«Portar la universitat fora de les aules ha estat el gran valor afegit de l’Exploratori»

Després de 42 anys dedicada a la docència a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Dolors Grau s’acaba de jubilar. Al llarg d’aquests anys, quins han estat els canvis més notoris a la universitat?

Amb la docència tot evoluciona, i en aquests anys ens ha tocat viure la implantació dels ordinadors i d’Internet, un fet que ha anat lligat a noves metodologies. Les noves tecnologies han canviat moltíssim la manera d’ensenyar i d’aprendre. I ara també és tot més ràpid immediat, abans hi havia més consciència d’aprendre per aprendre i ara es busquen resultats de seguida.

Va ser una de les impulsores de l’Exploratori dels Recursos de la Natura, que fins ara ha dirigit i hi continuarà vinculada malgrat que hagi passat el relleu del càrrec a Ramon Canal. Com va néixer?

Tot va començar fa 32 anys, amb la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura (UCEN) a Berga, que va impulsar Josep Font, professor de l’àrea d’Enginyeria de Mines de la UPC. Aleshores, jo era una professora novella, però en veure que aquesta iniciativa es feia a la meva ciutat, a Berga, m’hi vaig implicar des del primer any. Més endavant, després d’unes quinze edicions de la UCEN i de constatar que tenia bona acceptació, figures destacades com Màrius Rubiralta o Lluís Torner van influir perquè s’anés més enllà i se li donés continuïtat tot l’any. Vam recollir aquesta idea i Josep Font i jo mateixa vam fundar l’Exploratori dels Recursos de la Natura. Va néixer l’any 2010 i el 2011 vam començar les primeres activitats.

Quines han estat les fites principals?

Des del principi ens vam proposar acostar la ciència i la tècnica als joves, especialment a l’alumnat de secundària i batxillerat, i també al professorat per fer d’altaveu a la societat. D’una banda, vam impulsar els cursos de formació com Explora els bolets o La meteorologia hivernal. D’altra banda, vam apostar per la Fira del Coneixement, que va ser la primera activitat pensada directament per als joves. Es fa cada primavera a Berga i no és un saló d’estudis, sinó un espai on la universitat surt de les aules i els joves investigadors expliquen què fan i què els apassiona. Hi passen entre 800 i 900 joves cada any. I un altre projecte clau de l’Exploratori és el Fòrum de Joves Talents de Catalunya, que el juny passat va celebrar la desena edició. Aquest esdeveniment reuneix 40 estudiants de Catalunya de quart d’ESO i primer de batxillerat amb molt bons expedients acadèmics, que durant uns dies treballen una temàtica amb investigadors i persones de referència, combinant ponències amb visites a l’entorn.

L’Exploratori també impulsa projectes de ciència ciutadana, oi?

Sí, com Bosc i Sostenibilitat o Nexe-Aigua-Energia, que connecten la recerca amb la realitat del territori. Són projectes que il·lusionen molt i que volem consolidar amb nous projectes com el Bibliolab —una iniciativa de la Diputació de Barcelona per portar activitats científiques a les biblioteques, com la que s’ha fet aquesta setmana a Berga— i el programa Impacte Social del Coneixement, per fer créixer els projectes de ciència ciutadana. Tot això és possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Berga i al conveni amb la UPC.

Hi ha algun projecte del qual n’estigui especialment satisfeta?

Penso que el del Bosc i Sostenibilitat té una gran acceptació i encaixa perfectament amb el Berguedà, ja que és molt adequat fer-lo en una comarca envoltada de natura i tots els seus recursos. Aquest projecte Bosc i Sostenibilitat mostra tots els aspectes del bosc: els serveis ecosistèmics, el canvi climàtic, els productes secundaris...

De quina manera continuarà treballant a l’Exploratori?

Els projectes de l’Exploratori m’omplen molt i hi seguiré col·laborant. Ramon Canal, que és de Berga i investigador de primer nivell, ha agafat el relleu i és un perfil idoni com a director de l’Exploratori, i continuarà apostant per les iniciatives que es fan i per altres de noves. Cal dir que el gran valor afegit de l’Exploratori és que portem la universitat fora de les aules.

Quins reptes li agradaria que afrontés en els pròxims anys?

El gran repte és disposar d’un espai propi. Fem moltes coses al Pavelló de Suècia de Berga, però ens agradaria tenir un lloc propi. S’havia proposat remodelar l’edifici dels jutjats vells i tenir allà el nostre espai per exposar material i programar activitats tot l’any. Caldrà veure si es pot aconseguir. Com a Exploratori tenim molts recursos que, d’aquesta manera, podríem mostrar i potenciar.

Coincidint que aquesta és la Setmana de la Ciència, quin és actualment l’interès de les noies per la ciència i la tecnologia?

Ha anat augmentant, sobretot gràcies a programes com Aquí STEAM, de la UPC. Quan es va iniciar, abans de la covid, hi havia un 23% de noies a les aules de la UPC; ara són el 35%. Encara queda camí per recórrer, però hem avançat. Cal seguir trencant estereotips i reforçar l’autoestima de les noies, perquè són tan bones en ciència i tècnica com els nois. A més, és un món apassionant.

Quina lliçó li han donat tots aquests anys de docència?

La més gran és el tracte amb els joves. Treballar amb gent jove et dona molta energia. Els meus estudiants m’han omplert la vida i jo he intentat transmetre coneixements i també valors. I m’enduc la relació amb les persones amb qui he treballat: professors, personal tècnic, investigadors, polítics... Gràcies a molta gent que ha cregut en els projectes, som aquí.

Ha rebut reconeixements importants. Què representen?

Una gran satisfacció. Sempre m’ha preocupat fer arribar la ciència d’una manera entenedora i atractiva, als estudiants i a la societat. Això em va portar a treballar en innovació docent i a rebre un premi el 2010. I més recentment, fa dos anys, el Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària 2023 i la distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat. És un privilegi veure que la feina és valorada.

I ara, com encara la nova etapa?

Amb molta il·lusió. Tinc 65 anys i he sentit que era el moment de jubilar-me, tot i que hauria pogut continuar fins als 70 anys. La meva professió no ha estat mai una càrrega, sinó un gaudi, soc afortunada. Ara, Seguiré vinculada a l’Exploratori, als projectes de ciència ciutadana i als nous programes com el Bibliolab. Hi ha molta feina bonica per fer.

Subscriu-te per seguir llegint