Els pantans de la Baells i la Llosa han perdut prop d’un 7% de capacitat pels sediments

Els embassaments del Berguedà i el Solsonès que fan reserva a les capçaleres del Llobregat i el Cardener han perdut en conjunt gairebé un 7% de la seva capacitat en relació amb el moment en el qual es van construir i posar en servei. El motiu és la progressiva acumulació al llarg dels anys de sediments en el seu fons, la qual cosa fa que, a efectes pràctics, els hagi restat volum d’emmagatzematge.

L’Agència Catalana de l’Aigua, que és l’organisme titular i gestor d’aquestes infraestructures hidràuliques (i de sis més), ha actualitzat al llarg d’aquest any aquestes dades, de manera que l’estat dels embassaments ja es dona a partir dels nou paràmetres.

De fet, el de la Llosa del Cavall (Solsonès) i el de la Baells (Berguedà) són dos dels embassaments que han experimentat una reducció més elevada de capacitat en termes relatius. En el cas de la Llosa, ha ‘perdut’ una desena part del seu volum inicial, ja que en origen (el 1999) era de 79,6 hm³ i actualment és de 71,5 hm³ (8,07 menys). Pel que a la Baells, la pèrdua de capacitat és de prop del 6%. El 1976, quan es va construir i començar a omplir, tenia un volum d'11,4 hm³, que ara s’han ressituat en 108,7 (6,7 menys). El tercer pantà de l’àrea central, el de Sant Ponç (Solsonès), que és el més petit, es manté pràcticament igual que en els orígens (1957) amb un total de 24,4 hm³ de capacitat màxima.

Per damunt del de la Llosa del Cavall i del de la Baells l’embassament de l’ACA que ha perdut més volum en termes relatius, però que té molta menys capacitat que la resta, és el de Foix (Castellet i la Gornal), que ha perdut un 40% del seu volum.

Segons han explicat fonts de l’ACA, el volum de sediment que arriba a un embassament depèn de la conca aportadora i del règim de cabals (ordinaris i d’avingudes). El tipus de sediment també està lligat al perfil longitudinal del riu. Segons on s’ubiqui el pantà i el tipus de règim de cabals, el tipus de sediment serà un o altre i això en condiciona el seu moviment i dipòsit. En els embassaments que gestionen troben sobretot graves i argiles.

En relació amb els punts on s’acumulen més sediments, les mateixes fonts expliquen que és un factor molt variable «perquè depèn de paràmetres de l’embassament. La hidrodinàmica sedimentària en aquestes masses d’aigua atén a diferents factors i característiques pròpies de cada cas: longitud des de cua a la presa, geometria en planta, fondàries i morfologia del vas inundat... A la cua s’acostumen a dipositar materials més grollers, com ara graves i, a mesura que ens acostem a la presa, es van reduint dimensions de les partícules fins a arribar a materials fins, com llims o argiles».

Segons detallen, els ‘nous’ volums es van començar a aplicar a l’agost a la conca del Llobregat, mentre que al Ter ja es va començar abans de l'estiu.

Per sobre del 80%

En aquests moments, els pantans de l’àrea central continuen en uns molt bons nivells d’emmagatzematge. La Llosa del Cavall se situa en aquests moments al 85% de la seva capacitat, de manera que més que duplica la quantitat d’aigua que hi havia fa un any. El més gran, la Baells, es troba al 80,5% de la seva capacitat, superant en gairebé 20 punts percentuals la situació que hi havia un any enrere. Pel que fa al de Sant Ponç, està a gairebé el 85%.

Actualment, el conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya estan al 72% de la seva capacitat.

La capacitat total dels embassaments a les conques internes de Catalunya puja al voltant dels 700 hectòmetres cúbics i ara n’hi ha d’emmagatzemats 490. En situació de normalitat hídrica, uns 7,5 milions de persones consumeixen 1 hm³ al dia.

Subscriu-te per seguir llegint