El padró referma Berga en els 17.000 habitants, i Sant Jaume com el poble més petit de Catalunya

L'últim padró municipal oficial (d'1 de gener del 2025), que l'INE acaba de fer públic, destaca sobretot en el cas del Berguedà el fet que consolida tendències, en el sentit que referma alguns salts que s’han donat en els últims anys en municipis principals i al conjunt del territori. El balanç entre poblacions que guanyen habitants i poblacions que en perden està gairebé al 50% (són 16 i 15, respectivament).

El conjunt de la demarcació suma 442 habitants més en relació amb l’anterior padró, i això fa que vagi camí, tot i que encara li queda una mica lluny, del llindar dels 42.000. Una xifra prou positiva si tenim en compte que va començar el segle tot just per sobre dels 38.000, que va arribar als 41.500 el 2011, però que després va tornar a patir una nova davallada que, en el punt més baix, va situar la comarca fregant els 39.000 el 2017. Per tant, la recuperació ha estat notable en només 8 anys.

Hi contribueix especialment la capital, Berga, que amb un creixement de gairebé el 2% suma més de 300 habitants nous. Aquesta xifra té un altre component important, que es que consolida plenament el salt que es va produir en el padró precedent, quan la ciutat va passar dels 17.000 habitants (població que ja havia arribat a tenir entre el 2007 i el 2011, tot i que el 2017 havia perdut un miler d’habitants).

Una altra consolidació destacable és la de Gironella, segon municipi més poblat de la comarca, que segueix creixent per sobre dels 5.000. Un llindar que va superar tot just en l’anterior padró, i per damunt del qual ja es va situar entre el 2009 i el 2012. Gironella és una de les poblacions importants (per dimensió) que en pocs anys ha registrat oscil·lacions més accentuades. Va començar aquest segle just amb 5.001 habitants; va arribar a caure fins als 4.786 el 2006; va remuntar fins als 5.083 el 2011, i va tornar a caure fins als 4.800 el 2017. Des de llavors, ha anat a l’alça.

Un apunt més en positiu és que Guardiola és molt a prop de recuperar el miler d’habitants (en té 964) que ja va tenir a principi de segle i entre el 2009 i el 2011.

I una referència inevitable: la de la ‘disputa’ del títol de poble més petit de Catalunya. En l’anterior padró Sant Jaume de Frontanyà es va tornar a convertir en el municipi menys poblat de Catalunya, posició que ja havia ostentat fins al 2016. El 2017 el també municipi berguedà de Gisclareny li va prendre el relleu.

En aquest últim padró, totes dues poblacions han perdut habitants, però és Sant Jaume el que es manté com a menys poblat. Ha passat d’un padró a l’altre de 26 a 25 habitants, mentre que Gisclareny ho ha fet de 30 a 28.

Per tercer any consecutiu, totes les comarques de casa nostra han registrat sense excepció creixements de població, segons el que és el registre, a priori, més oficial de tots: el padró municipal. I ho fan d’una manera molt similar, al voltant de l’1%, tot i que amb alguns paràmetres desiguals. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic ara les xifres del padró corresponents a 1 de gener del 2025 (per tant, reflecteixen realment la població amb la qual cada demarcació va tancar el 2024). En conjunt, els territoris de l’àrea d’influència de Regió7 han guanyat prop de 6.000 persones i sumen un total de 536.234 habitants. Encara des d’una perspectiva general, el que mostra aquesta estadística és que del total de 164 municipis que formen aquesta àrea territorialment tan diversa, exactament 100 (el 61%) ha tingut variacions a l’alça en el nombre d’habitants entre un any i l’altre.

Subscriu-te per seguir llegint