Els periodistes Txell Feixes i David Bassa parlen a Puig-reig del seu treball diari i la presència de la IA

La tercera jornada del 2025 del Fòrum 10 va reunir la periodista Txell Feixas amb el periodista i documentalista David Bassa. Ambdos van parlar, conduïts pel periodista local Josep Genescà, de l'experiència sobre el terreny, van fer una reflexió ètica en veu alta i van adreçar una mirada crítica al futur del documental amb l'impacte de la intel·ligència artificial.

Feixas va explicar que "Dones Valentes" va sorgir d’un encàrrec d’Ara Llibres mentre exercia de corresponsal al Pròxim Orient. Inicialment va rebutjar-lo per falta de temps i per la síndrome de la impostora, però la llibertat per escriure sobre el que volgués la va portar a recollir històries de dones que havia conegut en anys de cròniques. El primer capítol, dedicat a l’Afganistan, va ser determinat per la trucada d’una amiga ginecòloga de Metges Sense Fronteres que relatava situacions extremadament dures, com mares que demanaven no salvar les seves filles en el moment del part. Feixas va viatjar posteriorment al país i va constatar una realitat “encara més cruel” de la que havia narrat.

David Bassa va exposar la complexitat del seu treball sobre els deportats als camps nazis i el dilema moral que envolta la figura d’Enric Marco, impostor reconegut que, paradoxalment, va aconseguir portar la causa dels deportats a institucions com el Congrés dels Diputats. Bassa va remarcar que el cas continua obrint un debat necessari sobre veracitat, representació i responsabilitat en el documental històric.

Feixas va presentar també el llibre "Aliades", inspirat en el camp de refugiats de Xatila, al Líban, on va conèixer en Maigdi, un pare que va crear un equip de bàsquet per protegir les nenes del camp de casaments precoços, addiccions o violències. El projecte vinculava esport i escolaritat i es convertia en un espai de protecció i creixement. L’autora va destacar que les seves tres obres formen una evolució natural: Dones Valentes (heroïcitats individuals), Aliades (heroïcitats col·lectives) i la sèrie Dones en lluita (genealogies i relleus femenins).

La jornada va permetre conèixer també la part que no es veu de la producció documental. Feixas i Bassa van descriure la maquinària que hi ha al darrere: mentre la periodista grava a Palestina, Moçambic o Colòmbia, l’equip de Barcelona munta en paral·lel. Molts plans no es poden complir: “Quan vas a un lloc en conflicte, el pla està per trencar-se”, va afirmar Feixas. El cost d’un documental pot situar-se entre 80.000 i 90.000 euros, però les produccions més complexes superen àmpliament aquesta xifra. A això s’hi sumen els costos humans i logístics: setmanes de rodatge, entre 20 i 30 hores de material per a un episodi de 30 minuts, dependència de visats i permisos i la tensió de complir un calendari molt ajustat.

En la part final, el debat es va centrar en l’impacte de la intel·ligència artificial en el documental. Feixas va destacar-ne els avantatges tècnics, com la neteja d’àudio i l’agilitat en la recerca d’imatges, però Bassa va advertir del risc creixent que suposa la generació d’imatges falses tan realistes que poden confondre l’espectador. Va exposar el cas d’un documental que recreava digitalment un comandament nazi a partir d’imatges i àudio reals, generant una entrevista que mai havia existit. Segons va dir, en pocs mesos serà pràcticament impossible distingir imatges autèntiques de les generades amb IA, fet que obre un debat essencial: “Qui controlarà la veritat quan les imatges no siguin verificables?”

Malgrat aquest escenari, Feixas va defensar la vigència del documental basat en testimonis i emocions reals: “La IA pot millorar processos, però no pot replicar l’emoció humana.” La sessió es va tancar anunciant que la setmana següent el Fòrum 10 dedicarà una jornada monogràfica a la qüestió de la IA.