Gósol vota 'Sí' a integrar-se a la província de Barcelona

El 'Sí' ha guanyat en la consulta celebrada aquest diumenge a Gósol, de manera que l’Ajuntament iniciarà el procés per sol·licitar el canvi de província i integrar-se a la de Barcelona, un pas que ha obert un debat sobre identitat i recursos a la població. Els veïns han decidit enmig del pont de la Puríssima, amb un poble ple de visitants que han omplert bars, botigues i carrers. L'escrutini ha conclòs amb 88 vots a favor d'entrar a la província de Barcelona sobre els 100 emèsos, és a dir el 88% i 12 vots en contra, és a dir partidaris de continuar a la de Lleida, el 12% de les cent paperetes. La votació no ha registrat vots blancs ni nuls. Els 100 votants han configurat una participació del 50,5% sobre els 198 que en teníen dret, els empadronats a partir dels setze anys.

Gósol ha viscut una matinal de diumenge marcada per la consulta i pel resultat que ha donat la majoria. El Sí ha imposat la voluntat del poble i l’Ajuntament obrirà el procés formal per sol·licitar el canvi de província de Lleida a Barcelona. La votació ha estat seguida amb expectació i un ambient impregnat del debat identitari i econòmic, mentre els veïns han anat passant per la sala de plens a votar i fora els turistes han omplert les terrasses i carrers del poble.

La votació ha tingut una participació del 50,5% dels 198 veïns que han format l'univers, amb 100 paperetes emeses. L'últim votant, el que ha fet cent, ha introduit el vot quan faltava un minut per tancar l'urna. L'escrutini ha resultat amb 80 vots afirmatius i 12 de negatius.

Davant del resultat i ja allibertat dels nervis que, segons ha explicat, ha tingut durant tot el matí, l’alcalde, Rafel López, ha agraït la participació i ha matisat que si be ha participat la meitat del cens electoral, en realitat és una quantitat que correspon al 70% de la gent que realiment viu al poble. L'alcalde ha argumentat que "valorem molt positivament perquè hem aconseguit vehicular el que el poble fa molts anys que estava demanant". López ha explicat que a partir d’ara es faran els tràmits amb les administracions supralocals i la sol·licitud formal al Govern per fer el canvi de província. L'alcalde ha remarcat que es tracta d'un procés llarg, però que ha quedat demostrat que el poble ha triat avançar vers un consistori amb més recursos i integrat plentament a la resta del Berguedà: "ens hem esforçat perquè fós així". López ha recordat que també hauran d’obtenir l’aprovació final de les Corts espanyoles i que el procediment té pocs precedents a l’Estat.

Implicació dels residents no empadronats

Una vegada sabuda la victòria del Si, l'Ajuntament activarà un procés per integrar també els veïns o propietaris de cases a la població que, però, no hi estan empadronats i que per tant no han pogut votar. A partir de dimarts, primer dia laborable, el consistori obrirà una recollida de signatures per tal de sumar les adhesions dels veïns que no son al cens i que volen mostrar el seu suport al canvi de província.

"He votat pel futurs dels infants"

A primera hora del matí, els primers electors han entrat a l’Ajuntament gairebé barrejant-se al carrer amb turistes que preguntaven per rutes i camins. A fora, les botigues han mantingut un flux continu de clients, molts dels quals eren aliens al procés que s’ha desenvolupat dins del consistori. Maria José Rodríguez, que ha pujat expressament des de Berga, ha votat la primera pocs segons després de les deu apel·lant al sentiment de pertinença al Berguedà, mentre José Tomàs, que ho ha fet en segon lloc, ha fet dispositar la papereta a una nena de la família amb tota una declaració: "votem pel seu futur". A la consulta hi podien participar 198 persones i ha calgut un mínim de 63 paperetes perquè fos efectiva. Al voltant de les dotze del migdia la mesa ha sabut que la consulta seria vàlida perquè ja s'han superat els vots mínims, de manera que s'ha esvaït la principal incògnita. En aquest sentit, molts veïns apuntaven que era més complicat arribar al mínim de vots que no pas que s'imposés el 'No' al canvi de província.

La paradoxa de la consulta era evident: Gósol és l’únic municipi de la comarca adscrit a Lleida, tot i que la resta de la comarca ho està a la de Barcelona i la immensa majoria dels seus visitants també. «Els nostres visitants són de Barcelona, la resta de la comarca també i nosaltres fem més vida cap a aquesta província, però els nostres papers continuen sent de Lleida», ha comentat un veí a la sortida del col·legi electoral.

El debat al carrer era viu. En un poble d’uns 230 habitants censats, la major part dels votants ha apostat pel canvi per garantir serveis i subvencions, i altres, en canvi, que han apel·lat a la identitat i al sentiment de pertinença a Lleida.

La jornada electoral específica de Gósol s’ha produït en un ambient de poble amb activitat elevada, amb segones residències obertes i presència continuada de visitanst. Els veïns, però, han pres una decisió que pot marcar un abans i un després per a la història del municipi. Entre la pertinença a Lleida i el vincle amb Barcelona, Gósol ha triat avui la via del pragmatisme.

L’alcalde, el gran impulsor d'aquest procés, ha tranquil·litzat els veïns que temien un augment d’impostos si Gósol passa a la província de Barcelona afirmant que no és cert atès que les diputacions no gestionen cap impost directe, així que ni l’IBI ni l’IRPF es veuran afectats. A més, ha assenyalat que mantenir-se a Lleida podria complicar encara més l’economia del municipi perquè els recursos disponibles actualment no permeten equilibrar fàcilment els comptes municipals.

Un sol precedent

El canvi de província que proposarà Gósol tan sols te un precedent. Gátova va escriure un capítol singular en la història administrativa de l'estat quan, el 27 de desembre de 1995, va canviar de província, passant de Castelló a València. Els veïns van decidir participar activament i, després de la votació i dels tràmits amb el Govern, van iniciar el procés formal per adaptar la seva administració que ara vol fer Gósol. El canvi els va permetre accedir a serveis, subvencions i recursos que abans eren difícils de gestionar, reforçant la identitat local i alineant la gestió municipal amb la província amb la qual compartien serveis i infraestructures.