es va trencar de sobte; Van ser uns dies complicats, per la mineria i la societat en general... han passat ja 50 anys i encara avui recordem aquells miners. Per això, aquest és un acte de justícia i de memòria. No podem oblidar el que va passar." L’alcalde ha emfatitzat que la mineria és la identitat del municipi i, per tant, honrar els difunts a les mines és una obligació del poble.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, que va ser treballador miner, ha argumentat que "aquell tres de novembre vaig viure una jornada estranya, de silenci i foscor. Ens van fer sortir de l’escola i no sabíem per què". El president ta explicar, des d’una òptica personal, com els nens i les mares d’aquell dia van viure amb dolor la jornada de l’accident: "El silenci va ser l’únic refugi... El Berguedà va callar. Tot el poble va callar, però la vida va continuar, obstinadament." En aquest punt, el president del Consell ha lamentat que "per a molts, però, la rutina no va tornar". Per això, ha emfatitzat que l’homenatge i la memòria són un acte de justícia: "Que aquest record ens uneixi."

Els familiars de les víctimes també han pres la paraula. En nom de les famílies, Emili Diaz, fill d'un dels morts, ha exposat: "La solitud en què es van trobar les famílies és molt difícil d’explicar." Els familiars han recordat la dificultat per reconèixer les víctimes i tancar les indemnitzacions, així com la responsabilitat que es va voler posar sobre les mateixes víctimes. En aquest sentit, han denunciat la manca de seguretat a les mines: "Aquella tragèdia es podria haver evitat, no hi havia aparells per detectar gasos i no van baixar a inspeccionar la galeria. Els aparells de ventilació estaven apagats des de feia dos dies." El representant de les famílies ha denunciat els caps franquistes de voler tapar totes aquestes mancances i els ha assenyalat com a principals responsables de l’accident, conjuntament amb els directius de l'empresa."Mines de Berga va gaudir d’una especial protecció", han denunciat... Soles i abandonades, les mares van quedar amb una indemnització ridícula; Honorem els nostres pares, mares i éssers estimats que vam perdre aquell dia."

El secretari general de Territori ha lamentat que l’explosió "no hauria d’haver passat mai... aquell accident ens va ensenyar que la vida de les persones no pot ser mai moneda de canvi i que la negligència mata". Aquest acte no és només un homenatge, sinó també un clam per la memòria històrica. Recordar és mirar endavant amb consciència i comprometre’ns a no repetir els errors del passat. És una obligació de les autoritats catalanes reconèixer aquelles víctimes". Terrades ha remarcat que "avui, la Generalitat té el deure de mantenir viva aquesta memòria. La mineria del Berguedà és patrimoni del país. El deure de la Generalitat és que la història dels miners arribi a les escoles". En nom del president de la Generalitat, Terrades s’ha compromès que "tot el que s’ha dit avui aquí serà recordat per a les generacions futures".

Abans de l'acte institucional, l'església de Sant Corneli ha viscut una celebració religiosa amb el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, i el rector de Cercs, Josep Vila. Conesa ha ofert un sermó de reivindicació laboral emfatitzant que la seguretat i dignitat dels treballadors són clau per al món empresarial.

Llegeix l'entrevista al supervivent Josep Vilalta clicant aquí.