Vint anys després, la Patum de Berga celebra com cal ser Patrimoni de la Humanitat

Si la celebració que es va fer el 2005 quan la Patum es va proclamar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat va ser pobre, amb unes caretes de ple amb els fuets encesos a unes tanques d’obres, aquest diumenge al capvespre ha sigut tot el contrari. Un espectacle eclèctic i vibrant. El músic berguedà Guillem Cardona i un centenar de persones més han presentat una proposta integral de música, cant coral, escenografia, teatre, castellers i faies per simbolitzar l’orgull d’una festa que, sense la suma de la seva gent, no seria possible.

Una lluna a les mans d’una ballarina (Laura Marsal) ha sigut l’objecte central.

Una veu (Carme Cabra) ha fet parlar la plaça de Sant Pere amb els assistents. Amb un guió de la dramaturga Laura Corominas, Guillem Cardona ha volgut fer la seva Bohemian Rhapsody a partir dels sons patumaires. Poc abans de començar a un bar de la plaça hi sonava I was born to love you de Mercury. És un músic total, d’ESMUC, trompetista de la Cobla Sant Jordi i un beatboxer de talla mundial. Ha clos l’espectacle amb una rumba d’inspiració amb “els Nans”. L’acompanyaven Marcel Tuyet a la guitarra i els Entrompats Band. Amb tota seguretat passarà a ser un himne berguedà a partir d’ara.

No és un concert de Patum

“No és un concert de Patum” ha avisat Xavi Rossinyol, el presentador. Cardona i la coral de l’Escola de Música han començat cantant capella per ubicar-se a les escales de l’església de Sant Eulàlia. De la trompeta sortia sonoritat de Patum i amb el beatbox emulava el Tabal. Fins a sortir la Lluna per partida doble. Les protagonistes de la nit. Laura Marsal ha baixat per la barana per actuar amb unes cintes al mig del públic. Cardona i els músics han aparegut al balcó de l’ajuntament per fer la part final de la seva actuació: una rumba patumaire i aflamencada. Però per tot arreu passaven coses. A falta de foc de fuets de Patum, les faies enceses de la Fia-Faia han arribat fins a un enginy de foc entre els assistents. Les falles pirinenques són patrimoni mundial des del 2015 i els castellers des del 2010. Els de Berga han aixecat un pilar de quatre mentre la trompeta de Cardona emulava al so de les gralles que els acompanya.

La lluna viatjant per la plaça

Les disciplines artístiques són de lliure interpretació. Alguns hi han notat poca Patum, però amb la Lluna viatjant pel cel de la plaça i la guitarra del Tuyet traient més acords de flamenc pur, fins i tot un poema de Lorca hi hauria quadrat. Els nous músics portaran el so de Patum per camins impensables. 

En l’acte institucional previ, l’alcalde actual, Ivan Sànchez, acompanyat de quatre dels sis exalcaldes encara vius, ha dit sentir “una felicitat absoluta. És una festa de tothom i de ningú. Però és la millor del món”. Josep Badia, alcalde durant els inicis del procés per obtenir el reconeixement de la UNESCO, ha explicat la pista jordana: “La reina Noor de Jordània era membre del comitè de la UNESCO i quan va veure la Patum infantil, es va posar a plorar d’emoció”. Potser aquí hi ha la clau per la qual la festa berguedana va ser la primera de Catalunya en ser reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.