'Vides de Patum' creix amb noves històries: els records de Josep M. Fontquerni, Núria Alàs, Antoni Canal i Jordi Culell

El projecte audiovisual Vides de Patum continua ampliant el seu arxiu testimonial amb noves vivències de patumaires per aprofundir en el coneixement del corpus berguedà. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Berga i el Consell Municipal de la Patum, busca preservar la memòria oral de persones vinculades a la festa mitjançant entrevistes breus. Des del seu inici, l’any 2016, més d’una vintena de persones han compartit les seves experiències, records i anècdotes. L’edició d’enguany incorpora tres noves peces audiovisuals protagonitzades per Josep Maria Fontquerni Rosell, Núria Alàs Pérez, Antoni Canal Mas i Jordi Culell Gonfaus. La publicació d’aquests vídeos s’emmarca en els actes commemoratius del 20è aniversari de la proclamació de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.

El ballador de l’enterramorts

Josep Maria Fontquerni Rosell va néixer al carrer del Roser de Berga, a prop d’on la seva família regentava una tintoreria. Tot i que el seu pare havia estat ballador dels nans nous, ell no va accedir a la comparsa pel seu vincle familiar, sinó que la seva incorporació va coincidir amb un moment de renovació de la colla, l’any 1973. Recorda que el Miquel Moya, cap de colla dels nans nous i els nans vells alhora, els feia assajar a les pistes de frontó situades darrere del Teatre Patronat, reproduint la música en un radiocasset, per torns.

El Josep Maria era el ballador de l’enterramorts (un dels quatre nans nous) i revela l’estratègia que utilitzaven els membres de la comparsa per no cometre errors durant un tram del ball. Recorda que quan feia la mili a Cadis, l’ajuntament va expedir-li un certificat per demostrar que formava part de la comparsa dels nans nous. Això va facilitar que li atorguessin un permís per poder venir a la Patum. El seu fill Roger també ha seguit els seus passos formant part de la mateixa comparsa i gaudeix veient-lo saltar. El Josep Maria assegura que la passió per la Patum no perilla.

Un salt de plens memorable

Núria Alàs Pérez va néixer a Sabadell, però als 14 anys es va traslladar a Berga per la feina del pare. Treballant a Cal Codina (carrer del Roser) va conèixer qui seria el seu marit, el Ramon Sobrevias Victori (cap de colla dels vestidors de plens i maces del 1998 al 2012). No coneixia la Patum, però el Ramon va aconseguir un seient en una grada des d’on poder veure la festa per primera vegada. En veure la rauxa patumaire, va abandonar la grada per viure-ho des de la plaça.

La Núria mai oblidarà la Patum extraordinària del 3 de setembre de 1991, celebrada pel 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Va ser la primera i última vegada que va saltar de ple i guarda un record tan bonic, què no ha volgut repetir per no espatllar aquesta vivència memorable. La Núria és l’autora de la col·lecció Els Contes de la Patum de la Patumaire Edicions. El protagonista és un nen que quan es posa un barret patumaire (el que portava el Ramon), la comparseria pren vida.

La colla del llamp

Antoni Canal Mas i Jordi Culell Gonfaus es coneixen des de petits. Tots dos formaven part de la colla del llamp. La colla estava integrada per onze joves que quedaven per fer diferents activitats (esquiar, jugar a futbol, ballar, anar al cinema, etc.) i, fins i tot, els membres tenien un escut: les quatre barres travessades per un llamp. A principis dels anys seixanta, van oferir a la colla del llamp fer-se càrrec de la guita xica perquè calia un relleu.

L’Antoni i el Jordi recorden les posicions que ocupaven quan portaven la guita, els recorreguts i la durada dels passacarrers, el trencament de la barra (la barra del coll de la guita era de fusta) i dels fuets. Diuen que eren molt explosius portant la guita perquè hi havia menys gent a la plaça i tenien més espai per córrer. Tots dos tenen un molt bon record com a guitaires i destaquen la companyonia de la colla, eren un equip. Asseguren que la Patum marca i que cada any, es retroben al mateix lloc, al de la guita xica.

Difusió i homenatge

Les noves entrevistes del projecte Vides de Patum es podran veure al web i a les xarxes socials de la Patum de Berga. Les peces han estat realitzades pel periodista Xavi Rossinyol, amb grafisme de Salvador Vinyes i edició de Produccions MC.

Els protagonistes rebran un homenatge durant l’acte institucional del 20è aniversari de la proclamació de la Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, que es farà aquest diumenge, 30 de novembre, a les 6 de la tarda a la plaça de Sant Pere de Berga.