Cinc burros del Berguedà, guardaespatlles particulars per a les aus de la reserva de Mas Melons

Un projecte pilot promogut per la Generalitat ha incorporat cinc burros que provenen d'una finca privada de Viver i Serrateix, al Berguedà, per pasturar a la reserva de Mas Melons de Castelldans (Garrigues), amb l'objectiu de millorar els hàbitats d'aus estepàries i, especialment, aquelles que nidifiquen a terra, com la Ganga.

Els rucs, de la Fundació Miranda, han arribat a la reserva on viuran en règim de semillibertat i pasturaran en un espai inicial de 45 hectàrees, que ha estat perimetrat per fer un seguiment acurat del desenvolupament del projecte i avaluar el grau d'adaptació dels animals. La introducció dels burros és un projecte pilot amb què es pretén aportar beneficis a l'ecosistema, ja que la baixa compactació del sòl que causen, així com l'adaptabilitat d'aquests èquids són beneficiosos per a ambients com el de la reserva de Mas Melons.

La iniciativa beneficiarà especialment el Ganga, una espècie que requereix una estructura vegetal laxa, amb un recobriment vegetal inferior al 40% i una alçada de la vegetació en general no superior als 20-25 centímetres. A més, Mas Melons alberga la població més gran de ganga a Catalunya. Aquesta estructura vegetal és també l'adequada per acollir poblacions de calàndria ricotí, una altra espècie en perill d'extinció a Catalunya i que, actualment, només és present al timonar d'Alfés (Segrià).

Projecte europeu LIFE Connect Ricotí

La prova pilot forma part del projecte europeu LIFE Connect Ricotí i compta amb el suport de la Fundació Miranda i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC).

El responsable de la gestió de Mas de Melons, Jordi Parpal, ha explicat que el parc natural porta tres anys desenvolupant un projecte per mantenir l'hàbitat de l'alosa ricotí i altres espècies pel que es necessita que la vegetació es mantingui a una altura adequada. "Tenim un ramat d'ovelles que fan aquesta feina i ara comencem una prova amb els burros perquè tenen una manera de menjar diferent, volem veure si ens pot servir per mantenir vegetació llenyosa", ha remarcat Parpal.