FA 25 ANYS. Un tresor prehistòric al Berguedà: i ara què?

Quinze anys després que es descobrissin a Vallcebre unes valuoses petjades de dinosaure en una paret, uns operaris que treballaven en la mateixa zona van acabar d’enriquir el jaciment: una desena d’ous fossilitzats de la mida de pilotes de handbol i datats de fa uns 65 milions d’anys. Era una gran troballa, però a Vallcebre i el seu entorn immediat no tot era alegria. Si no s’havia fet res amb les petjades, què passaria amb els ous?

Les petjades van ser descobertes a Fumanya, en una part de l’antiga mina de carbó a cel obert explotada per Carbons de Berga des de 1970 fins al tancament total el 1991. Van ser fruit d’una troballa casual el 1985, quan Lluís Viladrich i Monserrat Gorchs, membres de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, hi van ensopegar i va donar l’avís. Se’n va establir una antiguitat d’uns 65 milions d’anys. No es va fer res més.

El pas del temps i dels fenòmens meteorològics sobre les empremtes, que havien passat milions d’anys tapades, les estava desgastant, i totes les persones sensibilitzades amb el tema veien amb horror la indiferència de les autoritats. Quan van aparèixer els ous durant els treballs que s’estaven fent per restaurar la zona després de l’impacte brutal de l’explotació minera, la inquietud es va multiplicar.

L’empresa responsable dels treballs a la zona on es feia la restauració de les mines de Carbons de Berga va deixar clar que aquest era una tema de la Generalitat. La major part dels ous van ser tapats i se’n va portar una mostra a l’institut de paleontologia Crusafont de Sabadell, per tal que fossin estudiats. No se’n va ensenyar cap imatge. L’opinió pública va tardar mesos a saber de què s’estava parlant exactament. Hi havia la possibilitat que algú els robés o els destruís i es van prendre moltes precaucions. De fet ,l’alcalde de Vallcebre en aquell moment, Lluís Cadena, explicava que ens els pocs dies que feia que la notícia corria pel poble «ja hi ha hagut un intent de sabotatge, i hem conscienciat la gent del poble que si veu algú sospitós a la zona ens avisi».

La decisió sobre què calia fer amb els ous era a les mans del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, però al poble i a la comarca en general hi havia una opinió unànime: els ous s’han de quedar a Vallcebre com a atractiu turístic.

Així ho expressaven tant l’acalde com els polítics del Berguedà consultats per Regió7. Tots estaven d’acord que, al costat de les petjades, s’havia de construir un petit museu on exhibir els ous. Quin? Com? Qui el pagaria? Aquesta era la qüestió.

També estava tothom d’acord en què la troballa era molt valuosa. Els paleontòlegs vançaven que, segurament, eren una posta de titanosaure, i que el seu estudi proporcionaria un coneixement extraordinari sobre aquesta espècie.

Mesos després, al Berguedà es mantenia la impaciència en veure que no es movia res. I la cosa va tardar. El tema del centre d’interpretació sobre els dinosaures va estar a sobre la taula de la política berguedana durant anys. El jaciment de Fumanya va ser declarat Be Cultural d’Interès Nacional el 2014. El 2016 una esllavissada es va endur una part de les empremtes. El 2017 es va obrir el Centre d’Interpretació Dinosaures Fumanya. La conservació de les petjades a llarg termini continua sent un tema per resoldre.