La Patum compleix 20 anys com a Patrimoni de la Humanitat

La Patum celebra aquest 25 de novembre el 20è aniversari d’un dels moments que han marcat la història de la festa: l’any 2005, la Unesco va proclamar la festa berguedana com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, convertint-la en el primer element del patrimoni intangible reconegut a Catalunya (al País Valencià, el Misteri d'Elx havia rebut la mateixa distinció el 2001). Aquell reconeixement va donar a la Patum un prestigi universal.

Dossier impecable

El camí fins a la proclamació va començar quatre anys abans, quan el 20 de gener de 2001, en la inauguració de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, a Berga, el conseller de Cultura Jordi Vilajoana i el director general de Cultura Marc Mayer van encendre la idea de presentar la candidatura patumaire. Des d’aleshores, l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Cultura van treballar conjuntament per elaborar els dossiers necessaris, liderats per l’historiador Albert Rumbo, reconegut com un dels màxims experts en la festa. De fet, el dossier de la Patum, fruit del treball de molts berguedans, va ser considerat tècnicament impecable, l’únic d’entre 71 candidatures que va obtenir aquest reconeixement en aquella convocatòria. La gestora cultural Carme Polo també va tenir un paper clau, assessorant l’Ajuntament de Berga sobre els requisits exactes de l’organisme internacional.

El procés, però, no va estar exempt d’obstacles. Inicialment, la candidatura de la Patum no va ser l’escollida per representar l’Estat al Consell Nacional del Patrimoni Històric, i hi va haver pressions perquè s’inclogués en una proposta conjunta amb les festes del Corpus de Toledo, que finalment es va rebutjar. També va caldre superar la competència amb altres manifestacions culturals rellevants, com els Sanfermines o el flamenc, abans que la candidatura berguedana aconseguís la seva aprovació definitiva el 18 de juny del 2004.

"Nervis i neguit" a Berga

El dia de la proclamació, el 25 de novembre de 2005, la cerimònia es feia a París. La van seguir des de l'Ajuntament de Berga amb "nervis i neguit" l'aleshores alcalde, Ramon Camps (PSC), regidors del consistori, representants de la festa i també la consellera de Cultura de la Generalitat en aquell moment, Caterina Mieras. La proclamació es va rebre amb un esclat d'eufòria.

A la plaça de Sant Pere, unes 300 persones van celebrar el veredicte fent petar fuets i traques. La Banda de l’Escola Municipal de Música va interpretar el Ball de l’Àliga, i el tabal va anunciar que la Patum era Patrimoni de la Humanitat. A la tarda, un passacarrers espontani convocat per missatges de mòbil va reunir unes 500 persones que van recórrer els carrers principals de la ciutat, tancant la celebració amb els tradicionals tirabols a la plaça de Sant Pere, amb la banda de l'Escola de Música.

Vint anys després, malgrat la visibilitat i la projecció internacional de la Patum, una de les assignatures pendents segueix sent la creació d’un museu o centre d’interpretació de la Patum. Des del 2005 fins avui, diverses propostes no han reeixit. No obstant això, la proclamació ha millorat el finançament de la festa i n'ha garantit la preservació. Aquest 20è aniversari és, per tant, una oportunitat per recordar la història de la Patum, la feina col·lectiva que la va fer possible i el seu valor universal com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Ni Berga ni la Generalitat van enviar representació a París

Fa 20 anys, Regió7 seguia des de París i des de Berga la jornada del 25 de novembre. Regió7 va ser dels pocs mitjans catalans que va destinar una periodista a cobrir l'acte. L'enviada especial va ser Dolors Clotet, que de fet va ser l'única berguedana que era a París a la cerimònia. Ni polítics ni tènics berguedans van ser-hi presents (tal com explicava en aquest article). Les notícies que aquest diari va publicar l'endemà van ser aquestes:

L'acte per celebrar el vintè aniversari es farà diumenge a Berga, amb l'espectacle Des del cor.