Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Les colònies tèxtils del Llobregat, a debat: com reforçar la identitat i el patrimoni

La batllessa de Puig-reig i els alcaldes de Berga i Casserres han parlat sobre la preservació i difusió d’aquests espais durant una jornada a la Torre Nova de Cal Pons

Ariadna Gombau

Ariadna Gombau

Puig-reig

La inclusió del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa com a secció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) donarà peu a noves col·laboracions amb les administracions i entitats dedicades a la conservació i difusió del patrimoni de les colònies industrials tèxtils de l’Alt Llobregat. Per això, la Torre Nova de Cal Pons, a Puig-reig, ha acollit avui la jornada Museus i territori: el repte de preservar la memòria industrial del Llobregat, on alcaldes de la zona han donat el seu punt de vista sobre la preservació del conjunt patrimonial de les 13 colònies tèxtils que es mantenen actives al costat del Llobregat entre Navàs i Berga.

Eva Serra, alcaldessa de Puig-reig, ha explicat que, assumint que no es pot «salvar» tot el patrimoni, el primer que van fer des del consistori és «començar per allò que té més valor i que a efectes pràctics té més impacte». Amb tot, ha assegurat que aquests espais s’han de «dotar de vida» i «obrir-los a la cultura», però també «s’han de restaurar». Per la seva banda, Ivan Sànchez, batlle de Berga, ha destacat la necessitat de saber invertir i aprofitar els recursos disponibles i la importància d’omplir de vida les colònies. A més, el polític ha subratllat l’oportunitat que suposen aquests espais de generació d’energia hidràulica i fotovoltaica.

Al seu temps, Eduard Subirana, alcalde de Casserres, ha parlat del «sentiment de referència», que s’ha individualitzat, però que seria interessant unificar per aglutinar totes les colònies. «Hem de trobar la manera de potenciar la pertinença perquè si no, cada vegada costarà més», ha finalitzat. Per acabar, Gemma Subirana, consellera de Patrimoni i Colònies del Consell Comarcal del Berguedà, ha apuntat que «amb el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa fem una aposta clara de coneixement, territori i identitat». «Les colònies del Llobregat són vida, memòria i identitat, som hereus d’una història i constructors d’un demà», concloïa.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil com a motor territorial

Abans de donar pas als alcaldes, Eudald Serra, director del museu manresà, i Estefania Santacreu, coordinadora de l’equipament, han exposat què implica la nova categoria del Museu de l’Aigua i el Tèxtil, assegurant que la voluntat és, de cara a 2026, «ser un museu de suport territorial per donar un cop de mà tècnic i econòmic per a fer diferents accions de protecció, difusió i preservació d’aquest patrimoni».

Agafant el relleu, han intervingut Toni Puig, de Civitas Cultura, i Jordi Boixader, de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Puig sobretot ha fet èmfasi en la necessitat d’evitar grans projectes i centralitzar-se en fer activitats i implicar la gent en aquests espais: «A les colònies els cal que hi hagi molts punts petits d’activitat i treball en xarxa». En una línia similar, Boixader ha posat el focus en el «caràcter únic de les colònies industrials però com a conjunt» i ha destacat l’autoestima i l’orgull cívic com a eines de reactivació, i recuperació d’aquest patrimoni, que «només s’entén en el seu paisatge».

Tracking Pixel Contents