Jan Grau, un record des de la Fia-faia

Jan Grau, expert en cultura popular i patrimoni festiu, va morir aquest dimarts 11 de novembre als 68 anys. Nascut a Terrassa i resident a Badalona, Grau va treballar entre 1988 i el 2021 a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest àmbit, va arribar a conèixer de prop el patrimoni festiu de tot el país, com ara la Patum de Berga i la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Va impartir desenes de xerrades i conferències arreu, i va exercir de pont entre la recerca, la divulgació i el món associatiu.

Xavier Pedrals, faiaire i assessor de la Càtedra de Patrimoni Immaterial dels Pirineus (Universitat de Lleida) ha volgut tenir un record per a Jan Grau amb aquest article per publicar a Regió7:

Jan Grau, un record des de la Fia-faia

Hem rebut amb sorpresa la notícia de la mort d'en Jan Grau, qui havia estat durant molts anys tècnic al Centre de Promoció de la Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya. Grau va tenir un paper significatiu en el desenvolupament de la festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Vam fer coneixença a través d’un amic comú, l’Albert Rumbo, amb el qual havien treballat en temes de Patum i de gegants. Era l’any 2000, va pujar a Bagà i li vam exposar la inquietud que teníem envers l’evolució de la festa, esmorteïda aleshores. Li vam explicar també els intents que s’havien fet de reforma i millora. Va ser ell qui va suggerir que organitzéssim unes jornades de la Fia-faia i les festes del foc per donar sortida a aquesta inquietud i moure un debat, suggerí i va convèncer els ponents a participar.

Personalment, em va animar per aprofundir la recerca històrica que ja estava fent i per presentar una proposta de reforma. Les jornades es van organitzar en nom de l’Associació Medieval de Bagà, i per suggeriment seu de seguida es va crear l’Associació de la Fia-faia, amb l’encert d’englobar els faiaires de Bagà i de Cerdanyola. Junt amb altres comunicacions, la proposta va ser presentada i debatuda, i en bona part aplicada, no tota immediatament, encara avui estem completant alguna de les seves fases, la recuperació de la baixada de torxes la primera.

Era vital i decidit, de seguida es va apuntar al suggeriment de fer una baixada, "com les altres que es fan al Pirineu", ens deia. Tanmateix, el que ens va decidir va ser els testimonis baganesos que vaig trobar després d’un centenar llarg d’entrevistes, va ser una recuperació fonamentada. Atrevit va arribar a proposar que creméssim troncs de pi, doncs li semblava que les falles no aguantarien l’estona de baixada, era provocador quan calia, però el primer any vam fer unes faies tan reforçades que no s’acabaven mai.

Encara vam tenir contacte en les gestions perquè la Fia-faia fos declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, ell aconsellava que acceptéssim la faia com a un element, nosaltres ho volíem tot, no sols la torxa, la festa, cosa que al final vam aconseguir. La penetració de la Fia-faia al món de la Cultura Popular va ser lenta, a la primera exposició de Falles del Pirineu, que ell va comissariar, va incloure una petita referència textual de la Fia-faia, encara cap foto. Avui la Fia-faia, present a trobades, congressos, jornades i mitjans de comunicació, ja és coneguda arreu.

Després ens hem anat saludant els anys que ha pogut pujar a la festa, amb voluntat de seguir assistint, si més no com a espectador. El recordem amb agraïment i amb el seu somriure còmplice sempre present. Bon descans Jan Grau!