Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | ROSA BOIXADER Pessebrista de Guardiola de Berguedà

"Per fer un diorama es necessita paciència i creativitat"

Cada tardor, des de fa més de 30 anys, la veïna de Guardiola de Berguedà Rosa Boixader comença a treballar per donar forma a un diorama. N’exposa una mostra al monestir de Sant Llorenç de Guardiola fins dissabte que ve

Rosa Boixader amb un dels seus diorames

Rosa Boixader amb un dels seus diorames / Axel Lapuerta

Axel Lapuerta

Guardiola de Berguedà

La pessebrista de Guardiola de Berguedà Rosa Boixader és una aficionada als diorames i fa molts anys que n’elabora per a la mostra del seu poble natal, la Pobla de Lillet. Ara, es pot veure un tast de les obres que ha creat al llarg de tes tres dècades al monestir de Sant Llorenç, a Guardiola. L’exposició es pot veure fins al 27 de desembre en horari de visites guiades i concerts de Nadal.

Com va començar el seu interès pels pessebres diorama?

Em ve de petita. La meva mare ja era pessebrista, feia diorames i aquells anys a la Pobla de Lillet cada casa feia el seu pessebre i, a més, s’organitzava un concurs. Això va motivar la gent a fer pessebres cada cop més elaborats i l’afició va anar creixent. A finals dels anys 80, la Comissió de Festes i l’Ajuntament van proposar a les persones que elaboraven diorames –que després es van acabar constituint com a associació– que els mostressin en una exposició.

Quan va crear el seu primer diorama? I què li aporta?

Vaig començar amb 18 o 19 anys i per a mi és una afició. Gaudeixo amb tot allò que impliqui crear i contribuir a les tradicions i a la cultura.

Quins materials utilitza habitualment?

Principalment faig les estructures amb guix i porexpan. En els últims anys, però, he optat per utilitzar un altre tipus de porexpan més modern: poliestirè extrudit. Aquest material no té boletes, és més compacte i còmode a l’hora de treballar. També faig servir eines com punxons o pinzells.

Diorama de Rosa Boixader

Diorama de Rosa Boixader / Axel Lapuerta

Quant temps acostuma a trigar en l’elaboració del seu diorama?

Uns dos mesos. Els pessebristes ens reunim al local on fem els diorames a principis d’octubre i obrim al públic pel pont de la Puríssima.

Com decideix les escenes o personatges que vol plasmar?

Intento anar variant les escenes: la fugida a Egipte, l’anunciació als pastors, la visitació... De tant en tant, però, miro de fer el naixement, perquè és l’essència del pessebre i hi ha de ser. Alguns anys també m’agrada incorporar alguna escena més moderna. Ho vaig combinant. Mentre feia el diorama d’aquest any, ja rumiava quin podria fer l’any que ve.

El procés és tot artesanal, oi?

Sí. Es necessita paciència i creativitat. A vegades hi dones moltes voltes i vas pensant com ho faràs.

Diorama de Rosa Boixader

Diorama de Rosa Boixader / Axel Lapuerta

Els fa vostè sola o compta amb l’ajuda d’algú?

Normalment els faig jo sola i el meu home s’encarrega de la part elèctrica. Quan els meus fills eren petits, ells també m’ajudaven i s’ho passaven molt bé, els fèiem en família. Però quan es van fer grans ja no van voler continuar.

Suposo que la il·luminació també contribueix al realisme.

Exacte. En funció del diorama, juguem amb el color i la intensitat de la llum per crear escenes més fredes o més càlides, de nit o de dia... La part de la il·luminació és divertida, tot i que a vegades també és una mica complicada. A més, com que són diorames en miniatura, encara és més difícil perquè cal anar alerta que les bombetes quedin camuflades i no es vegin.

Diorama de Rosa Boixader

Diorama de Rosa Boixader / Axel Lapuerta

Què sent quan veu exposades les seves obres?

Satisfacció, sobretot. Sempre hi ha diorames que m’agraden més que d’altres. L’objectiu és fer-los perquè la gent els vingui a veure i els gaudeixi. Fan Nadal, fan festa.

Creu que els pessebres van més enllà de la religió?

Jo crec que sí, que traspassen el fet religiós perquè són una tradició. Hi ha persones que no són religioses i, tot i així, sempre han fet el pessebre a casa seva i ho inculquen als seus fills.

Com veu la tradició pessebrista? Els joves encara mostren interès per aquesta tradició o s’està perdent?

Depèn del lloc. Als pobles petits, tot i que és una llàstima, cada vegada som menys persones les que fem pessebres i costa més que la gent s’impliqui. Cada cop hi ha més gent gran, i quan deixen de fer pessebres no hi ha un relleu generacional. Des de la nostra associació, alguns anys havíem impulsat que el jovent participés en l’elaboració de diorames i venien a fer-los, però quan es feien més grans ja no continuaven.

Què li diria a algú que volgués començar a fer diorames?

Que ho faci i que no s’ho pensi dues vegades. Si no vol fer-ho sol o sola a casa, pot venir a la nostra associació i el rebrem amb els braços oberts. I si prefereix fer-ho pel seu compte, al YouTube hi ha molts vídeos que expliquen com fer un pessebre diorama. Sobretot, que no es quedi amb les ganes de provar-ho, perquè veurà que divertit és.

Diorama de Rosa Boixader

Diorama de Rosa Boixader / Axel Lapuerta

Diorames de Rosa Boixader

Diorames de Rosa Boixader / Axel Lapuerta

Tracking Pixel Contents