«La Patum és única al món i aquest és el seu gran mèrit»

Quins criteris i quina estratègia va seguir per a la redacció del dossier que Berga va presentar a la Unesco perquè la fa 20 anys la festa fos reconeguda com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat?

El dossier venia molt marcat per la Unesco, que proporcionava un esquema fix que calia anar completant amb els ítems que sol·licitaven. Hi havia una part d’història i descripció, una altra de justificació i també l’apartat de projecció de futur. Coneixent que la Unesco valorava també la participació de la gent, el caràcter únic de la festa, l’arrelament ciutadà i la tradició antiga, vam estructurar el document remarcant els aspectes que sabíem que serien més rellevants per a ells.

Quina part considera que va ser clau per convèncer la Unesco? La Patum competia amb propostes potents?

Quan el dossier va arribar a la Unesco, de 71 festes i tradicions se’n van seleccionar 43 que complien els requisits, i nosaltres els complíem tots. El repte real va ser l’etapa prèvia d’aconseguir que l’Estat espanyol ens escollís la Patum com a candidatura a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, ja que només se’n podia presentar una cada dos anys. Berga competia amb festes com la del Pilar de Saragossa, els Sanfermines o el flamenc. Que la Patum fos l’escollida va ser una fita enorme i, de fet, el 2003 no ho vam aconseguir perquè van triar les festes de Sant Joan de Ciutadella, que després van ser descartades per defectes de fons i forma. Va ser finalment el 2005 quan la Patum va ser triada per presentar com a candidata a la Unesco.

El 25 de novembre del 2005, a París, la Patum va ser proclamada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Ningú de Berga va viatjar a París. Creu que va ser una decisió encertada?

No hi va viatjar ningú ni de Berga ni de la Generalitat perquè ens ho van recomanar explícitament des de la Generalitat i des de l’Estat. Ens van dir que no anar-hi evitava qualsevol sensació de pressió i vam seguir les instruccions. Si et diuen que pot perjudicar el resultat, no t’hi arrisques.

I què en pensa de la celebració de la distinció a Berga?

Mai plou al gust de tothom. Uns no volien fer res, d’altres ho haurien celebrat amb una setmana d’actes. Fer sortir el tabal pels carrers anunciant la distinció va ser un encert, penso. Pel que fa a fer Patum extraordinària -alguns berguedans n’eren partidaris-, jo no ho veia bé. Cal dir que un dels valors reconeguts per la Unesco era que la Patum només es fa a Berga i per corpus. Fer una Patum fora de corpus hauria estat contradictori. Sí que, personalment, hauria fet alguna cosa més del que es va fer, però l’important era el reconeixement, que va costar moltíssim d’aconseguir.

Vint anys després, com ha transformat la festa aquest reconeixement? I com ha canviat la mirada del món cap a la Patum?

El més rellevant ha estat situar Berga i la Patum al mapa i confirmar que és una festa extraordinària i única. Tenir el títol d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (com a Obres Mestres només hi va haver les convocatòries del 2001, 2003 i 2005) li dona un pedigrí especial, ja que requisits eren exigents. Aquest és per mi el canvi més notori, així com també el ressò mediàtic, tant en mitjans d’aquí com internacionals. En canvi, no penso que el reconeixement hagi contribuït a la massificació. La plaça és més plena que fa vint anys, sí, però fa vint anys ho era molt més que en fa quaranta. Forma part de l’evolució natural. Potser hi ha un petit percentatge d’assistents que venen a Patum perquè és Patrimoni, però són una minoria.

Més enllà del prestigi, quins beneficis reals ha aportat el reconeixement?

El prestigi segur. També el ressò. I una protecció afegida, ja que si algun dia algú volgués tergiversar la festa per males praxis, a banda de les lleis de patrimoni hi hauria la Unesco vetllant per preservar-la.

El reconeixement podria haver impulsat projectes com la Casa-Museu de la Patum, que encara estan pendents. Què ha fallat?

Hem fallat tots, des del que manava més fins al que manava menys. Es va voler fer un macroprojecte que potser no tocava. Altres poblacions han començat amb projectes modestos que han anat creixent amb els anys. Jo sempre he vist la Casa-Museu de la Patum com un espai amb dos vessants: el Museu de la Patum, que seria molt interessant; però primer la Casa de la Patum pròpiament dita, que hauria de ser prioritària, perquè les comparses no poden continuar en espais amb risc de malmetre’s (per exemple a Sant Francesc, quan plou hi ha goteres). El principal repte és disposar d’un espai òptim i adequat per guardar el major patrimoni etnogràfic que tenim. A partir d’aquí, ja vindria el museu, però cal consens, planificació i compromís.

És un repte de futur. N’hi ha d’altres?

Jo seria partidari de recuperar la idea d’un centre d’estudis específic de la Patum o fins i tot una càtedra universitària, com existeix a Girona sobre la Dansa de la Mort de Verges. També crec necessari repensar el Patronat o Consell Municipal de la Patum perquè tingui capacitat real de decisió i execució. I, d’altra banda, cal continuar reforçant el finançament públic i privat de la Patum.

Si hagués de resumir en una frase què vol dir ser Patrimoni de la Humanitat, què diria?

És un orgull, com a berguedans i com a patumaires, que una festa que van iniciar els nostres avantpassats, nascuda sense pretensions, sigui un referent mundial.

Al món només hi ha 90 Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. D’aquestes, una vintena són a Europa i dues a Espanya: el Misteri d’Elx i la Patum. Aquest fet reforça encara més el prestigi del títol?

Sí. I cal recordar que va ser fruit d’una feina ingent durant quatre anys, del 2001 al 2005, amb la implicació de tots els departaments municipals i molta gent externa. Dels 71 dossiers presentats, el de la Patum va ser l’únic que va rebre una felicitació directa de la Unesco per ser impecable en el fons i en la forma. No vam haver de fer cap esmena. Va ser molta feina, però es va fer molt ben feta.

Sent coneixedor de moltes festes Patrimoni de la Humanitat, diria que la Patum és la millor?

Per mi, sí. I la seva particularitat i rellevància és que la Patum és única al món, aquest és el seu gran mèrit. Ha mantingut l’essència medieval i la tradició, s’ha anat actualitzant i adaptant als nous temps, que és el que ha de fer per mantenir-se viva.

Subscriu-te per seguir llegint